Bàrcino en quarantena

Qui visiti el Museu d’Història de Barcelona, o les restes del temple de la Bàrcino romana que hi ha al carrer Paradís, escolti un guia turístic o escolar o consulti qualsevol llibre sobre la història de la capital catalana trobarà la reconstrucció de la ciutat fundada per August considerada fins ara canònica: una petita urbs de 10 hectàrees, tancada per les muralles del segle III amb quatre portals, un temple sobre un dels dos petits promontoris de la muntanya Tàber amb la seva façana orientada cap a Montjuïc (i potser un altre més en el segon promontori, on l’església de Sants Just i Pastor) i un fòrum situat als seus peus a la plaça de Sant Jaume (o més aviat, sota el Palau de la Generalitat).

Tot i que aquesta visió tradicional del fòrum ja havia sigut qüestionada el 2014, la troballa del paviment d’una plaça pública entre els carrers Jaume I i Hèrcules va portar el servei d’arqueologia de Barcelona a proposar un gir radical: el fòrum es trobaria sota els carrers Llibreteria, Jaume I i Hèrcules i s’hauria de girar 90 graus en direcció al mar. No obstant, el nou dibuix de la Barcelona romana encara no té consens.

El 24 de març passat una jornada de debat va reunir els responsables de la intervenció i els principals arqueòlegs i arquitectes que han treballat el passat de Bàrcino en les últimes dècades. I hi ha diferents visions sobre com encaixar totes les peces en un nou traçat. ¿Una o dues places públiques? ¿El gran podi de Sant Just i la proposta cúria de Sant Honorat, que era el saló de cent imperial, estarien dins o fora del fòrum? ¿I el temple, girat o no?

De moment, aquesta nova Barcino no es mostrarà a qui visiti les diverses instal·lacions municipals. Davant el "debat científic" i les "noves línies d’interpretació" en marxa, fonts del servei d’arqueologia de Barcelona consideren oportú, "en aquest moment del procés d’investigació, mantenir una certa prudència" en espera que es publiquin els resultats "amb el rigor científic que correspon". I de moment, l’aparició d’aquestes noves hipòtesis "pot comportar que s’incorporin com a tals en els relats divulgatius, les visites o els nous dispositius" del Museu d’Història, però "en cap cas es preveu modificar immediatament els dispositius museogràfics".

¿És el fòrum?

Per Xavier Maese, del Servei d’Arqueologia de Barcelona, i Jordi Amorós, responsable de l’excavació del palau Recasens durant la incorporació d’aquest edifici al reformat hotel Bàrcino, no hi ha dubte. O com ha preferit matisar a posteriori l’organisme municipal, el gir del fòrum és "la hipòtesi més sòlida". Els 41 metres quadrats de lloses assentades directament sobre el nivell geològic i orientades exactament en la mateixa direcció que el temple (una desviació de 14 graus sobre la quadrícula viària) no poden ser altra cosa que el fòrum fundacional de la Bàrcino d’August. Proposta que Isabel Rodà, exdirectora de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica, i Julia Beltrán de Heredia, exconservadora del subsol del Museu d’Història de Barcelona, van considerar durant el debat que encara ha de ser sotmès a escrutini: segons elles, sens dubte es tracta d’una plaça pública, però podria ser una segona plaça addicional al fòrum. "No veig cap element concloent per girar-lo", va sentenciar Rodà. La nova hipòtesi "confirma la necessitat de revisar totalment l’orientació del Fòrum", discrepa l’arqueòleg Ricardo Mar, autor d’un estudi que va definir convincentment la porta del mar de Bàrcino (al carrer Regomir) com el seu accés principal, cap a la qual s’orientarien ara temple i fòrum amb tota la lògica escenogràfica. Girar a més el temple ocasiona un debat encara més enverinat: Héctor Orengo i Ada Cortés van plantejar el 2014 la proposta d’orientar-lo al Tibidabo. Cortés va insistir en això ("¿si mira cap al mar, on són les escales?", va preguntar).

Però ni quedaria espai entre temple i muralles, ni tindria gaire sentit que la seva façana mirés a la porta més secundària de la ciutat. Sobre la primera excavació del temple per Antoni Celles el 1835, que va definir la versió acceptada tradicionalment de la seva orientació, dir que no hi ha consens és poc: per a uns, inventades; per a d’altres, fonamentades i compatibles també amb el gir del temple.

Un altre element ha aparegut ara: són molts els elements situats tots a una mateixa cota de poc més de 12 metres sobre el nivell del mar que plantegen que el fòrum podria haver sigut una única plataforma. Llavors, ¿què passa amb els dos turons separats per una petita vall formada per l’actual carrer de Jaume I? Aquí una idea defensada fa temps per Ferran Puig, exdirector del servei d’arqueologia, ressus-cita: aquesta vall que va de Via Laietana a l’ajuntament seria un rebaixament del terreny fet a l’obrir el nou carrer al segle XIX. I Amorós i Mar coincideixen en aquest punt: el nou fòrum obliga no només a replantejar el traçat de la ciutat romana, sinó fins i tot la topografia del turó sobre la qual es va assentar. En els tres models d’orientació del temple que Reinald González va plantejar en un estudi inèdit encarregat per l’Ajuntament el 2018, per cert, el que millor encaixa en el pendent del terreny també sembla que és l’orientat a mar.

Peces que no quadren

Notícies relacionades

El futur dels bancs: ¿formigó o fusta?

"Som com una família"

Segons Jordi Amorós, una estructura de morter assenyala que el fòrum acabaria al carrer Hèrcules, deixant fora del recinte l’església de Sants Just i Pastor. Una cosa que no convenç Julia Beltran de Heredia, que va identificar el podi d’un gran edifici públic sota la basílica, massa a prop com per considerar-la al marge del fòrum.

A més de Sant Just, una altra peça no quadra amb el fòrum proposat ara: l’edifici del carrer Sant Honorat, a l’extrem de la plaça de Sant Jaume més pròxim a la Rambla. Segons Beltran de Heredia, és al 100% una cúria i tancaria el fòrum en la interpretació tradicional. "Si s’ha de revisar, es revisa; però s’ha de tenir en compte tot. No es pot girar el fòrum i obviar la cúria", va concloure. "No té cap sentit girar el fòrum i no girar també el temple", va al·legar Orengo. El debat seguirà. "No hem de tenir por de plantejar noves hipòtesis", va concloure l’arqueòleg de Patrimoni de la Generalitat Eduard Riu.