Necessitat de talent

L’FP es converteix en la via més directa a l'ocupació que demanen les empreses

 L’FP Dual busca accelerar la seva implantació davant la falta de tècnics qualificats a través d'iniciatives que impliquen organitzacions, empreses i centres de formació

Del Batxillerat a un Grau Superior: "En comptes d'estar tancada a classe, prefereixo fer fórmules al laboratori"

Alumnes en el Institut Escola del Treball de Barcelona.

Alumnes en el Institut Escola del Treball de Barcelona. / Macarena Pérez

6
Es llegeix en minuts
Glòria Ayuso

El mercat laboral mostra un fort desequilibri: una base àmplia de persones sense titulació i un sostre de treballadors sobrequalificats. El resultat és que tres de cada quatre empreses a Espanya tenen dificultats per trobar els perfils que necessiten, segons el darrer estudi de ManpowerGroup sobre Desajust de Talent. L'escassetat és especialment crítica en perfils tècnics procedents de la formació professional de grau mitjà.

Només un de cada deu joves espanyols entre els 25 i els 34 anys ha completat l'FP de grau mitjà com a nivell màxim d'estudis quan les dades de l'OCDE situen la mitjana europea en un de cada quatre. Tot i això, l’FP va guanyant terreny: l'alumnat ha crescut un 32,6% des del curs 2017-2018, segons el Ministeri d'Educació.

Molt per fer

Tot i el creixent interès per l’FP, tots els agents subratllen que queda molt per fer. Les empreses acumulen anys de falta de talent qualificat, un problema que es va ampliant a causa de la jubilació duna gran borsa de persones amb coneixements especialitzats. La diferència entre els que sortiran del mercat laboral i els que entraran en els propers deu anys és de més de dos milions de persones, segons es desprèn de l'estudi FPAanàlisi, de l'Observatori de la Formació Professional de CaixaBank Dualitza, realitzat en col·laboració amb Orkestra-Institut Basc de Competitivitat. Comunitats com Astúries, Castella i Lleó, Cantàbria o Galícia són les més afectades per aquest desajust en el relleu.

"Aquest canvi demogràfic, juntament amb la digitalització i la sostenibilitat, seran els grans vectors de canvi de l'economia, i l’FP serà clau per respondre-hi", subratlla l'investigador de CaixaBank Dualiza, Antonio Mondaca.

A nivell general, el 27% dels 12,04 milions d'oportunitats d'ocupació previstes fins al 2035 a Espanya requeriran titulats d’FP (3,32 milions). La demanda serà especialment alta en la indústria, on els titulats en FP representaran el 41% dels professionals, només igualada per la del sector sanitari. Així mateix, una part important respondrà als nous reptes mediambientals. De les 502 ocupacions existents, 117 es consideren “ocupacions verdes prioritàries”, de les quals 71 estan vinculades a l’FP, com indica l'Observatori. Es tracta de formació amb alta ocupabilitat en sectors clau com ara la construcció i la mobilitat sostenibles, l'electrificació, la producció d'energies renovables i l'economia circular.

Interès en l’FP Dual

Part de l'augment d'alumnat en FP és degut al creixement de la modalitat a distància, que ja representa el 25,6% de la matrícula en grau superior i el 13,5% en grau mitjà el curs 2022-2023. En canvi, l’FP Dual continua sent minoritària, amb només el 5% de l'alumnat (53.400 estudiants). Les empreses aposten per la seva expansió, ja que facilita l'adaptació al lloc, actualitza competències i ajuda a captar talent segons destaca una enquesta de la Cambra de Comerç d'Espanya.

La nova Llei d'Ordenació i Integració de l'FP ha impulsat que l'FP Dual arrenqui des del primer curs, quan fins ara la formació a empreses es limitava al segon. Aquesta modalitat millora notablement la inserció laboral: en grau mitjà, arriba al 74% als quatre anys, superant en 7,3 punts l’FP tradicional. La nova llei, que delega en les empreses una part de la responsabilitat en la tasca de formar els nous professionals, permet fer contractes de formació amb avantatges en cotitzacions, encara que vuit de cada deu encara desconeixen aquesta possibilitat, segons dades de la Cambra de Comerç.

Facilitar la implantació

Per facilitar-ne la implantació, l'Aliança per a l’FP Dual agrupa 1.600 membres, entre organitzacions, empreses i centres de formació. La meitat corresponen a empreses que busquen incorporar personal. “Hi ha una necessitat imperiosa de talent, encara més quan els joves opten per matricular-se en allò que està de moda o surt per televisió, i no tant en allò que necessita el mercat laboral”, subratlla Ignacio de Benito, codirector de l'Aliança, que coordina la Fundació Bertelsmann. “Les empreses més petites, amb més dificultat per captar els perfils que necessiten, veuen una gran oportunitat en l’FP Dual, que permet incorporar joves des del primer any de la seva formació i després quedar-se'ls”, explica. Les organitzacions més actives a l'aliança, entre les quals hi ha CaixaBank Dualitza, Acciona, Agbar, Bosch i Nestlé, col·laboren a més per donar a conèixer les diferents carreres professionals amb millors sortides i retribucions, contribuint a reduir la "falta d'informació i orientació" que, segons Benito, condiciona les decisions de molts joves.

Sobre el terreny

Notícies relacionades

L'aplicació de l’FP Dual creix encara a baix ritme perquè els centres amb cicles formatius industrials “no tenen capacitat per formar tants estudiants com els demanen les empreses”, indica CaixaBank Dualitza. Per això, treballa amb les administracions i els centres de formació per accelerar-ne la penetració. Així, en col·laboració amb FPEmpresa, ha posat en marxa una convocatòria per donar suport a aquells projectes de centres educatius i empreses que responguin a tots aquests nous reptes. Una de les iniciatives dutes a terme a Tarragona i Zamora busca, precisament, formar especialistes tubers amb l'objectiu de pal·liar la creixent escassetat de professionals qualificats d'aquest perfil davant de la falta de relleu generacional. Així mateix, entre altres iniciatives innovadores es troba el projecte que involucra l'empresa Cosentino i l'IES Juan Rubio Ortiz (Almeria). Els alumnes de Mecatrònica Industrial en modalitat dual fan la seva formació a l'empresa, aplicant els seus coneixements en entorns reals, com ara la reconfiguració d'una màquina de control numèric.

El referent

Un referent en la formació dels seus propis professionals és l'Escola d'Aprenents de Seat, l'origen de la qual es remunta al 1957, i va iniciar el seu programa d’FP Dual com a tal el 2012. Ofereix quatre titulacions relacionades amb automoció que responen a la seva necessitat interna, com ara mecatrònica industrial i automatització i robòtica. La companyia assegura que els alumnes "són part de l'equip des del primer dia: durant els dos primers anys amb un contracte remunerat de formació en alternança i, al tercer curs, ja amb contracte indefinit". En aquests moments hi ha 153 estudiants.

Desinterès cap als cicles més ben pagats

Un dels grans reptes del mercat laboral actual és la baixa atracció que generen les formacions industrials i tecnològiques, tot i ser les que presenten millors nivells d'ocupació i estar més ben remunerats. Les empreses amb més dificultats per contractar són les dels sectors de logística, transport, automoció i energia i subministraments. Les famílies professionals d'FP grau mitjà amb millors salaris a l'any de titulació són Seguretat i Medi Ambient (26.700 euros), Marítim-Pesquera (22.200), Fabricació Mecànica (20.400) i Instal·lació i Manteniment (19.800). Tot i això, també són les menys demandades. Juntes representen el 7% del total de titulats. En canvi, fins a un 5% correspon a una sola família, la d'Imatge Personal que, malgrat la seva popularitat, és a més a més la que registra els salaris més baixos (15.000 euros), segons dades de l'Observatori de CaixaBank Dualitza.

Davant del menor interès que generen les àrees industrials, sí que hi ha un millor encaix en el sector de la sanitat, el cinquè a presentar millor salari base (19.400) i que arriba al 26% dels titulats, la meitat dels quals troben feina en un any.

En els cicles de grau superior, els deu amb pitjors salaris concentren el 27% dels titulats, amb casos com Estètica Integral, Pròtesi Dental i Administració i Finances.