Pablo Iglesias, ferm en les idees i suau en les formes

Pablo Iglesias, el líder del partit revelació Podem, ha escollit el moment adequat per sortir a la palestra de la política de primera divisió. Aquells que desacrediten els polítics per considerar que no estan preparats per portar a terme la seva tasca potser s'equivoquen aquest cop amb Iglesias: idees clares (d'esquerres), formació universitària de primer nivell, experiència vital i amplitud de mires internacional. L'aire 'hippy' atorgat per la seva melena no aconsegueix ser apagat per la barba en ocasions cervantina (d'aquelles que envolten els llavis per atribuir edat al portador). Però, per sobre de la seva aparença a vegades descurada, les seves idees arriben com una alenada d'aire fresc en un mar d'interessos que ell mateix ha batejat com 'casta' (casta política).

Després que els grans mitjans no l'hagin tingut gaire en compte en els últims mesos, arriba ara un moment de reconeixement. Iglesias reneix per ser el flagell de la dreta i el pessic seriós de l'esquerra, encara que la seva trajectòria no és tan revolucionària. Fill d'una advocada laboralista i amb nom de fundador de socialisme, la seva evolució ha estat coherent amb el seu destí, sense aparents revoltes existencials. Pablo Iglesias és, als seus 35 anys, un model per als temps que corren i està preparat de sobres per al seu últim èxit. Si Espanya necessitava un polític amb coneixements de política, Iglesias arriba amb l'etiqueta de politòleg al damunt, va obtenir llicenciatures i doctorats, i els seus intel·lectuals peus van passar per Itàlia, Suïssa, Mèxic i els Estats Units. Els termes més temuts pels conservadors han estat la seva escola en treballs de camp en els últims anys; moviments antiglobalització, resistència civil, protesta, manifestació, llibertat... amb tesi doctoral sobre el fenomen 'zapatista'. I a sobre la naturalesa humanista que l'envolta li permet endinsar-se en l'estudi del pensament amb majúscules, i fins i tot del cine, si s'escau.

Notícies relacionades

Pablo Iglesias posa de moda la roba 'low cost' a Twitter

Junqueras obre la porta a negociar els Pressupostos amb Illa si compleix amb finançament i Rodalies

No hi ha fissures aparents ni en l'àmbit privat ni en el públic, tot i que no faltaran en els pròxims mesos els que burxaran a la recerca de porus. El cas és que a partir d'ara la teoria s'ha convertit en pràctica (d'acció ja n'hi havia). El perfil personal d'Iglesias li ha permès lidiar en platós televisius amb soltesa i treure de polleguera el més convençut de la vorera oposada. A partir d'ara, amb 1.240.000 vots i cinc diputats, Iglesias passa a la primera divisió amb credencials sobrats per opinar ja no només en nom seu, si no en el de moltes persones.

Iglesias no sol pronunciar paraules vanes i aplica sempre el principi bàsic del bon negociador; ferm en les posicions i suau en les formes. Aquest estil, poc usat per la majoria, el faculta en la defensa d'idees radicals amb guant de seda, fet que sol descompondre aquells que no tenen la consciència tranquil·la. I és que des de l'esquerra, des del balcó dels oprimits, el règim deixa de ser una cosa del segle passat i és tot allò que envolta el poder. Iglesias denuncia aquells que manen a favor de la minoria i escampa les llavors d'una espècie de comunisme posteurocomunista que descol·loca els que ara són al capdavant de qualsevol cosa i causa l'alegria de tots aquells per als quals la idea de canvi suposa curtcircuit, sinceritat política i bon rotllo.