Eduard Romeu, exvicepresident econòmic del Barça: "Vull continuïtat. Laporta mereix acabar el projecte"

Eduard Romeu (Barcelona, 1968) va ser vicepresident econòmic del Futbol Club Barcelona durant el mandat de Joan Laporta entre el març del 2021, després d’entrar en la junta directiva blaugrana amb José Elías durant la seva etapa a l’empresa Audax [Romeu no va formar part llavors de la candidatura de Laporta i va ocupar el càrrec que semblava destinat a Jaume Giró], i el març del 2024, quan va dimitir per motius personals i professionals. Va donar suport a Laporta en la presentació de la seva precandidatura electoral.

¿Quin balanç fa del mandat de Laporta?

Al mandat de Joan Laporta li posaria un notable alt. Si hagués de puntuar fins al 10, li posaria un 8.

¿Continuïtat o canvi?

Evidentment, aposto per continuïtat. Crec que mereix acabar el projecte.

¿El preocupa l’estat econòmic del club?

M’ocupa més que no pas em preocupa. Crec que està redreçat, però cal acabar la feina. En el moment en què l’Spotify Camp Nou estigui a ple rendiment, i l’Espai Barça, en funcionament, això serà una màquina de fer diners, com s’ha demostrat i com estem veient en altres estadis. Així que fer aquesta obra era imprescindible per a la vida del club.

¿Ha de tornar Messi al Barcelona? ¿Quin hauria de ser el seu paper?

Crec que Messi té la possibilitat de tenir el paper que consideri que ha de tenir. I aquesta és casa seva. Evidentment, un homenatge i una cosa important cal fer-li, però no sabria dir què. El veig en aquesta òrbita, però no el veig en una de professional. Ni com a jugador i crec que tampoc com a tècnic. Simplement per la seva manera de ser. Potser el seu paper ha de ser de representació en el Barcelona. És una icona i cal preservar-lo.

Notícies relacionades

Arrasate, una bona persona

Sorloth espanta el Bruges amb tres gols i dona el pas a l’Atlètic

¿El soci se sent encara propietari del club?

Bé, no és que s’hi senti, és que ho és. Qui decideix el destí del club és el soci, que és el que vota, és el propietari. Un altre tema és que en el passat el pes que tenia l’aportació econòmica del soci, en temps de la presidència de Josep Lluís Núñez per no anar més lluny, era del vuitanta i escaig per cent, i avui no arriba al vuit per cent. Així està el futbol i cal buscar alternatives. Però això no significa que no sigui el propietari. Simplement, que la dependència dels ingressos del soci és molt petita i que, lògicament, gràcies a la massa social i a la idiosincràsia del club, s’aconsegueixen uns ingressos. Ja estem en unes xifres molt rellevants. I això és gràcies bàsicament a aquest caràcter que té un club únic. El valor de mercat del Barça és altíssim gràcies al fet que no és comprable. La gent normalment vol o li agrada el que no pot tenir, i aquest n’és un clar exemple.