Flick perd una Copa, però enlluerna i guanya Marc Bernal

Allà, mentre els seus companys acabaven esgotats sobre la gespa, amb l’Atlètic celebrant la seva primera final en els últims 13 anys, emergia la figura d’un imponent adolescent que digeria en silenci l’amargor d’una victòria insuficient. Però la gent, dempeus, no se’n volia anar del seu lloc, reconciliat amb el seu Barça.

I ell, un paio altíssim (mesura 1,91 metres), amb tot just 18 anys, Bernal, mirava aquell moment de catarsi en una nit que mai oblidarà, mentre Lamine ja havia creuat la porta del vestidor. «Han jugat fantàsticament, vam plantejar el partit per atacar, però no vam tenir-ne ocasió», va confessar un feliç i alleujat Simeone, just abans que Flick enaltís el comportament del seu equip.

Davanters sense punteria (de nou)

Un equip capaç de marcar tres gols, malgrat la falta de punteria dels seus davanters. No hi va haver un ‘nou’ resolutiu perquè Ferran es va extraviar. Raphinha no és el mateix del curs passat. I Lamine Yamal va firmar una col·lecció de driblatges prodigiosos (va anotar 14 driblatges de 19 realitzats), i va deixar l’assistència de l’1-0 a Marc Bernal, però no va poder enfocar amb encert la porteria de Musso. Tot just tres rematades va deixar l’extrem, només una entre els tres pals.

Lewandowski, mentrestant, ho mirava tot des de la grada pagant aquest cop a la cara interna de l’òrbita de l’ull esquerre, que el va deixar de baixa. Tan estranyat estava el Barcelona que Flick, en una decisió insòlita, va treure Araujo per col·locar-lo en l’eix de l’atac en els últims 20 minuts. Era ja un símptoma més evident que l’alemany no tenia més recursos per arribar al quart gol que el portés a la pròrroga.

Marc aporta ordre i equilibri defensiu

A prop es va quedar el Barça, que ha recuperat la solidesa defensiva després d’encadenar dues derrotes consecutives: 4-0 de l’Atlètic al Metropolitano i 2-1 del Girona a Montilivi. Coincidint, a més, amb la irrupció de Marc Bernal al centre del camp teixint un triangle ferm amb Eric i Gerard Martín (Llevant), després repetit amb Cubarsí i Eric (Vila-real) i després amb Cubarsí i Gerard Martín (la tornada de la Copa).

S’ha establert amb una seguretat sorprenent, convertit en el cap de l’equip com si portés tota la vida habitant a la casa de Busquets, ha minimitzat riscos enrere de tal manera que el Barça només ha encaixat un gol en els últims 270 minuts (el de Pape Gueye, a la sortida d’un córner) i ha rebut només cinc rematades a porteria, i ha tret així moltíssima feina a Joan Garcia que viu ara amb tranquil·litat, lluny del vertigen d’altres dies.

Des que Flick el va col·locar en l’encreuament de camins ha dotat de consistència un Barcelona que s’havia esquinçat de manera més que evident. Des d’aleshores, tres partits, tres triomfs blaugrana (Llevant, Vila-real i Atlètic), amb un contundent parcial de 10-1. Tots aquests partits jugats al Camp Nou.

I amb Bernal al capdavant d’un equip joveníssim (la mitjana d’edat de l’onze inicial era de 23,7 anys, sense que ningú arribés a la trentena) transformat en molt més que un recanvi del lesionat Frenkie de Jong. És ja una solució i un tresor per a Flick.

La seva transcendència en la semifinal copera anava molt més enllà dels dos gols que va anotar. Gols que no semblen propis d’un mig centre. En el primer va estar astut per enganyar la poblada defensa de l’Atlètic i quedar-se sol al cor de l’àrea petita per premiar la gran passada de Lamine. En el segon va atalaiar un buit a la defensa xolista per treure amb intel·ligència la cama esquerra i enganyar Musso amb una precisa rematada al primer toc. Gol de pur ‘nou’.

Va completar el partit de la seva vida firmant cinc xuts, quatre a porteria (el 45% dels que va firmar tot l’equip) i dos gols, sent el davanter més perillós del Barcelona, que només va anotar a pilota aturada. Els dos gols de Bernal van arribar després de córners servits en curt, va funcionar la pissarra de Hansi, i el penal de Raphinha.

Notícies relacionades

Un Barça de somni i en èxtasi es queda a un pam del miracle contra l'Atlètic

Xavi Martín, exdirector de la Masia: «Laporta ha reactivat el cor del club. El repte ara és no dependre d’una heroïcitat per sobreviure»

El centrecampista tot just va fallar set passades, amb un 86% d’encert, mentre el Camp Nou marxava trist perquè es perd una final de Copa, tot i que sap que ha assistit a l’infantament d’un poderós i golejador mig centre, fill de la mateixa generació de Pau Cubarsí i Lamine Yamal.

Els tres són nens del 2007, juvenils que haurien d’estar sostenint el juvenil blaugrana a la Youth League, però són, no obstant, pilars indiscutibles del Barça de Flick.