Cata Coll i com viure "feliç a prop del perill"

Quan se celebra una victòria, es mira sempre endavant. A les golejadores, aquestes futbolistes que han sumat punts perquè el marcador es decanti a favor. Sens dubte, l’olfacte únic d’Ewa Pajor va rubricar part de la festa blaugrana en el clàssic de dissabte (4-0). Però que el Barça mantingués la porteria a zero va ser obra de Cata Coll. La portera va estar incommensurable, segura i determinant. La mallorquina, de caràcter peculiar (en el millor dels sentits), va arribar fins i tot a aturar un penal en la segona part després d’unes quantes parades que sens dubte van ser definitives.

Moltes vegades ens oblidem de les porteres. Sempre soles, a metres de distància d’on passen les coses, sobretot en el Barça. Lluny del perill, tot i que a Cata bé li agrada tenir-lo a prop. Tatuat ho porta al clatell: "Feliç a prop del perill". Així veu el futbol i amb això juga en la gespa i en la vida.

I, sobretot, descaradura. La d’una persona que confia en si mateixa, que habita còmodament la seva pell. Que disfruta cada dia de la part boja del futbol que et catapulta en només un instant. Han passat mesos des del 2023 que li va canviar la vida. De voler llançar la tovallola a tocar el cel, i vaja si el va tocar. Des d’aleshores no només és una assegurança per a la porteria del Barça, sinó que la seva seguretat s’ha contagiat a tota la plantilla blaugrana.

En el clàssic de dissabte passat vam tornar a viure la versió de Cata més pròpia. La que és latent en la seva àrea, que aguanta i desafia les rivals. Que para pilotes, ja sigui amb un genoll clavat a terra en el moment just o amb un guant a cotes que semblaven inhòspites. Al Barça li va regalar tranquil·litat i seguretat en un partit en què el Reial Madrid va arribar a la seva àrea en bastantes ocasions. Però Cata es va fer enorme davant de Feller i Linda Caicedo.

Una lliçó

Notícies relacionades

L’NFL organitza al Bernabéu la mare de tots els xous

Orellana suma el tercer triomf i cedeix a Pascual un Barça guanyador

Les porteres viuen molt de la confiança i del moment de forma en què estan, tant físic com mental. I ara Cata brilla. Quan la col·legiada del partit va assenyalar la pena màxima a favor del Madrid, les mirades es van dirigir a ella. Esperava una mica avançada, a prop del punt de penal. Va mirar com Wier plantava la pilota i endarreria la seva posició. Amb un peu a la línia de calç, es va llançar cap a l’esquerra: va endevinar per complet el xut i va fer embogir un Montjuïc que es va rendir als seus peus.

Molts cops, en les victòries, només recordem els noms que apareixen al lluminós en el recompte de gols. Solen ser les que surten a les fotografies, als resums. En aquest clàssic Cata no només "va salvar al Barça", sinó que va donar una lliçó a tots. Viure a prop del perill té la seva gràcia, sempre que sigui amb ella a prop.