Només quatre de cada 10 veïns de Barcelona utilitzen el català en el seu dia a dia i el 15% a l’Hospitalet

Aquestes eren les dades globals, entenc Catalunya com un tot uniforme, però la realitat sociolingüística catalana és extremadament complexa. Aquest dijous l’Idescat ha fet públiques les últimes xifres de la completa enquesta desglossades per territoris. La fotografia posant la lupa vegueria a vegueria no ofereix gaires sorpreses. L’Àmbit Metropolità de Barcelona, el territori més poblat i el que acull menor proporció de persones nascudes a Catalunya (un 56,6%) és en el que menys es parla català, i se situa per sota de la mitjana de Catalunya quant al coneixement de la llengua, així com quant a la població que té el català com a llengua inicial única (22,3%), d’identificació única (22,9%) i habitual única (24,7%).

En l’altre extrem sociolingüístic del país, el percentatge de població que té el català com a llengua inicial és majoritari a les Terres de l’Ebre (57,7%) i a l’Alt Pirineu (51,2%); a Comarques Centrals, el percentatge arribava al 48%. Malgrat això, hi ha una altra dada destacable. Les Terres de l’Ebre no són només l’enclavament on hi ha més persones la llengua materna dels quals és el català; és també el territori que més catalanoparlants com a llengua inicial perd respecte a l’anterior enquesta, del 2018; nou punts menys. Un retrocés que des de la Conselleria de Política Lingüística expliquen ja sigui per defunció de la gent gran o per emigració dels joves (la diàspora ebrenca), i per l’arribada d’un contingent de persones de la resta de l’Estat

Tendències ¿positives?

Malgrat l’obvi retrocés, des de la conselleria volen veure el vas mig ple i posen el focus en algunes tendències positives. Per exemple, a Àmbit Metropolità de Barcelona, el nombre de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més (els ‘parlants habituals compartits’) és superior al percentatge de població que té el català com a llengua inicial (llengua parlada a casa). En el conjunt de l’àmbit metropolità, hi ha un 22,3% de llengua inicial en català, però el percentatge de persones que utilitzen el català la meitat del seu temps o més puja fins al 35,2%.

Així passa, per exemple, a Barcelona, on només el 25,1% de població té el català com a llengua inicial, però un 38,5% de persones utilitza el català «la meitat del seu temps o més». Aquesta tendència, que malgrat l’exigu de les xifres des de la conselleria llegeixen com a positiva [hi ha gent que no parla català a casa però fa l’esforç de parlar-ne fora] també es detecta a l’Hospitalet, on es passa del 8,5% de persones amb el català com a llengua inicial al 15,5% de parlants mitjà habituals (bilingües); o al Barcelonès Nord (que inclou Badalona, Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs), on es passa del 13,2% al 23,3%, i al Baix Llobregat Sud, on de l’11% de llengua inicial catalana s’arriba al 21,8% de persones que fan servir el català la meitat del seu temps o més.

La particularitat del Maresme

Les realitats dins del mateix àmbit metropolità són també molt diferents. Al Maresme, el Vallès Oriental i Barcelona ciutat hi ha percentatges de coneixement i ús del català superiors al del conjunt de l’àmbit metropolità i, en el cas del Maresme, superiors a la mitjana de Catalunya (molt similars al de les comarques de Girona). Tampoc estranya ningú que, dins del Vallès Occidental, no és el mateix Sant Cugat que Ripollet.

Notícies relacionades

Menys del 30% dels joves catalans tenen el català com a llengua habitual i «d’identificació»

Reggaeton i youtubers asfixien l’ús del català entre els adolescents

Després de les Terres de l’Ebre, l’ Alt Pirineu i les Comarques Centrals –el grup territorial amb millors dades– el segon territori en el qual el català té millor salut és el format per les comarques de Girona i Ponent. Quant a la llengua inicial, aquests dos territoris destacaven per tenir percentatges més alts que la mitjana nacional respecte al català: 39,1% a les comarques gironines i 45,4% a Ponent. Quant a la llengua habitual, el català era la llengua habitual única del 45,1% de la població a les comarques de Girona i del 51,1% a Ponent.

La lupa en els joves

Tornant a obrir el focus quant a territori, posant Catalunya com a univers únic, però posant la lupa en els més joves (en aquesta enquesta, els compresos entre els 15 i els 29 anys), el primer que crida l’atenció és que es tracta de l’única franja d’edat en què el castellà com a llengua habitual supera el 50% (el 50,1%)dels enquestats , davant el 29,2% que utilitza com a llengua habitual el català, i un tímid 9,4% que respon fer servir les dues llengües amb normalitat. Quant a la llengua d’«identificació» –la que s’esmenta quan et pregunten quina és la teva llengua–, el castellà supera també en gairebé 10 punts al català entre els més joves. Mentre que només el 28,7% de la població d’aquesta franja d’edat respon tenir el català com a llengua d’identificació, un 37,8% afirma que el castellà; i el 16,9%, català i castellà.