Metges de família alerten de l'excés de medicació en gent gran

Laia Gené, membre del grup de Gent Gran de la CAMFiC, adverteix que a l’atenció primària és habitual trobar persones grans que consumeixen un nombre elevat de medicaments, alguns dels quals no aporten un benefici clar. En aquest sentit, subratlla que desmedicalitzar no significa abandonar el tractament, sinó optimitzar-lo. La desprescripció, explica, consisteix a analitzar els fàrmacs que pren el pacient i, si escau, reduir-los o retirar-los de manera consensuada i segura, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida i minimitzar riscos innecessaris. En casos de fragilitat o al final de la vida, afegeix, cal prioritzar el confort per damunt de tractaments preventius.

La polimedicació —definida com la presa habitual de cinc o més medicaments— afecta entre el 40% i el 50% de les persones majors de 65 anys. Aquesta situació es relaciona amb un augment d’efectes adversos, interaccions farmacològiques, deteriorament funcional i un risc més alt d’hospitalització. Actualment, aproximadament una quarta part de la població té 60 anys o més, un col·lectiu que concentra el 69% de les receptes i de la despesa sanitària.

Segons dades més recents del Departament de Salut, gairebé 30.000 gironins prenen deu o més fàrmacs o tractaments prescrits amb una durada igual o superior a tres mesos. Tot i l’elevada xifra, suposa un 3,1% de la població total. Segons la mitjana catalana, una de cada cinc persones majors de 75 anys pren 10 o més fàrmacs i les poblacions amb més el nivell socioeconòmic més baix estan més exposades a la polimedicació.

Dificultats per reduir la medicació

Des de la CAMFiC assenyalen diversos obstacles que dificulten la desprescripció. D’una banda, alguns pacients temen empitjorar si se’ls redueix la medicació o no disposen de prou informació sobre els tractaments. D’altra banda, els professionals sovint es troben amb limitacions de temps, manca de formació específica per retirar fàrmacs o por a possibles conseqüències negatives. A més, el sistema sanitari, amb una cultura tradicionalment orientada a prescriure i amb guies clíniques centrades en malalties concretes més que no pas en pacients amb múltiples patologies, tampoc no facilita el canvi de model.

Per altra banda, l’esperança de vida cada vegada és més elevada i la població d’edat avançada es caracteritza per un consum farmacèutic més gran, a causa de l’augment de la prevalença de les malalties cròniques i, per tant, també de la pluripatologia que converteix aquestes persones en pacients polimedicats.

Reforçar el treball interdisciplinari

Per revertir aquesta situació, la societat científica proposa reforçar el treball interdisciplinari entre metges de família, infermeria i farmàcia clínica, fet que podria augmentar la seguretat i garantir una millor continuïtat assistencial. També consideren essencial implicar els pacients i les seves famílies en la presa de decisions, oferir formació específica als professionals i disposar de més temps per revisar els tractaments i fer un seguiment individualitzat, evitant modificacions sense acompanyament.

Notícies relacionades

Terrassa podrà multar les famílies amb fills absentistes: sancions de 3.000 euros en casos greus

Fred i calor a les escoles i confort tèrmic per llei a les granges: «Són més importants els pollastres que els nens»

Entre les estratègies recomanades hi ha començar pels anomenats “guanys ràpids”, és a dir, retirar primer aquells medicaments clarament innecessaris o amb un risc elevat.

Gené insisteix que la desprescripció ha de ser progressiva i supervisada, amb revisions constants i, si no és possible eliminar del tot un fàrmac, almenys ajustant-ne la dosi. En definitiva, des del grup de Gent Gran recorden que aquest procés requereix coordinació, escolta activa i decisions compartides, amb el metge de família com a figura clau, amb el suport de la infermeria i la farmàcia.