Pablo Iglesias: "Catalunya serà el que decideixin els catalans"

L'èxit li ha prestat només tres hores per dormir, així que arriba esgotat a la desena entrevista de la jornada. Pablo Iglesias, cap de llista de Podem en les europees, s'ha convertit en la revolució d'uns comicis que no semblaven interessar a gairebé ningú. En només 130 dies va inscriure la seva organització en el registre de partits i ha aconseguit cinc eurodiputats. Se'n va a Brussel·les amb les seves camises de quadros i la seva cueta. Diu que tornarà, si l'hi demanen, per presentar-se a les generals. De moment, avui, a les nou, torna a matinar i deixa l'èpica per als titulars dels diaris. Del míting, passa a l'aula de la Universitat Complutense de Madrid, on dóna classes de Geografia Política.

-Quin disgust que li ha donat a Rubalcaba. Podem li ha robat al PSOE la majoria del milió llarg de vots que ha aconseguit.

-El que li passa al PSOE és la crisi dels partits de la casta. Les elits de la seva cúpula han demostrat que tenen molt poc a veure amb els seus votants. És normal que bona part d'ells diguin «no m'enganyareu més».

-Vostè diu que s'ha d'acabar amb la casta. ¿Que Rubalcaba deixi el seu càrrec pot entendre's com que el PSOE en pren nota?

-Jo no sóc sectari. Proposaré la limitació dels sous dels eurodiputats. Nosaltres cobrarem 1.930 euros. Els eurodiputats del PSOE en cobren 8.000. Nosaltres no viatjarem en business, renunciarem al pla de pensions privat. Que facin el mateix. Quan escolti algú de l'elit socialista que diu el mateix, el creuré. Mentrestant, són casta.

-Els acusaran de neopopulistes amb aquestes mesures.

-Llavors, ¿què són els que cobren 650 euros? El que jo dic és que em sembla indecent que un eurodiputat cobri 8.000 euros quan el salari mínim al nostre país és de 650. ¿Això és populisme? Això és la punyetera realitat. ¿Per què un eurodiputat ha de cobrar més que un professor universitari, que un neurocirurgià, que un funcionari? És una presa de pèl.

-¿Quin és el repte de Podem? ¿Fins on volen arribar?

-Naixem per guanyar i per poder construir, juntament amb altres, buscant espais de convergència, un Govern decent que defensi els seus ciutadans. Es pot configurar una gran majoria social en què no sobra ningú. No preguntarem a ningú què va votar en el passat.

-Sona a un pacte de legislatura amb partits d'esquerra.

-M'estàs fent la pregunta del milió. ¿Governaria amb el PSOE d'ara, el PSOE de les retallades socials, de les portes giratòries? No. Nosaltres direm «programa, programa, programa». Si hi ha un programa que defensi els drets dels ciutadans, cap sectarisme. Ara, dubto molt que un partit els caps del qual acaben a Gas Natural o a Endesa assumeixi un programa així.

-Els estrategs socialistes tenien molt clar que, si bé l'enemic públic era el PP, les fugues de votants se n'anirien a IU. ¿Creu que el PSOE els ha infravalorat? 

-És probable, nosaltres hem percebut una enorme arrogància de molts actors polítics. Les arrogàncies es paguen en política. N'hi havia molts que ens deien que som massa joves. El problema és que en aquest país hi ha massa vell, i no poden representar un tap.

-¿Tornaria de Brussel·les per presentar-se com a candidat a les eleccions generals?

-Ho hauríem de discutir en un debat estratègic.

-Però, ¿li agradaria?

-Sí, em vindria de gust. Però ara no és el debat, el que toca és demostrar que l'Europarlament no té per què ser un cementiri d'elefants.

-El bipartidisme, ¿està mort o això és només una patacada?

-És el cop més fort que ha rebut la partitocràcia de la casta des que va néixer el règim del 78. Però encara no estan morts. Estan en retirada.

-Vostès són la setena força a Cata-lunya. ¿És molt més complex encaixar aquí?

-És molt complex. Catalunya està en un moment històric molt particular. Ha d'operar la democràcia i Catalunya haurà de ser el que decideixin els catalans i les catalanes.

-Entenc, llavors, que són partidaris del dret a decidir.

-Sí, clarament partidaris. Ens sembla un acudit que una força com CiU, que destrueix sistemàticament les bases de la sobirania que són els serveis públics, plantegi qüestions sobiranes. Si alguna cosa han demostrat les dretes -basca, catalana i espanyola-, és que únicament tenen una pàtria: els seus diners. Per això ens resulta estrany que els que privatitzen parlin de sobirania. El dret a decidir hauria de portar-se a tot i, en particular, a l'economia.

-En totes les paperetes electorals hi havia el logotip del partit, tret de la de Podem, en què es veia la seva cara. ¿És necessari aquest lideratge?

-És un símptoma més de debilitat que de fortalesa. Va ser decisió de l'equip de campanya, i no ha sigut gens còmode en el  pla personal per a mi. Teníem 100.000 euros per fer aquesta campanya, els partits de la casta en tenen milions. Nosaltres tenim un tipus amb cua. Quan creixem hem d'apostar per formes de protagonisme més corals. I et confesso que jo, en el terreny personal, ho agrairé.

Notícies relacionades

Podem, el partit revelació de Pablo Iglesias

Pablo Iglesias, ferm en les idees i suau en les formes

-El veig saturat.

-Sí, molt. El nivell d'exposició mediàtica que jo tinc no l'hi desitjo a ningú.