El clàssic que va canviar la història

Fa quatre anys, el Barça va batre el rècord d’assistència en un partit de futbol femení reunint més de 90.000 seguidors al Camp Nou. Ara, l’equip de Pere Romeu torna a l’escenari on tot va canviar: ara és un conjunt més madur i el moviment social que l’acompanya s’ha consolidat.

El clàssic que va canviar la història
3
Es llegeix en minuts
Laia Bonals
Laia Bonals

Redactora d'esports

Especialista en Esport femení

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Aconseguir somnis és complicadíssim. I, si ja és difícil que es compleixin després d’anys lluitant per això, repetir-ho sembla una quimera. Però hi ha persones que estan destinades a reescriure la història. El 30 de març del 2022 va ser màgic. I ara, quatre anys després, la intenció és tornar a aconseguir-ho. Fa gairebé un lustre, una primera vegada de somni va omplir els seients del Camp Nou per veure un partit del seu equip femení. Era un clàssic de Champions i el Reial Madrid va sucumbir davant les blaugranes (5-2). La realitat és que el resultat va ser el menys important. Les 91.553 que hi van assistir no serà el que recordaran, sinó més aviat un dia en què van començar a canviar els prejudicis de tota una societat.

"Significava demostrar que no només el club estava compromès amb l’equip femení, sinó que l’afició també estaria a l’altura quan realment se’l necessités. Era una manera de respondre, d’implicar-se i d’enviar un missatge clar que no era una moda passatgera, sinó un canvi real", explica Àlex Carrasco, soci de l’entitat. "La sensació general era que hi havia molt més en joc que un simple bitllet per a les semifinals de la Champions; es tractava de prestigi, de reconeixement i de fer història", afegeix l’aficionat.

Sorpresa general

Hi havia cert sentit de responsabilitat. L’aposta als despatxos s’havia donat ja feia uns quants anys, quan l’equip va iniciar el seu camí cap a la professionalitat. El Camp Nou significava consolidar el que s’ha aconseguit, però per a això la gent tenia un paper clau. Obrir l’estadi però que no s’omplís enviava just el missatge oposat al que volia el club. Per això, la crida als aficionats es va fer de manera molt conscient.

"M’esperava que hi hauria gent, però no els que vam acabar sent, em va sorprendre molt veure les grades tan plenes, i el moment especial de les jugadores al final del partit fent la volta. La meva germana es va tornar boja cridant l’Alexia. Ella era molt petita i mai l’havia vist mirant algú amb tanta admiració", recorda l’Arlet, que va viure com molts aquest partit en família.

Crear referents, donar a les nenes un mirall on mirar-se en femení, també estava en joc aquell 30 de març. La majoria de samarretes que van omplir l’estadi portaven el nom de futbolistes de l’equip masculí al darrere, mentre que ara, quatre anys després, elles són les que ocuparan majoritàriament aquest lloc. "Vam decidir anar-hi perquè es van reunir molts factors que feien que fos un partit especialment atractiu: el Barça despuntant a Europa, primera eliminatòria entre Barça i Reial Madrid a la Champions i al Camp Nou... A més, considerem que ja que el club feia el pas d’obrir el Camp Nou per al femení era important que es demostrés que es poden omplir estadis", confessa la Júlia, que repetirà avui a les grades del feu culer, amb més de 60.000 entrades ja venudes.

Notícies relacionades

I és que, aquell dia, 91.553 persones van demostrar que un altre tipus de futbol era possible. "Recordo trobar-me amb un Camp Nou diferent del que estàvem acostumats amb l’equip masculí. Era un altre tipus de públic, tot un altre ambient, una altra manera d’animar i d’entendre l’esport. Es respirava un ambient que era molt més familiar, amb un respecte enorme envers el rival i cap a tot el que envoltava el partit. Aquest equip s’ha guanyat el recolzament de tot el planeta".

El Barça que va trepitjar per primera vegada la gespa del Camp Nou tampoc ha canviat tant, però sí tot el que l’envolta. L’equip que avui saltarà a la gespa ja s’ha consolidat i és molt més madur. Amb un vestidor propi a l’estadi blaugrana ja no venen de manllevat. Ja no estan de visita. Aquesta és també casa seva.