Un encès Lamine Yamal enarbora la bandera de l’esperança per a la Champions, malgrat el 0-2 de l’anada

Però el seu modern cotxe no podia ni arrencar camí de la Diagonal barcelonina quan el semàfor es posava verd. Desenes d’aficionats s’abraonaven entorn del vehicle de Lamine Yamal, el nen que està encès convençut que pot aconseguir la gesta de superar el 0-2 encaixat en la Champions, malgrat que es juga aquest dimarts a casa de l’Atlètic.

Encès juga al camp, amb prodigioses actuacions, liderant el Barça que va abandonar deprimit –i ell més que ningú– el 26 d’octubre passat el Bernabéu després de perdre contra el Madrid, llavors de Xabi Alonso (2-1). I encès està també fora deixant missatges a les xarxes socials.

«Això no ha acabat»

«Això no ha acabat», va proclamar amb rebel·lia després dels gols de Julián Álvarez i Sorloth al Camp Nou. «Barcelona és blaugrana! Toca empassar, com sempre», va escriure utilitzant dues emoticones de cors (un blau, un altre grana) per presumir del seu triomf sobre el derbi, on va tornar a deixar una altra intervenció antològica: va assistir Ferran en l’1-0, va assistir Ferran en el 2-0, va marcar el 3-1 i va crear la preassistència del 4-1 de Rashford amb una enorme passada a Frenkie de Jong.

Aquell partit i aquella derrota en el clàssic (els blaugranes es quedaven cinc punts per sota) va generar, curiosament, un efecte despertador. Després de dir entre amics que el Madrid robava, va néixer un nou Lamine, que va sortir sacsejat a Chamartín per Carvajal, modificant fins i tot la seva exposició pública.

De sobte, l’extrem, enredat en massa problemes com el seu convuls pas amb la selecció, es va apagar. I es va tancar en si mateix, abatut com va acabar al Bernabéu, afligit d’una maleïda pubàlgia, que no li permetia ser qui creia que podia ser.

14 punts de renda sobre el Madrid en 5 mesos

Ara, en canvi, cinc mesos més tard és Lamine la mateixa estrella (o fins i tot millor) que va sortir al món en la semifinal amb l’Inter on va deixar, malgrat l’eliminació, una eliminatòria per a la història, comparable a la seva portentosa actuació a l’Eurocopa que va guanyar amb Espanya.

De la mà de Lamine, el Barça li ha tret 14 punts al Madrid en cinc mesos i 16 dies, devorant en el camí dos entrenadors: Fa mesos que Xabi Alonso és a l’atur i Arbeloa, si no supera la cita de Munic i aquest 1-2 que porta en contra, va camí de la mateixa oficina d’atur.

En aquest exitós trajecte per la Lliga –suma l’equip de Flick 57 punts de 63 de possibles, caient només a Sant Sebastià amb la Reial (2-1) i a Montilivi contra el Girona (2-1)– s’ha anat reconstruint com a jugador, afegint matisos nous al seu catàleg.

La passada amb l’exterior, una obra d’art diària

Per començar ha batut el seu propi registre golejador afinant la punteria. En la passada temporada va anotar 18 gols i va regalar 25 assistències en 55 partits. En l’actual, suma 22 gols, 15 dels quals a la Lliga, xifres més que respectables per a un extrem, i ha repartit 18 passades de gol en 43 partits. O sigui, el seu creixement ha sigut sorprenent creant en el camí una acció que ja li pertany per sempre. La passada amb l’exterior.

La passada amb l’exterior des de qualsevol zona del camp, assistint a 20 metres –així va ser a Ferran en el 2-0– o a 50. Ho ha transformat en una obra d’art que s’exposa gairebé diàriament allà per on passa, sent indefensable. És igual que el lateral sàpiga que ho farà. Ho sap, ho veu i no ho pot aturar.

Aquest gest d’utilitzar la superfície exterior del seu exquisit peu esquerre, ple de precisió, intel·ligència i saviesa tàctica, acompanya el regat. Un regat imprevisible, elèctric, diferent, amb capacitat per sortir per qualsevol flanc, sigui el dret o l’esquerra, canviat al Garrincha del segle XXI.

És, al mateix temps, un regat fascinant, que exerceix un poder hipnòtic perquè atrau els defenses i allibera els seus companys dels espais necessaris. Contra l’Atlètic, va fer bons 9 de 15 intents (60% d’encert); contra l’Espanyol van ser-ne 8 de 12 (67%). Per entendre aquestes monstruoses xifres cal recordar que Vinícius suma 11 bons driblatges de 21 realitzats (52%), però ha necessitat quatre partits: Atlètic, Mallorca, Bayern de Múnic i Girona.

Un altre rècord fulminat

Lamine fa mesos, per tant, vivint en una nova dimensió. Amb 18 anys i 272 dies és el futbolista més jove de la història a arribar a 100 partits de Lliga, aconseguint 29 gols i regalant 34 assistències.

Notícies relacionades

Paddy Noarbe, dona de Marcos Llorente, revela la seva rutina d’entrenament: "Entrenar poc, però entrenar bé"

Alcaraz i Sinner es retroben a la final de Montecarlo

Frega ja la seva tercera Lliga, una amb Xavi i dos amb Flick si rendibilitza la renda de nou punts sobre el Madrid, però no oblida la dolorosa espina clavada i rebuda a Milà, on va arribar en un excel·lent moment de forma.

Aquelles llàgrimes vessades a San Siro exerceixen de motor transformador per accelerar la rebel·lia d’un jove que es resisteix a donar per acabada aquesta Champions, malgrat que, curiosament, ha sigut incapaç de marcar un sol gol a l’Atlètic en aquests primers cinc partits.