Joselu fa un nou miracle

Va començar el matx tèrbol. Als sis minuts una centrada de Carvajal va recórrer l’àrea visitant sense trobar rematador i segons després una altra de Gnabry, que podia haver xutat, no va arribar a Kane. La pissarra va evidenciar que Tuchel i Carletto imaginaven un partit llarg. Kroos es va col·locar de tercer central en la sortida, monopolitzant el Madrid la possessió d’inici. Al quart d’hora Vinicius va xutar al pal i en el rebuig Rodrygo va perdonar un Neuer que estava batut.

Falta de punteria

El pas dels minuts va estabilitzar el partit amb els visitants mirant de refredar-lo. Tots dos intercanviaven rols amb naturalitat, de vegades sotmetent i d’altres amagats, i totes les jugades s’acceleraven a les bandes. Allà Davies va suplir el lesionat Gnabry just quan Kane feia treballar Lunin.

Quan Marciniak va assenyalar el descans, al Madrid només se li podia retreure la falta de punteria i al Bayern, potser, la falta d’ambició tot i que semblava clar que la possessió alemanya tenia més de coartada defensiva que de pretext ofensiu. Una altra mà salvadora de Neuer va desactivar una centrada enverinada de Vinicius a què no van arribar ni Tchouaméni ni Rodrygo. Els de Carletto generaven ocasions sense descontrolar-se, la prioritat del tècnic. Els muniquesos esperaven pacientment la seva oportunitat veient degotar el cronòmetre.

La fase crepuscular per la qual travessa Bellingham llastava un Madrid que necessitava un jugador amb pes a l’àrea. Perquè Vinicius, que es va decantar a l’esquerra, desequilibrava sense trobar a qui assistir mai perquè tampoc Rodrygo estava fi. El Madrid era Vinicius i deu més. El brasiler va servir una pilota deliciosa al seu compatriota, que la va creuar fora inexplicablement quan era molt més fàcil marcar-la que fallar-la.

La grada va entendre que el partit surfejava una d’aquelles onades que Tuchel va anunciar i es va encendre per empènyer els seus jugadors. El partit es reduïa a un duel entre Vinicius i Neuer. I el Madrid, que marca gols en lloc de merèixer-los, en començava a merèixer un que no acabava de marcar.

La frustració va anar empenyent el Madrid a camp rival i van aparèixer espais a l’esquena de la defensa blanca. Va perdonar tant el Madrid, que la primera que va tenir el Bayern va acabar amb Davies clavant la pilota a les xarxes de Lunin. A falta de 21 minuts, Carletto va reaccionar introduint Modric i Camavinga, canvi a què va seguir un gol del Madrid precedit per una empenta de Nacho a Kimmich, cosa que va valer al VAR per anul·lar-lo.

Notícies relacionades

Penjar-se la medalla

Les jugadores del Barça es posen elles mateixes les medalles

Ancelotti va buscar a la banqueta i va acabar donant uns minuts a un obrer del gol, Joselu. La seva fe el va portar a perseguir un xut de Vinicius que Neuer no va blocar i l’ariet el va rematar a la xarxa davant el deliri general. On no arribava el futbol arribava una vegada més la bogeria d’aquest manicomi que és el Bernabéu en les nits de Champions.

Un gol que va posar en trànsit el Madrid, que tres minuts després va veure com un altre atac atropellat acabava amb una centrada de Rudiger que Joselu rematava de nou a la xarxa. Aquest cop va caldre esperar ala validesa del VAR i es va desencadenar l’eufòria blanca. Hi va haver temps per a la polèmica final amb un gol de De Ligt no validat per un fora de joc previ, que el jutge de línia va assenyalar sense esperar que el VAR ho confirmés. Però Joselu va portar el Madrid a Wembley. Hi ha coses que no es poden explicar. El Reial Madrid n’és una.