CCOO sortirà als carrers per denunciar l’emergència educativa de l’Hospitalet: «Els docents n’estan farts»

Mònica Bori, delegada d’educació de CCOO a l’Hospitalet, ha radiografiat l’escenari actual dels centres educatius a través de diferents indicadors, entre els quals destaca l’existència de 30 grups ‘bolets’ entre primària i secundària –aquells grups extraordinaris que s’obren en un centre davant la impossibilitat d’ubicar tots els alumnes d’un curs en diferents escoles–, una xifra que s’ha més que doblat en els últims quatre anys –quan n’hi havia 14–. Això suposa un total de 805 alumnes: 625 de primària i 180 a l’ESO. A més, cal afegir 590 alumnes més que estudien en classes per sobre de la ràtio ordinària. És a dir, en total, el sindicat xifra en 1.395 els alumnes per sobre de la matrícula ordinària a la ciutat. «Estem com sardines en llauna», ha dit Bori. A més, el sindicat recorda que molts dels centres són de màxima complexitat i asseveren que no compten amb prou recursos per integrar i donar resposta a les necessitats de l’alumnat de manera efectiva.

La situació és especialment greu als barris del nord, l’àrea també coneguda com a Samontà. Un àmbit que inclou els dos quilòmetres més densament poblats d’Europa i on hi ha poc sòl disponible per a nous equipaments. En els últims anys, CCOO ha reclamat que s’obrissin quatre noves línies de primària per acollir tota la demanda de la ciutat, una xifra que ara situen entre les cinc i sis línies necessàries, a més de secundària. Així, el sindicat exigeix a l’Ajuntament que busqui i ofereixi espais per als nous centres i denuncia que «la prioritat no pot passar per edificar residències d’estudiants i nous establiments hotelers als barris on són necessàries les escoles». A més, Carles Nadal, coordinador de CCOO a la comarca del Barcelonès, retreu al govern local que hagi anunciat la construcció d’una nova comissaria en un solar en el qual esperaven que es pogués portar a terme un nou equipament educatiu.

«Els docents n’estan farts. Estem en un moment en què estan passant moltes coses en l’educació arreu del país i l’Hospitalet s’hi afegirà amb una lluita que fa quatre anys que va començar aquest sindicat», explica Nadal. La protesta tindrà lloc el 26 de març a les 17 hores amb la sobreocupació de les aules, les condicions del professorat i els alts índexs de fracàs escolar com a eix principal. «Estem parlant que l’Hospitalet Llobregat té a la seva part nord, el Samontà, que és tan gran [en termes d’habitants] com Girona, un 38% de fracàs escolar. A la ciutat és d’aproximadament un 32-30%, a l’àrea metropolitana és un 20% i a escala catalana estem al 15%. ¿A algú li sembla normal que això duri any rere any i les perspectives siguin que no hi posarem cap solució?», es pregunta Carles Nadal.

Entre les seves demanandes, CCOO reclama un pacte de ciutat per l’educació entre la Generalitat, l’Ajuntament i els agents socials de la ciutat en què «es resolguin les necessitats educatives d’una ciutat que es troba en explosió demogràfica». La protesta a l’Hospitalet s’afegirà així a les jornada de mobilització convocades per a la setmana del 16 al 20 març per USTEC, Professors de Secundària, CCOO, CGT i UGT. Una setmana de vagues per territoris, de dilluns a dijous, i global el divendres 20. A aquesta última, a més s’hi ha afegit també el Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC),

Vuit mil joves que ni estudien ni treballen

Tal com va avançar EL PERIÓDICO fa uns mesos, a la zona nord de l’Hospitalet també hi ha uns 8.000 joves entre 16 i 29 anys que ni estudien ni treballen. Un problema majúscul per al qual les administracions busquen solucions i que el mateix Nadal ha destacat entre les prioritats per revertir. La xifra suposa que al voltant d’una tercera part dels veïns de l’Hospitalet d’aquesta franja d’edat que viuen als barris de Pubilla Cases, la Florida, les Planes, Collblanc i la Torrassa es troben inactius. El govern local espera donar resposta a aquest panorama de la mà del Pla del Samontà, que busca intervenir de manera integral a la zona nord, és a dir, en tots els àmbits –social, urbanístic, econòmic o en la seguretat–.

«Per a nosaltres és una falta de respecte el que ha passat ara amb voler ubicar la comissaria en un espai que teníem per situar els mòduls d’una nova escola al centre de la ciutat i que es digui que això és la solució. La solució és educar els 8.000 joves de la ciutat que no tenen sortida i a qui, per cert, aquest Ajuntament no facilita espais perquè aquests joves que no es graduen a l’ESO facin el grau bàsic, perquè tinguin una sortida d’estudis. ¿A què estem esperant?», ha afegit Nadal.

Notícies relacionades

L’Hospitalet busca sortides per a 8.000 joves que ni estudien ni treballen als barris del nord de la ciutat

Els sindicats convoquen una setmana de vagues al març i Educació s’obre a millorar l’oferta salarial

La problemàtica s’ha intensificat especialment en els últims anys, en gran mesura com a conseqüència de la pandèmia. Des d’aquell moment, els fluxos migratoris de persones extracomunitàries han augmentat i l’Hospitalet de Llobregat, situada al costat de Barcelona però amb costos d’habitatge més baixos, ha absorbit una part significativa d’aquests moviments. D’acord amb xifres del consistori, la zona nord ha incorporat al voltant de 12.000 nous residents en pocs anys. D’aquests, el 43,8% procedeix directament de l’estranger i prop del 30% van arribar des de Barcelona, tot i que també són d’origen estranger i es van traslladar a causa de l’encariment del mercat immobiliari a la capital.

Aquest increment de població ha generat una forta pressió demogràfica que, segons estudis recents, ha impulsat el relloguer d’habitacions i l’amuntegament als barris del nord. Les estadístiques municipals indiquen que el 41% dels joves estrangers que viuen als barris del nord resideixen en habitatges amb sobreocupació. L’Ajuntament adverteix que aquestes condicions dificulten el seu rendiment i la continuïtat acadèmica. En els últims mesos, docents de centres educatius del Samontà s’han organitzat per visibilitzar la creixent presència d’aquestes situacions a les aules i exigir respostes a les administracions.