El Madrid torna a apallissar el Barça a base de triples

El partit va acabar amb xiulets i crits de "Cubells, dimissió" en la novena derrota consecutiva que li infligia. El Madrid ja té una col·lecció de triomfs de totes les gammes i en totes les competicions. Els podrà ampliar a partir del 2027 a l’NBA Europa, en la qual participaran els eterns rivals. La futura lliga en la qual s’enrolaran comptarà amb equips de Milà i Roma (Itàlia), Berlín i Múnic (Alemanya), Londres i Manchester (Anglaterra) més un de grec, un de turc i altres conjunts encara desconeguts per mèrits esportius.

L’últim cop del Madrid al Barça va arribar a cop de triple, amb un fabulós percentatge que anava dinamitant les il·lusions locals, febles, entre l’estadística recent dels duels i el moment actual. Els cinc jugadors titulars del Madrid es van repartir les cinc primeres cistelles, amb la qual cosa va ser evident que era impossible focalitzar l’atenció sobre algun. Tavares, per exemple, va tenir una participació efímera –hi acudia tocat– i, sense el gegant, el Madrid va doblar el nombre de rebots.

Campazzo va tancar el primer parcial amb tres triples sense fallada, igual que un d’estratosfèric d’Okeke des del seu propi camp, que va ampliar l’avantatge blanc (24-34), amb un segon per acabar. Parra estava dormint en aquesta acció que, si es transforma, genera un impacte psicològic.

Diferent intensitat

L’encert ofensiu s’explica per la intensitat de la defensa contrària, i aquesta característica no figura en la llista de virtuts barcelonistes. A Fall li va posar un tap Okeke a un pam de la cistella blanca, serveixi com a clar exemple de la diferent agressivitat que van aplicar uns i els altres. Per això els locals van anar a remolc des del 4-3.

La rotació de Peñarroya no va operar cap efecte. Les opcions de rebaixar la distància només s’alimentaven amb els titulars i va haver d’esprémer-los. No era el cas de Sergio Scariolo, que repartia minuts sense que el marcador perillés en absolut de tan ampli que era el marge per errar.

El Palau va vibrar amb un episodi apoteòsic que amb prou feines va servir per rebaixar (48-56) a la meitat el sideral avantatge adquirit pels blancs de 16 punts (25-41), que es va quedar en una desena en l’equador del duel. Ni rastre de la fluixedat del Madrid de Scariolo com a visitant.

Notícies relacionades

‘Els altres’, més enllà dels Márquez

L’Espanyol, pendent de Fran Garagarza, rep avui el Vila-real

Mentre el Barça se sostenia amb el triangle interior Shengelia, Clyburn i Vesely, el Marid es recolzava en els exteriors. Hezonja, Campazzo i Lyles sumaven des del perímetre (10 de 14 triples) amb sorprenent facilitat. Amb la facilitat que exhibia Àlex Abrines, homenatjat en els prolegòmens després de la retirada, acompanyats per diversos excompanys i aplaudit per tots els madridistes. Es va haver de sentir alliberat de la recent impotència que envaeix els culers davant el seu gallard rival.

Massa lluny estan, per més que hi hagués 10 punts per llimar a falta de cinc minuts. Es van reduir a 9 a 2.18 del final i es van ampliar de 9 amb l’enèsim triple blanc i una falta intencionada de Punter.