El malabarista que triomfa a YouTube

Tot i fer només vuit mesos que és a Barcelona, Miikka O’Connor parla bé el castellà. Diàriament es desplaça des de la capital catalana fins a Sabadell per entrenar-se i està totalment integrat a la rutina del seu nou club. "La gent parla molt i molt ràpid. És molt difícil fer amics si no parles espanyol, però he millorat molt", reconeix amb un somriure. "El català l’entenc una miqueta", presumeix.

Té 28 anys, és dretà, ha jugat amb la selecció absoluta de Finlàndia i és, potser, un dels perfils més mediàtics del tennis de taula amb més de 10 milions de seguidors a les seves xarxes socials. El seu perfil esportiu l’ha convertit en el fitxatge estrella del Club Natació Sabadell per a una temporada en què espera ascendir a la Superdivisió, però la seva fama va més enllà de la taula.

Juntament amb els seus dos companys Emil Rantatulkkila i Otto Tennilä, va crear un canal de YouTube fa alguns anys que acumula ja 4,5 milions de seguidors. "Mai vam voler que fos un canal gran. Només vam gravar un vídeo per divertir-nos un dia després d’un entrenament, com qualsevol grup d’amics, i el vam compartir a les nostres xarxes. A la gent li va agradar i vam pensar per què no", explica Miikka.

Des de la seva època juvenil

Els tres integrants de Pongfinity, el seu canal de YouTube, s’entrenaven junts a l’equip juvenil finlandès i per a ells no era més que un passatemps després de l’entrenament. Quatre anys més tard, i alguns vídeos després, van decidir donar-li un impuls i professionalitzar-lo. Amb el temps, el canal va créixer fins a tal punt, que ara els tres palistes s’hi dediquen. "És com qualsevol altra feina", assegura.

Ping-pong en un llac, a les fosques, al sostre, a través d’un mur, en taula d’herba, en "minitaula", al revés... Han fet de tot. Els seus vídeos acumulen milions de visites. Malgrat que ara no és tan fàcil com abans, no ha deixat de produir contingut malgrat haver-se separat dels seus altres dos socis. "Viatjo més o menys una vegada al mes a Finlàndia o a un punt intermedi i gravem contingut per poder pujar-lo al canal durant diverses setmanes. Estar separats no és cap problema. Hi ha moltes coses que podem gravar per separat", assegura. Fa més de dues dècades que juga i segueix aprenent i practicant trucs nous cada dia. "No se’ns acaben les idees", fa broma.

Notícies relacionades

Sandro Rosell davant la jutge del cas Negreira: «amb 250 euros per informe com podem comprar àrbitres»

El FC Barcelona prepara ja el retorn a l’estadi de Montjuïc

El seu recorregut en el tennis de taula va començar als 6 anys. "Jugava amb el meu pare i el meu germà els diumenges, era un passatemps, però cada cop ho feia millor", rememora. Als 12 va començar a dedicar-s’hi més seriosament i va jugar amb l’equip juvenil nacional. "Crec que en el fons, la meva habilitat amb els trucs m’ajuda a ser més creatiu en el joc. Tinc un estil una mica diferent i això pot descol·locar els rivals. Però jugant deixo els trucs al marge", reconeix. "Ara mateix, el meu punt fort o el que més aporto a l’equip és la meva velocitat de joc i reacció. Soc ràpid i tinc una bona dreta i un bon servei", resumeix.

La decisió de venir a Espanya va venir en part motivada per l’afany de continuar creixent com a esportista. "Feia temps que volia mudar-me a un altre país amb més nivell de tennis de taula. A Finlàndia hi ha menys clubs. A més, la meva nòvia és catalana i Barcelona es va convertir en la millor opció", explica. "El tennis de taula aquí és més professional. Catalunya té quatre vegades més jugadors que tot Finlàndia. El nivell aquí és molt més alt", sentencia.