El Manneken Pis deixa de malgastar aigua

No hi ha foraster que al visitar Brussel·les no s’aturi durant minuts a la cantonada entre la rue de l’Etuve i la rue du Chêne per contemplar el diminut nen pixaner de bronze que exerceix de reclam turístic al centre medieval de la capital belga, el cèlebre Manneken Pis.

El rictus del viatger denota, de vegades, cert regust amarg al descobrir les irrisòries dimensions d’una escultura imaginada majestuosa a partir de les il·lustracions de les guies turístiques i que, en realitat, té només 55 centímetres d’altura.

La trobada entre l’excursionista i el querubí, pujat a un pedestal a 300 metres de la Grand Place, no sol durar més d’un quart d’hora, prou temps per disparar un parell de fotos, fer broma sobre les seves insospitades proporcions i buscar un refugi on protegir-se de la pluja i matar la set amb una exquisida cervesa belga.

El que probablement cap viatger ha sospitat mentre col·leccionava el seu ‘selfie’ de rigor és que el raig que orina l’escultura suposa un malbaratament d’entre 1.500 i 2.500 litres diaris d’aigua potable.

"Es pensava que era un circuit tancat i que no consumia res. Com que el comptador d’aigua del Manneken Pis és un entre 350 o 400, no se li feia atenció", explica a la premsa local Régis Callens, tècnic de l’Ajuntament de Brussel·les que a finals del 2018 va descobrir el greuge.

Les autoritats municipals assumien que el penis de l’infant estava connectat a un circuit tancat pel qual circulava sempre la mateixa aigua.

Després de descobrir que l’orina infinita de la figura constituïa un perjudici ecològic, els poders locals han instal·lat aquesta setmana un sistema provisional que torna a l’escultura l’aigua expulsada, a compte de procurar-li una solució definitiva.

Jornades de l’Aigua

"En plena setmana de les Jornades de l’Aigua, podem estar orgullosos al dir que, per primera vegada en 400 anys, el Manneken Pis no farà més pipí amb aigua potable", ironitzava en el seu compte de Twitter el regidor de Clima de la ciutat de Brussel·les, Benoît Hellings.

L’error de fontaneria, que ha sortit a la llum coincidint amb una onada de protestes estudiantils ecològiques a Bèlgica, ha suscitat que l’Ajuntament de Brussel·les revisi també les canonades de les fonts municipals, per si la pífia humida del Manneken Pis no fos l’única.

Es dissipa així una incògnita de les moltes que envolten el Manneken Pis, l’efígie del qual inunda les botigues de records de Brussel·les en forma de clauers, tasses i samarretes però del qual es desconeixen gaires detalls. Per exemple, el seu origen.

Origen incert

Diuen les llegendes locals que el va manar construir un adinerat burgès després de trobar el seu fill perdut, que va ser obra de les bruixes, que el van inventar les tropes de Godofreu III de Lovaina el 1142 perquè orinés des d’un arbre sobre els seus adversaris o que ret homenatge a un nen que al segle XIII va apagar amb la seva orina la metxa d’un explosiu enemic.

El cert és que la primera referència apareix en un text sobre canalitzacions de la ciutat del 1452, on se l’esmenta com el Manneken Pis, tot i que hi ha teories que el relacionen amb una altra estàtua citada en un document del 1388, on apareix com la "font del petit Julien".

Se sap que la versió actual de l’obra, que cada any es disfressa unes 130 vegades per commemorar causes diverses i acumula un miler de variats vestits, se li va encarregar el 1619 a Jérôme Duquesnoy, i que se li va pagar 50 florins. Des d’aleshores, el Manneken Pis ha sigut objecte de múltiples intents de robatori.

Notícies relacionades

¿Per a què serveix aquest ‘botó màgic’ del cotxe? «Pots desfer l’accident»

Aquest és la ciutat més lletja de Catalunya, segons la intel·ligència artificial

Va ser afanat el 1817, recuperat fet miques i reconstruït. Va desaparèixer una altra vegada el 1963 i va aparèixer poc després a Anvers. I se li va perdre la pista de nou el 1965, fins que va ser trobat un any després en un canal de la localitat de Charleroi, desmembrat.

Es va restaurar per enèsima vegada, se li va buscar una nova llar al Museu de la Ciutat de Brussel·les i al seu emplaçament original es va col·locar una rèplica que és la que avui dia fotografien els turistes que visiten la capital de Bèlgica, probablement sense saber que el Manneken Pis que contemplen, a més de petit, és només una reproducció.