El Cercle rebutja una fusió del BBVA i el Sabadell per frenar el poder de Madrid

L’entitat qüestiona les conclusions de Competència i es declara partidària de la imposició de desinversions / Recorda que les unions bancàries han portat els centres de decisió a la capital

El Cercle rebutja una fusió del BBVA i el Sabadell per frenar el poder de Madrid
3
Es llegeix en minuts
Albert Martín
Albert Martín

Corresponsal econòmic d'EL PERIÓDICO

ver +

Si el Govern central buscava un argumentari per oposar-se a l’opa del BBVA sobre el Banc Sabadell, el Cercle d’Economia l’hi va servir ahir amb safata. L’entitat barcelonina va fer públic el seu posicionament davant la consulta llançada per l’Executiu central perquè particulars i empreses poguessin donar la seva opinió sobre una operació que reduiria de quatre a tres el nombre de grans entitats bancàries a Espanya. I la seva conclusió és clara: "Caldria imposar com a condició el manteniment del Banc Sabadell com a entitat amb personalitat jurídica pròpia (...) amb òrgans de supervisió i direcció independents de qualsevol altra entitat". Amb aquestes paraules, el Cercle demana a l’Executiu que prohibeixi una fusió entre bancs si l’opa plantejada pel BBVA tirés endavant.

Equilibri territorial

L’entitat que presideix Jaume Guardiola justifica aquest rebuig frontal de l’operació en l’article 138.1 de la Constitució espanyola, que es refereix a la garantia de l’equilibri territorial com a bé jurídic d’interès general. El Cercle entén que aquest factor, l’equilibri territorial, quedaria molt descompensat en benefici de Madrid si l’operació prospera.

"Per al manteniment d’aquest equilibri resulta essencial evitar que, a través d’operacions d’integració econòmica, els centres de decisió i la xarxa de serveis associats als mateixos quedin localitzats en excés en una determinada ubicació", aferma la nota, en al·lusió a la capital espanyola.

El text fet públic recorda que arran del procés de fusions bancàries que va arrencar amb la gran recessió de l’any 2008 es va produir una "forta concentració dels centres de decisió a Madrid". Així mateix, apunta que aquesta concentració, "unida a la presència de l’administració central de l’Estat i dels reguladors sectorials, comporta l’atracció a la metròpolis central no només dels directius i serveis centralitzats de les grans entitats, sinó també dels col·laboradors externs". Malgrat la promesa del BBVA de mantenir alguna seu a Catalunya, el Cercle assegura que la desaparició de l’empresa "com a entitat autònoma amb un centre de decisió propi suposaria el trasllat d’aquest centre de decisió a la seu de direcció efectiva del BBVA", que es troba a Madrid malgrat que la seu històrica del banc és a Bilbao. La nota d’opinió recorda que el mateix BBVA va integrar Banca Catalana primer i Catalunya Caixa després, però que en els dos casos va acabar centralitzant la direcció a la seu operativa a Madrid.

El Cercle també va ser dur amb la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC), que fa unes setmanes va donar llum verda a l’operació per unanimitat i sense plantejar mesures estructurals al BBVA. A més de demanar que l’informe de Competència sigui públic, el Cercle creu que l’anàlisi realitzada és "insuficient" i en conseqüència "també ho són les condicions proposades per preservar la lliure competència". La nota recorda que "entre els grans països europeus, Espanya és el que té un nivell de concentració bancària més elevat" i alerta que una fusió BBVA-Sabadell "augmentaria encara més la concentració bancària a Espanya, sobretot en el mercat de crèdit a autònoms i pimes".

Notícies relacionades

La competència, en risc

Per aquesta raó, l’entitat considera que "serien necessàries mesures estructurals de desinversió" que garantissin que es mantinguessin, almenys, "els nivells actuals de competència en el conjunt del mercat". El Cercle insisteix que el gran problema d’una eventual fusió es troba en la reducció d’entitats bancàries, que impactaria en una qüestió "crítica" com és l’accés al crèdit. Però no només impactaria en els clients de l’entitat, sinó en el conjunt de les empreses espanyoles. "Amb l’opa el que està en joc no és únicament l’accés al crèdit d’algunes empreses, sinó el de totes, perquè la fusió afectaria les condicions generals de competència al mercat".