Junts tomba amb el PP i Vox la senda d’estabilitat del Govern per als Pressupostos

Fa poc més d’una setmana, el Consell de Ministres va aprovar el sostre de despesa de 216.177 milions d’euros per als comptes de l’any que ve, una xifra rècord que suposa un 8,5% més respecte als 199.171 milions del 2025. Aquest dijous, abans de la votació, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, mostrava la seva confiança que algunes de les posicions expressades pels grups es poguessin «reconduir». I va deixar clar que, independentment del resultat, tramitaran els Pressupostos i es «deixaran la pell» en les negociacions amb tots els partits perquè «cada grup pugui tenir prou motius per recolzar aquests nous comptes».

A més, va defensar que serà l’Administració General qui assumeixi la reducció més gran del dèficit públic previst a la senda d’estabilitat. Així, va explicar que per complir el pactat amb la Unió Europea –baixar del 2,5% del PIB d’aquest any al 2,1% el 2026– les comunitats podran tenir un dèficit del 0,1%, l’Executiu central reduirà el seu dèficit del 2,2% del 2025 a l’1,8% l’any que ve, als ajuntaments se’ls exigirà un dèficit zero i a la Seguretat Social se li permetria un 0,2%. «Crec que hi ha un repartiment equitatiu dels esforços fiscals», va afirmar la ministra.

El repartiment del dèficit

No obstant, el seu missatge ha caigut en sac foradat. «¿Com compta amb aprovar-la si la seva proposta és exactament la mateixa que l’any passat vam tombar en aquest mateix hemicicle? Si es fa el mateix, s’aconseguiran els mateixos resultats», ha sentenciat el diputat de Junts Josep Maria Cruset. Després d’una dura crítica a la situació econòmica d’Espanya, el dirigent postconvergent ha criticat que el Govern no hagi publicat les xifres d’execució de l’últim pressupost a Catalunya per ser «escandalosament baixes». L’any passat, Míriam Nogueras ja va defensar el seu vot en contra del camí d’estabilitat al·legant la «baixa execució pressupostària» a Catalunya.

A més, Cruset ha criticat que el Govern es quedi amb el 2% del dèficit i deixi només un 0,1% a les autonomies. En aquest sentit, ha dit que, com a mínim, les comunitats haurien de tenir «un terç del dèficit autoritzat». «Tret que compti amb aprovar els pressupostos amb el PP, tothom sap que no tindrà Pressupostos. Avui li hem vist quina és la seva intenció, vostè no vol aprovar els Pressupostos, vostè el que vol és que el PP li tombi els Pressupostos per poder fer així la seva campanya a Andalusia», li ha etzibat.

Però ha quedat clar que el PP tampoc entrarà en aquesta equació. El vicesecretari general d’Economia dels populars, Juan Bravo, també ha criticat que el plantejament de Montero suposa que el Govern es quedi amb la major part del dèficit. «Ens ha portat a debatre un objectiu d’estabilitat d’un Govern que no és estable. Avui pretén que vinguem a donar normalitat a un Govern que no és normal. Per tant, votarem que no a més deute i més impostos», ha sentenciat. Amb un to més dur, arribant a criticar les «infinites merdes» en què l’Executiu gasta els diners, però amb els mateixos arguments s’ha mostrat en contra el diputat de Vox José María Figaredo.

El ‘sí’ dels seus socis

Notícies relacionades

Salvador Illa: «Catalunya no exerceix de centrifugadora de recursos, actua com a palanca de desenvolupament»

Anticorrupció demana presó sense fiança per a Ábalos, que nega el risc de fuga: «No tinc on anar»

L’Executiu sí que ha comptat amb el recolzament de la majoria dels seus socis, tot i que tots ells amb certes reserves. La diputada d’ERC Teresa Jordà ha deixat clar que desitgen negociar els Pressupostos perquè es doni compliment de tot el que s’ha pactat, però que tot i així estan en contra del repartiment del dèficit, assegurant que «nega una capacitat financera que és clau per a les comunitats autònomes i per als ajuntaments». La mateixa crítica ha exposat la diputada del PNBIdoia Sagastizabal que ha defensat un «disseny d’objectius que sigui just i coherents amb les competències de cada nivell de govern». També han comptat amb el suport d’EH Bildu, del BNG i de Coalició Canària.

No així dels quatre diputats de Podem, que s’han abstingut al·legant que l’Executiu no està donant resposta a les veritables necessitats de la ciutadania.