El sospitós principal del crim d’Helena Jubany declara aquest divendres davant el jutge acorralat per les proves de l’ADN

La primavera del 2020, temps de pandèmia, la sèrie ‘Crims’ va tancar la seva primera temporada amb el cas d’Helena Jubany. En aquest episodi doble, David Medialdea, agent de la Policia Nacional que va investigar l’assassinat fins que va ser arxivat el 2005, va fer un tomb al cas. El policia, mirant a càmera, va deixar anar que el jutge d’instrucció de Sabadell va fer malament la seva feina el 2001 perquè va posar massa afany a perseguir dues dones –Ana Echaguibel i Montse Careta– i es va oblidar de qui per a ell va ser sempre el principal responsable del crim: Santiago Laiglesia.

Assenyalat per un policia des de la televisió pública de Catalunya, en horari de màxima audiència, Laiglesia, advocat d’ofici, un home tímid i intel·ligent segons les persones que el coneixen, va optar per no reaccionar. Per no defensar-se d’una acusació tan greu. Va estar callat. Va continuar amb la seva vida a Sabadell com si res hagués passat. Ni tan sols va trencar el silenci quan la causa judicial es va reobrir el desembre del 2021 i el seu nom –el d’una persona que mai ha sigut jutjada ni condemnada– va començar a aparèixer en tots els mitjans de comunicació.

Gràcies a les últimes proves de l’ADN, que han trobat les seves restes al jersei de la víctima, Laiglesia aquest divendres haurà de comparèixer davant d’un jutge. Potser decideix parlar 24 anys després.

Nòvio de Montse Careta

Laigleisa era el nòvio de Careta, una dona que vivia a l’edifici des del qual va ser llançat el cos d’Helena Jubany. Segons tots els indicis, la víctima va ser drogada amb Noctamid el divendres 30 de novembre del 2001 al migdia, retinguda al domicili de Careta durant unes 40 hores i finalment, diumenge a la matinada, arrossegada fins a la teulada, desvestida i tirada al buit per la claraboia. La investigació, ja que Careta era l’única veïna de l’escala que coneixia la víctima, de seguida va posar la lupa sobre ella.

El jutge Manuel Horacio, al capdavant del jutjat de Sabadell el 2001, va tancar a la presó preventivament Careta i també una altra dona, Ana Echaguibel. Per prendre aquesta decisió es va basar en el fet que totes dues havien sigut identificades per pèrits cal·ligràfics com a autores dels anònims amenaçadors que Jubany va rebre setmanes abans de la seva mort. L’objectiu del jutge era que alguna de les dues es trenqués i impliqués algú més en l’homicidi, conscient que possiblement en aquest crim hi van participar diverses persones. Cap de les dues va implicar ningú. Però Careta sí que es va trencar, i esva penjar al lavabo del centre penitenciari mesos després del seu ingrés a la presó.

Acorralat per l’ADN

Després del suïcidi de Careta, Echaguibel va recuperar la seva llibertat. I el 2005, el cas es va arxivar. Després de la reobertura el 2021, el jutjat de Sabadell ha ordenat buscar recentment restes de l’ADN d’Echaguibel a la roba de Jubany, però el resultat, a diferència del que ha passat amb Laiglesia, ha sigut negatiu. L’Echaguibel ja no és al radar de la justícia. Laiglesia, al contrari, sí.

En el possible judici que pugui celebrar-se per aquest crim resultarà determinant provar quines persones van ser al pis de Careta durant els dos dies previs al crim perquè se sospita que en aquest domicili els assassins van amagar Jubany –sedada– fins que va ser llançada al buit la matinada de diumenge. Per això la troballa de l’ADN de Laiglesia al jersei de Jubany resulta interessant per a la investigació, perquè assenyala que va estar en contacte amb la víctima, l’ubica al pis de la seva nòvia. I, a més, demostra que menteix perquè havia afirmat que mai va veure Jubany en els dies anteriors a la seva mort.

Xavi Jiménez, l’altre acusat

Amb la declaració de Laiglesia podria acabar la instrucció d’un cas que ja s’allarga 24 anys. Segons les fonts consultades per aquest diari, la fiscalia i l’acusació particular, exercida per l’advocat Benet Salellas en representació de la família Jubany, miraran de fer seure al banc dels acusats Laiglesia i un altre sospitós: Xavi Jiménez.

Jiménez va prestar declaració al jutjat el 2022 i l’instructor de llavors va acabar després d’escoltar-lo que també hi havia «indicis suficients» que aquest segon home havia participat en l’assassinat de Jubany, malgrat que no s’ha trobat el seu ADN al jersei de la víctima. Jiménez estava enamorat de Jubany però aquesta no li feia cas. La Policia Nacional creu que va ser ell qui va enviar els anònims a la víctima. I entre els anònims i el crim hi ha un vincle clar. ¿Per què?

Dos anònims

Abans de ser assassinada, Jubany havia rebut dos anònims –dues bosses de plàstic– que algú havia deixat penjades de la porta del seu domicili a Sabadell. La primera bossa va ser entregada el 17 de setembre del 2001 i contenia una orxata, un croissant de xocolata i un escrit amb el següent missatge: «Helena, sorpresa» passàvem per aquí i hem dit a veure què s’explica l’Helena. Som?? (et trucarem, «a menjar-s’ho tot»).

Notícies relacionades

Només quatre de cada 10 veïns de Barcelona utilitzen el català en el seu dia a dia i el 15% a l’Hospitalet

Sergi Guillot anima a continuar construint una «esfera pública cada vegada més capil·lar i plural»

La segona bossa va arribar el 9 d’octubre del 2001 i contenia un suc en un flascó de vidre i una nota més extensa, redactada aparentment per dos autors diferents, que expressava el desig dels emissaris desconeguts de coincidir de nou amb ella en una altra excursió de la UES (Unió Excursionista de Sabadell) i informant que, després de deixar-li la bossa, anaven a buscar un lloc per aprendre anglès a Sabadell.

Al beure’s aquell segon suc, l’Helena es va sentir drogada. I va sospitar que el suc podria contenir algun tipus de substància tòxica. Com que havia sobrat suc, va acudir a un laboratori de Barcelona per analitzar-lo. El laboratori va trobar restes de benzodiazepina al suc. L’Helena va guardar el resultat d’aquell informe, que demostrava que l’autor dels anònims havia mirat de drogar-la. Aquell informe, que va ser trobat al seu domicili després de la seva mort, va permetre connectar els anònims amb el seu assassinat a través de la benzodiazepina. És a dir, qui va enviar els anònims també era darrere de la seva mort. I els investigadors, que el 2001 van apuntar Careta i Echaguibel, ara assenyalen Xavi Jiménez com l’autor d’aquestes cartes amb droga.