Així va la Lliga
Lamine Yamal enarbora la bandera de l’esperança
"Això no ha acabat", ja va avisar l’extrem després del 0-2 de Champions que el Barça ha de remuntar al Metropolitano. Encara li dol l’eliminació de Milà.
Ha batut un altre rècord, de Raúl: ser el més jove a sumar 100 partits de Lliga
Pel camí, ha encunyat una acció amb segell propi: el pas amb l’exterior
Va sortir del Camp Nou assegut al seient del copilot, amb la Lliga gairebé a la mà amb un còmode avantatge de nou punts sobre el Madrid, mastegant el partit de la seva vida que vindrà al Metropolitano. Però el seu modern cotxe no podia ni arrencar camí de la Diagonal quan el semàfor es posava verd. Desenes d’aficionats s’abraçaven entorn del vehicle de Lamine Yamal, el nen que està encès, convençut que pot aconseguir la gesta de superar el 0-2 encaixat a l’anada de la Champions, malgrat que es juga a casa de l’Atlètic.
Encès juga al camp, liderant el Barça que va abandonar deprimit –i ell més que ningú– el 26 d’octubre el Bernabéu després de perdre contra el Madrid, llavors de Xabi Alonso (2-1). I encès està també fora deixant missatges a les xarxes socials.
De menys 5 a més 9
"Això no s’ha acabat", va proclamar amb rebel·lia després dels gols de Julián Álvarez i Sorloth al Camp Nou. "Barcelona és blaugrana!! Toca empassar-s’ho, com sempre", va escriure per presumir del triomf en el derbi, on va deixar una altra intervenció antològica: va assistir Ferran en l’1-0 i el 2-0, va marcar el 3-1 i va crear el 4-1 de Rashford amb una enorme passada Frenkie de Jong.
Aquella derrota en el clàssic –els blaugrana es quedaven cinc punts per sota– va generar un efecte despertador. De sobte, l’extrem, enredat en massa problemes, com el seu convuls pas amb la selecció, es va apagar. I es va tancar en si mateix, afligit d’una pubàlgia, que no li permetia ser qui creia que podia ser.
Ara, de la mà de Lamine, el Barça ha tret 14 punts al Madrid en cinc mesos i 16 dies, i ha devorat dos entrenadors: fa mesos que Xabi Alonso és a l’atur i Arbeloa, si no supera la cita de Munic, va camí de la mateixa oficina d’atur.
En aquest exitós trajecte per la Lliga –l’equip de Flick suma 57 punts de 63 de possibles, caient només a Sant Sebastià amb la Reial (2-1) i a Montilivi contra el Girona (2-1)– s’ha anat reconstruint com a jugador, afegint matisos nous al seu màgic catàleg.
Més gols que mai
Per començar, ha batut el seu propi registre golejador. La temporada passada va marcar 18 gols i va regalar 25 assistències en 55 partits disputats. En l’actual, suma 22 gols –15 a la Lliga– i ha repartit 18 passades de gol en 43 partits. El seu creixement ha sigut tan sorprenent que ha creat pel camí una acció que ja li pertany: el pas amb l’exterior des de qualsevol zona del camp. Ho ha transformat en una obra d’art que exposa allà per on passa.
Notícies relacionadesAquest gest d’utilitzar la superfície exterior del seu exquisit peu esquerre, ple de precisió, acompanya el regat. Un regat imprevisible, elèctric, diferent, amb capacitat per sortir per qualsevol flanc. Un regat fascinant. Contra l’Atlètic, en va fer 9 de bons de 15 intents (60% d’encert); contra l’Espanyol van ser 8 de 12 (67%). Per entendre aquestes monstruoses xifres cal recordar que Vinícius suma 11 bons driblatges de 21 de fets (52%), però ha necessitat quatre partits: Atlètic, Mallorca, Bayern Munic i Girona.
Amb 18 anys i 272 dies, Lamine Yamal és el més jove de la història a arribar als 100 partits de Lliga (amb 29 gols i 34 assistències). Ja és molt a prop del seu tercer títol, però no oblida la dolorosa espina de Milà. Aquelles llàgrimes vessades a San Siro exerceixen de motor per accelerar la rebel·lia d’un jove que es resisteix a donar per acabada aquesta Champions. Tot i que ha sigut incapaç de marcar un gol a l’Atlètic en aquests primers cinc partits.
