COM ENS AFECTA EUROPA. 3

Del carrer a Brussel·les

La Unió Europea compta des del 2012 amb un mecanisme de participació política basada en la recollida de firmes a iniciativa ciutadana

Més de cinc milions de persones han participat en una vintena d'iniciatives populars

INICIATIVA CIUTADANA EUROPEA (ICE). És un mecanisme de democràcia directa aprovat al Tractat de Lisboa (2007) que funciona des de l’abril del 2012. Permet als ciutadans de la Unió Europea proposar lleis o canvis de lleis presentant un milió de firmes recollides en almenys set estats membres en un termini no superior a un any. 

Davant les eleccions europees, ¿Com ens afecta Europa? / CARLOS MONTAÑÉS

3
Es llegeix en minuts
MARC ESPÍN
BARCELONA

Uns 400 milions de ciutadans europeus seran cridats a les urnes entre el 20 i el 25 de maig per elegir un nou Parlament i, per primera vegada en la història, influir de manera directa en l'elecció del president de la Comissió Europea. La Unió Europea serà una mica més democràtica, però segons l'opinió de cada vegada més persones, com Quim Pérez (activista voluntari a Ecologistes en Acció, 51 anys), votar una vegada cada cinc anys segueix sent insuficient. Per això quan va saber de l'existència d'un nou mecanisme de democràcia directa a la Unió, la Iniciativa Ciutadana Europea (ICE), Quim ho va veure clar. S'hi havia d'apuntar.

Aquest activista ha col·laborat com a voluntari en la coordinació de la primera ICE, la pionera. Es diu  Right2Water i ha reunit 1,68 milions de firmes de més de 13 països europeus que demanen a la Comissió que vetlli pel dret humà a l'aigua i protegeixi els recursos hídrics de la privatització. Es diu de pressa, però coordinar una campanya de recollida de firmes a escala europea no és una tasca fàcil i requereix persones compromeses. El Quim és una d'aquestes persones. En la dècada dels 90 va patir un accident de trànsit i les seqüeles el van apartar per sempre de la seva feina com a regidor a TV-3. Des d'aleshores és pensionista i ha invertit una gran part del seu temps lliure a lluitar per la protecció del medi ambient. «La meva mala salut m'ha sensibilitzat amb la salut del planeta», diu el Quim, que va veure en la ICE una oportunitat d'unir persones de tot Europa compromeses amb la mateixa causa.

Fàcil de dir, difícil de fer. Les normes de la ICE prohibeixen que siguin impulsades per organitzacions; ha de ser una iniciativa eminentment ciutadana gestionada pel denominat comitè ciutadà, que ha d'estar format per almenys set persones de set països de la UE. No obstant, «sense el suport d'una o diverses organitzacions és impossible aconseguir un milió de firmes de com a mínim set països en un any», avisa Pablo Sánchez, portaveu de la Federació Sindical Europea de Serveis Públics (EPSU) que va impulsar de facto Right2Water. Són dificultats de coordinació però també econòmiques: tan sols les traduccions poden superar els 50.000 euros.

Malgrat les dificultats, uns cinc milions de persones ja han firmat la vintena d'ICE que han arribat a la fase de recollida de firmes. Hi ha ganes de democràcia i no falten iniciatives. Actualment n'hi ha una desena sobre temes tan dispars com la legalització del cànnabis o l'aprovació d'un programa d'inversió extraordinària en desenvolupament sostenible i ocupació juvenil.

Èxits i decepcions

Pel Quim, qualsevol mecanisme que permeti la participació ciutadana entre eleccions és positiu: «Això  que 'com que m'has votat, faig el que em dóna la gana durant ics anys, fins i tot si no està en el programa', no és democràcia». No obstant, el gran inconvenient de la ICE és que no és vinculant. ¿I si la comparem amb altres mecanismes de democràcia directa? «Davant els sistemes refrendarios de Suïssa, la ICE hi surt perdent, però s'ha de tenir en compte a l'escala que es fa: és el primer instrument de democràcia directa transnacional», afirma Sánchez. En canvi, comparada amb la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) espanyola, hi surt guanyant. «La ICE dóna més facilitats per votar perquè es pot fer via web omplint un senzill formulari», explica el Quim. L'avantatge més clar: una ILP necessita 500.000 firmes de ciutadans espanyols, enfront del milió de ciutadans europeus de la ICE. Des del 1977, només 12 ILP han aconseguit reunir aquestes firmes a Espanya i tan sols dues han estat aprovades, una el 1998 i la del 2013, que blindava la tauromàquia com a patrimoni cultural. A Catalunya, va arribar a bon port al Parlament la ILP que prohibeix les corrides de toros.

Notícies relacionades

A la UE, la Comissió ha rebutjat part de les propostes de Right2Water amb l'argument que no té competències. Per això el Quim denuncia una política de doble tracte: «Per obligar els països a fer retallades, la Comissió no té problemes, però per al que no interessa... Ni tan sols dos milions de firmes serveixen contra els lobbies empresarials. Si les institucions no els paren, si no apodera la ciutadania, ens espera un futur negre».

¿Com vols que sigui la UE? Envieu les vostres opinions a EL PERIÓDICO Per correu electrònic: entretots@elperiodico.comPer twitter:Per twitter: @EPentretotsA la web:A la web: entre-tots.elperiodico.cat