Pascual celebra la seva tornada al Palau amb un triomf treballat

Xavi Pascual va tornar a casa i es va trobar mig Palau buit, senyal inequívoc d’una certa desafecció amb l’equip, però amb tots els espectadors aplaudint-lo, prova irrefutable de la il·lusió amb què se’l va rebre. El tècnic, assegut a la banqueta de casa, va comprovar que li costarà reenganxar l’equip amb la grada, tant com li va costar batre el Villeurbanne.

Fins a l’últim quart, el Barça no va aconseguir despatxar el cuer. Quan van sumar els secundaris, sense necessitat que la seva aportació fossin punts: un parell de robatoris de Juani Marcos i un altre parell de Myles Cale, ovacionats tots dos per certificar que la defensa també és bonica. Sobretot, en èpoques de carestia, evident amb el desencantat inici del duel en un pavelló al qual li va faltar calor i li van sobrar butaques buides. No hi havia interès per veure el Villeurbanne, que va viatjar amb la matrícula penjant.

Les seves carències, tot i tenir Nando de Colo i Thomas Heurtel, xiulat, és clar, es van veure aviat: 14 dels seus 19 punts van arribar gràcies a tirs lliures. Un detall de la millorada defensa blaugrana, tot i que l’atac barcelonista tampoc va ser per tirar coets com va revelar el seu pírric avantatge al tancament del primer parcial.

Quintet canviat

Notícies relacionades

Elena Congost: "Després dels Jocs he tingut un càncer, dos avortaments. Somio tenir més fills"

"¿Qui és Lamine?", el dard d’Anglaterra

Que l’assumpte no pintava bé es va veure amb el canvi radical del quintet en pista amb el 25-23 i tirs lliures per a De Colo. Havien entrat els 12 de la plantilla. No era entre ells Nicolás Laprovittola, que es va lesionar de nou. A l’octubre es va fer mal a l’adductor esquerre; ara, a l’adductor dret. La reacció va tardar a produir-se. Per sort, Punter va concentrar els seus primers 10 punts per mantenir la situació (45-44). Un tap de Shengelia i el primer triple de Brizuela van ser les dues úniques accions que van despertar l’atonia en l’antologia de l’error. Ni tan sols amb el 54-48, en el màxim avantatge local, es van disparar els decibels per la inexistent continuïtat en els encerts. No ho va permetre tampoc De Colo, magistral. Amb 38 anys va manejar el Villeurbanne i el Barça. Va deixar la pista amb 56-61, asfixiat amb 20 punts i un únic error més sis assistències, i el Barça va reparar fàcilment el clot (68-65) tot i l’esforç d’Heurtel (36 anys).

La rapidesa de Marcos i el físic de Cale per pressionar-los van facilitar els primers contraatacs, tardans, perquè el Barça es deixés anar, anotés amb facilitat (80-61) i encarrilés el final feliç de la tornada de Pascual.