Pressupostos de la Generalitat 2026: Drets Socials preveu oferir 1.000 noves places residencials per a menors, gent gran i dependents en un any

En concret, 2.587 milions d’euros que, en gran mesura, buscaran augmentar el nombre de places de residències ofertes pel Departament. Així, 1.322 milions d’euros sufragaran el cost de les places residencials de Drets Socials. Això inclou, a més del pagament dels concerts amb les empreses externes que gestionen bona part d’aquestes residències, l’impuls de 15 noves residències públiques i l’acabament de les obres de nou centres per a gent gran i tres per a persones amb discapacitat. En concret, la conselleria s’ha fixat l’objectiu que aquest mateix any l’ofereix de places residencials augmenti fins a les 3.740 –un augment de 1.000 places– i que per al 2028 se n’ofereixin 6.000. «Anualment, 35.000 persones compleixen 65 anys i 13.800 passen els 80», ha assegurat la consellera per justificar la necessitat de reforçar la inversió per a gent gran.

Cal remarcar, això sí, que des que la DGAIA va començar el seu procés de reforma en la DGPPIA, les places residencials del sistema de protecció de menors i la resta que ofereix la conselleria per a persones dependents, com gent gran o persones amb discapacitat, pengen directament de la Direcció General de Provisió de Serveis.

A la previsió de l’augment de places a les residències s’hi suma una partida de 25 milions que buscarà directament reduir les llistes d’esperes de valoració de la dependència i la discapacitat a través de la contractació de més valoradors propis.

Rematen la partida de promoció de l’autonomia personal els 446,1 milions d’euros que es destinaran a prestacions econòmiques de la dependència i els gairebé 1,23 milions que han de rematar l’estrena de la nova Agència d’Atenció Integrada Social i Sanitària, que hauria d’estar a ple rendiment abans de l’estiu.

880 milions per a la pobresa infantil

La segona partida de Drets Socials per volum de diners és la lluita contra la pobresa i la inclusió social, que compta amb un pressupost de 967,3 milions d’euros. S’inclouen en aquest paquet 496,02 milions d’euros per a les prestacions econòmiques per a persones en situació de vulnerabilitat i, tal com estava acordat amb els Comuns, més de 20 milions d’euros perquè l’indicador de renda de suficiència de Catalunya (IRSC) augmenti un 3%.

El plat fort d’aquesta partida, no obstant, és la lluita contra la pobresa infantil. En total, els pressupostos de la Generalitat preveuen invertir 880 milions d’euros a aquesta causa. D’aquests, una part sortiran d’altres departaments, com Educació o Igualtat i Feminismes, i d’altres dependran directament de Drets Socials. Així, el departament de Martínez Bravo reforça amb 111 milions d’euros les polítiques de la DGPPIA, amb els quals preveu impulsar la contractació de 300 professionals que reforcin els equips bàsics d’atenció a menors i adolescents –i augmentar els salaris del personal actual– o la construcció de sis cases Barnahus per a nens, nenes i adolescents víctimes d’abusos sexuals, entre altres mesures.

Millores en les ajudes

Aquests 880 milions d’euros en total que la Generalitat preveu destinar per lluitar contra la pobresa infantil es podrien veure ampliats quan el Govern assumeixi la gestió de l’ingrés mínim vital (IMV). En concret, Drets Socials creu que podria posar a disposició de les famílies fins a 300 milions d’euros més si gestionés directament la prestació. El Govern calcula que la mesura podria beneficiar prop de 300.000 persones. Per impulsar aquest canvi en la gestió, la Generalitat ha consignat 3,5 milions d’euros que han de servir per sufragar el cost dels 100 treballadors.

La gestió de l’IMV hauria d’anar acompanyada amb una reforma de la renda garantida de ciutadania (RGC) que impulsa en aquest cas l’Administració catalana i hauria de facilitar l’accés de les famílies al complement d’infància de l’IMV. Actualment, i tal com va recordar l’Informe Social de Catalunya presentat la setmana passada,només una de cada 10 famílies que podria rebre aquest complement l’acaba cobrant.

Encara en aquesta partida de lluita contra la pobresa, s’inclouen algunes de les demandes que els Comuns van fer al Govern, com els 30 milions d’euros per lluitar contra el sensellarisme –lluny de la reclamació de 100 milions anuals de les entitats socials–, set milions d’euros més per a l’acompanyament de persones migrants i un milió més per a una nova Estratègia catalana del Nou Poble Gitano.

Equiparació salarial

Notícies relacionades

Terrassa podrà multar les famílies amb fills absentistes: sancions de 3.000 euros en casos greus

Fred i calor a les escoles i confort tèrmic per llei a les granges: «Són més importants els pollastres que els nens»

Una altra de les grans partides de Drets Socials per a aquests pressupostos, 150 milions d’euros, aniran destinats a augmentar les tarifes per incentivar els increments salarials en el tercer sector. El mateix departament va xifrar el mes de novembre passat en 600 milions d’euros el cost d’equiparar els salaris dels funcionaris del departament i d’empreses subcontractades que exerceixen les mateixes funcions. D’aquesta manera, l’objectiu del departament és igualar els sous en quatre anys.

Els pressupostos de Drets Socials contemplen, també, un nou conveni de col·laboració amb el món local de 450 milions d’euros, que ha de finançar els Contractes Programa per als pròxims quatre anys amb les 112 àrees bàsiques de serveis socials de Catalunya. També es destinen 130 milions d’euros per a les entitats del tercer sector i 75,28 milions més per a les polítiques de l’àrea de Joventut.