Una genial Cata Coll es va inventar una obra monumental

El partit es va decidir, com sol passar, a les àrees. I Espanya va tenir un colós. Alemanya també creia que el tenia fins que va ser burlada per l’enginy d’Aitana.

La PRESSIÓ, LA CLAU DE LA VICTÒRIA.

La selecció de Tomé estava ofuscada en l’estructura ofensiva. No va quedar en la pròrroga cap de les tres jugadores que van començar la semifinal. Ni Mariona Caldentey, que va ser substituïda per Martín Prieto (m. 103). Abans, la seleccionadora va modificar l’essència del seu atac col·locant Salma Paralluelo per Esther González (m. 68) i després amb l’entrada d’Athenea del Castillo, que va suplir Clàudia Pina (m. 77). Aquests canvis van donar una nova dimensió a Espanya, que es va sentir amb més dinamisme, a banda de tenir més força en el cop. Entre Athenea i Salma van dinamitzar el joc ofensiu perquè van imprimir velocitat i frescor. També aprofitava el cansament d’Alemanya. Llavors, en un altre encomiable exercici de pressió defensiva, es va gestar el gol d’Aitana, l’única que va saber enganyar la portera alemanya.

EL PERILL ARRIBAVA A PILOTA PARADA.

Espanya no anava gens fluida a l’inici. Sentia que Alemanya, amb astúcia, havia portat el partit al seu territori. Però llavors quan la pilota s’aturava emergia el cop de Clàudia Pina. Un cop tan precís com verinós. Tant era que fos una falta lateral, verinosa i ajustada a la qual no va arribar per mil·límetres Alexia Putellas, o un córner ajustat que va col·locar al cap d’Irene Paredes, que va rematar una pilota que es va estavellar al pal esquerre de la porteria alemanya. No només és nociva Clàudia quan corre per la banda esquerra, sinó que sembra el terror amb els seus xuts.

BERGER, MANS ENGANYADES.

Té 34 anys i ha superat dos càncers. Un el 2017 i l’altre el 2022. Eren càncer de tiroide. I ara viu una Eurocopa esplendorosa, protagonitzant parades sublims, transformada en la veritable estrella d’Alemanya. Ann-Katrin Berger, la portera del Gotham, va firmar una semifinal increïble, amb parades decisives, com les que va fer a Esther González. En la primera (al minut 21) va dictar una lliçó amb una resposta felina a un xut a boca de canó. Va tenir temps de posar-hi la mà dreta i enviar la pilota a córner. En la segona va empetitir la porteria a la davantera espanyola. Però no a Aitana no li va agafar el truc. Ella sí que la va enganyar.

CATA, LA PORTERA AMB PEUS.

Si Berger representava, i amb una perfecció gairebé malaltissa, la figura de la portera tradicional, que viu feliç al seu refugi, ella encarna la silueta de la meta moderna, aquella que no té cap por a abandonar casa seva, instal·lada en moltes ocasions com si fos la tercera central. O fins i tot fent de migcampista. Ella és Cata Coll, la portera blaugrana, que va tenir molta menys feina que la seva col·lega alemanya. Menys, entre altres raons, perquè la seva mirada panoràmica li va permetre anticipar-se a jugades que podien ser perilloses i va sortir fins a 35 i 40 metres de la línia de gol. Espavilada amb la seva interpretació del joc i hàbil quan li va tocar quedar-se sota el travesser, com quan Klara Bühl va córrer en solitari pel flanc esquerre burlant-se d’Ona Batlle per disparar. Però el seu xut va trobar el genoll dret de Cata Coll, una portera amb peus. I va acabar amb una doble parada meravellosa, ja en el temps afegit, que la va transformar en l’heroïna espanyola. Una d’elasticitat i l’altra de reflexos. I en l’últim sospir de la pròrroga va acabar fent una altra parada per a la història.

Notícies relacionades

El Barça vola, ara sí, al Japó en l’inici de la seva caòtica gira

Iris Tió i Dennis González continuen fent història i es proclamen campions del món en duo mixt lliure

PATRI, LA MESTRESSA.

Va renunciar a la pilota. Tampoc la necessitava. Es va quedar al seu camp amb una sòlida estructura defensiva, coartant la creativitat d’Espanya. Alemanya va decidir aixecar un mur al voltant de la portera Berger, però no es va sortir amb la seva gràcies a la meravellosa direcció de partit que va firmar Patri Guijarro, que va completar una nit per al record. Una cosa insòlita perquè en 120 minuts va tocar 142 vegades la pilota i va marcar registres superbs en la passada: 106 de bones de 121, o sigui un 90%.