El futur dels bancs: ¿formigó o fusta?

Barcelona compta amb gairebé 60.000 bancs distribuïts de manera desigual pels seus 73 barris. Les firmes viuen immerses en una recerca constant de les combinacions més eficients per respondre a les demandes tant de les alcaldies com dels usuaris finals. Un dels protagonistes del debat és el formigó, que ha conquerit les ciutats i que genera opinions ciutadanes de tota índole. "Les administracions busquen un manteniment zero, que no requereixi intervenció constant per part de les brigades municipals", assenyala Carlos Fábregas, gerent del Grup Fábregas. Amb seu a Igualada, aquesta empresa centenària va néixer com una farga tradicional. Avui en mans de la quarta generació familiar, està especialitzada en mobiliari urbà, amb una facturació d’uns 50 milions d’euros i plantilla de 65 treballadors.

Grup Fábregas augura que materials com el formigó continuaran tenint un paper protagonista. Destaca per la seva resistència i durabilitat i "s’integra perfectament en tota mena d’espais", argumenta el gerent de l’empresa. Malgrat que el seu preu pot ser més elevat, "els municipis solen estar disposats a assumir-lo per la seva elegància, naturalitat i baix manteniment", afegeix. Igualment, creu que haurà de competir amb el plàstic reciclat, que "està creixent de manera exponencial, ja que té un missatge de sostenibilitat molt potent, un manteniment zero i un preu bastant més competitiu", resumeix.

Escofet, que va ser fundada el 1886, és una empresa catalana amb una producció local total, que compta amb més de 100 empleats i factura prop de 20 milions d’euros. Autora dels mosaics hidràulics més famosos del modernisme i especialitzada en formigó arquitectònic, el 2020 es va integrar en el gegant Molins i aposta sense dubtar-ho per la continuïtat del formigó a l’espai públic.

Daniel Milà, director general, remarca la versatilitat del compost: "El caràcter modular que té permet una gran varietat d’usos". A més, és un material que ha anat ampliant la seva presència: "Temps enrere es limitava a bancs, i ara també s’utilitza en escocells, jardineres o fonts", afirma. Pel que fa a la sostenibilitat, apunta a un canvi reputacional: "Durant anys el formigó ha tingut una imatge negativa per les seves emissions de diòxid de carboni, però estem treballant per revertir-ho". Actualment, incorporen àrids reciclats d’altres demolicions i, a partir de solucions tecnològiques, aconsegueixen reduir la petjada de carboni entre el 30% i el 70%.

En contraposició, companyies com Benito Urban consideren que el protagonisme del formigó disminuirà en el futur. Arnau Miralpeix, director de màrqueting, assenyala que si el formigó no es reinventa amb acabats més càlids, com pot ser la terracota, tindrà poc recorregut a llarg termini.

D’altra banda, a Urbidermis, nascuda el 1987 a Barcelona com a divisió urbana de Santa & Cole, especialitzada en disseny de mobiliari urbà amb una facturació de 14 milions d’euros i una plantilla formada per 50 persones, opinen que "la tendència en l’espai públic és reduir la presència del formigó en favor de solucions més càlides i agradables al tacte alineades amb la renaturalització urbana".

La firma posa el focus en materials més sostenibles i naturals, com la fusta o l’alumini. La fusta s’integra fàcilment en entorns urbans i l’alumini és lleuger i requereix molt poc manteniment. A més, són matèries que poden "durar indefinidament" si es tracten bé, destaca el director general, Nicolás Capo.

Els més utilitzats

Notícies relacionades

Bàrcino en quarantena

"Som com una família"

Tot i que els bancs de formigó es poden trobar en els 10 districtes de Barcelona, encara predominen els models de llistons de fusta i les potes de farga. El preu mitjà d’instal·lar-los és de 1.400 euros, que baixa fins a la meitat quan es tracta de les cadires individuals.

El model de banc més utilitzat és Romàntic del Grup Fábregas, amb més 5.000 unitats. Segons afirma el gerent, "té un disseny funcional i un preu competitiu, cosa que explica que pot veure’s en pràcticament qualsevol part d’Espanya".