El qüestionari de les eleccions

José Manuel Lázaro, ex cap de premsa del Barça: "Ara és molt fàcil ser laportista"

Va ser peça clau de l’àrea de comunicació del FC Barcelona durant 18 anys sota la presidència de Joan Laporta, Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu

José Manuel Lázaro, durante su etapa en el FC Barcelona.

José Manuel Lázaro, durante su etapa en el FC Barcelona. / Andreu Dalmau / Efe

3
Es llegeix en minuts
Francisco Cabezas
Francisco Cabezas

Cap d'Esports d'EL PERIÓDICO

ver +

José Manuel Lázaro (Madrid, 6 d’octubre de 1960) va treballar 18 anys al Futbol Club Barcelona. Va ser el desembre de 2004 quan Joan Laporta va confiar en aquell batallador periodista de la Cadena Ser per formar part del departament de premsa. Va ocupar diferents responsabilitats a l’àrea de comunicació, sempre a prop d’uns futbolistes que confiaven cegament en ell, també durant els mandats de Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu. Fins que Laporta, el mateix que li havia obert les portes del club, les hi va tancar l’octubre de 2022. Ha conegut com pocs les entranyes del Barça durant les dues últimes dècades.

El qüestionari

¿Quin balanç fa del mandat de Laporta?

Té clarobscurs. A nivell esportiu, ha sabut una vegada més, com va fer amb Pep Guardiola, trobar en Flick la persona que ha de dirigir. Tot i que crec que les sortides de Xavi Hernández i Ronald Koeman eren millorables. Però sí que cal reconèixer que amb Flick ha encertat de ple. És un bon entrenador per al que és el FC Barcelona. A nivell esportiu, jo crec que, si bé l’herència econòmica era nefasta, perquè cal reconèixer-ho, potser no era la millor que es podia trobar un club, l’herència esportiva sí que era bona. Això ha portat a tenir una gestió esportiva molt bona. Tenia una base del futbol formatiu i de La Masia. Han sortit jugadors, també per necessitat. Si no hi hagués necessitat, jo no sé si aquests futbolistes estarien jugant. Però, de la necessitat, en fas virtut. I crec que ho han fet molt bé, sobretot amb un entrenador valent.

¿Continuïtat o canvi?

Ara és molt fàcil ser 'laportista'. A Laporta no el coneixia ningú quan va arribar. Ningú. Absolutament ningú. I jo vaig ser una de les persones que vaig tenir l’oportunitat de conèixer-lo quan no era ningú, quan era dels últims números de la llista d’Alejandro Fernández. Imagini’s. Allà el vaig conèixer jo. Va perdre, es va enamorar amb el tema de l’Elefant Blau, i jo a partir d’aquí vaig mantenir una relació amb ell. Jo em quedo amb aquell Laporta, amb el que va lluitar per derrocar Núñez. La pregunta me la faig al revés. ¿Què faria Laporta en aquests moments? El Laporta de 2003, ¿què faria en aquests moments? Perquè el conec una mica. Apostaria pel canvi. Perquè és el que va fer amb Núñez.

¿Li preocupa l’estat econòmic del club?

Pel que se’n parla, pel que es diu, sí. Perquè no tot s’explica amb claredat. Es parla d’un deute de dos mil i escaig milions d’euros. I no estem a la regla 1/1 del 'fair play' econòmic. És clar que preocupa. Preocupa perquè és la base del futur. Passa per aquí. El club no ha de caure en mans de ningú. El soci ha de continuar sent propietari del club. Però amb un deute així, no està clar. Et parlen del Palau i no es pot fer, no està pressupostat. Crec que hi ha clarobscurs que s’haurien d’explicar millor als socis.

¿Ha de tornar Messi al Barça? ¿Quin hauria de ser el seu paper?

Notícies relacionades

Ha d’acabar tornant al Barça i ha de ser un emblema, més enllà d’un director esportiu. Jo crec que Messi ha de ser un ambaixador mundial del FC Barcelona. Ho tinc claríssim. Ha de tornar sí o sí, però no sabem quan ho farà. Això sí, crec que com a jugador no tornarà. No és el moment. Ha de tornar com una institució al Futbol Club Barcelona i retornar-li tot el que li ha donat.

¿El soci se sent encara propietari del club?

Hi ha molts socis que estan parlant que no són propietaris del club. I després, a més, hi ha les assemblees telemàtiques, o que no hi hagi vot per correu. Crec que així no facilites la participació. A les últimes eleccions, recordo que van ser 21.000 vots per correu els que es van executar [20.663]. Molts socis que viuen fora de Barcelona, el dia 15 de març no podran votar. I tenen el mateix dret. O miri el que passa amb les assemblees, on hi ha citats 4.000 compromissaris i acaben votant-ne 300. Aleshores, és clar, ser propietari el soci... Quan pots participar no ho fas, i quan et posen les eleccions, tampoc no et faciliten el vot. Doncs bé, sí, ets propietari, però crec que hi ha una sensació que es va perdent una mica la propietat del club. Com a mínim, si no la propietat, sí la manera d’intervenir.