Gemma Triay: "Ens estem acostant a la igualtat en l’aspecte esportiu, però no en els premis"

En l’aspecte físic estic molt bé. Hem fet una molt bona pretemporada. Sí que és cert que l’any ha començat amb canvis i és una cosa a què no estic acostumada. Jugant des del 2013 i sempre he tingut companyes a llarg termini. Aquest any no ha sigut el cas. Vaig deixar de formar parella amb l’Alejandra a mitjans de temporada quan ella s’havia d’operar. Vaig canviar amb Marta Ortega i aquest any no ho vaig veure clar. A final de la campanya passada ja tenia dubtes i així l’hi vaig comentar. Vam decidir continuar i, després de la pretemporada que hem fet juntes, jo veia que no acabava de fluir el que estàvem entrenant després en la competició. Jo no estava aconseguint treure la seva millor versió i això feia que jo tampoc estigués jugant bé. Vaig decidir que el millor era fer un canvi. Ara estic jugant amb la Claudia, que té 18 anys.

Sens dubte, el paper que té ara en la parella és diferent.

Té un futur excepcional i tinc ganes d’afrontar aquesta nova experiència. Em toca remar a mi i ser el líder de la parella. És un procés. Mai és fàcil començar amb una nova companya i a més no hem tingut el temps de fer una pretemporada juntes. Hem començat directament competint, gairebé. Tenim bones expectatives, però òbviament no és el mateix jugar amb una companya que ja ha estat al top. Estic contenta i soc conscient que no puc arribar als tornejos amb l’obligació de guanyar. Anirem a fer-ho, però soc conscient que si no es guanya el torneig o no s’arriba a la final, no passa res.

¿Es marca alguna expectativa?

El camí no és fàcil. Vols estar sempre al top, però són etapes i per circumstàncies avui estic jugant amb la Claudia en un projecte en el qual tinc moltes ganes. Tant de bo que pugui ajudar-la que evolucioni i puguem lluitar pel màxim. Sempre em demanen: ‘¿quins són els objectius?’ Doncs no ho sé. Quan vagi passant la temporada i els tornejos serà quan vegem realment pel que podem lluitar.

¿El temps serà el seu millor aliat, llavors?

Es necessita temps per saber el que necessita una i l’altra i encaixar els nostres jocs. Des del principi és cert que quallen i som conscients del que ha de treballar cadascú. Som dos perfils bastant similars: molt autoexigents, ens permetem molt poc la fallada. Em recorda a com era jo de jove i tot el que pugui ajudar-la serà genial.

¿La part mental ha sigut la part més difícil?

És la part més important. Cada dia el pàdel femení està més igualat i la diferència es troba en l’àmbit mental. Aquest any serà dur en viatges i serà important estar bé amb la companya. Són moltes setmanes fora de casa i com millor relació que tinguem fora millor anirà dins de la pista. Estem treballant psicològicament per rendir al màxim. Jo faig un treball individual setmanalment i a més de manera conjunta amb la psicòloga.

¿Quin és aquest treball conjunt?

Jo soc un perfil que em costa acceptar que fallo i si m’equivoco m’exigeixo i recrimino que no puc fallar. Amb la psicòloga treballo molt aquest aspecte. En l’esport es pot fallar. Si quan falles no ho acceptes, deixes de posar una marxa més perquè si no tindré una opció més de fallar. El que em demanen a l’equip és que lideri, que piqui la pilota tot el que pugui. Si jo no accepto la fallada tenim un problema, perquè si no, no faria el treball que em demanen. A més, cal tenir en compte el que necessita cada una en cada situació. Hi ha moltes coses per treballar, tant en l’àmbit individual com d’equip, on també hi ha l’entrenador. És important com ens va millor rebre la informació: que sigui més dur, que sigui més suau... El tema de la comunicació és important.

Teniu una vida molt conjunta.

El pàdel és un esport de parella i això es basa en una relació personal. Com millor sigui fora de la pista, millor anirà dins. Quan hi comença a haver friccions després és molt difícil separar-ho i que sigui més flexible. Quan hi ha crispació i passa alguna cosa a la pista i estàs en tensió és quan comencen els retrets. Es va fent gran una pilota que, a mesura que vas tenint més confiança, et vas dient moltes més coses. Per això és important no sobrepassar un límit, tant de confiança com de falta de respecte. Allà no hi ha tornada enrere.

¿En quin punt està el pàdel femení ara?

És molt importante d’on venim. Les més joves no són conscients d’on venim, on jugàvem, en les condicions econòmiques en les quals ho fèiem. Tot ha crescut moltíssim. L’evolució que hem fet en els últims anys ha sigut brutal i això fa que hi hagi molts més diners. Cal continuar evolucionant. No estem en unes condicions d’igualtat amb els homes i cal continuar treballant.

¿És totalment professional?

Cada dia hi ha més jugadores que es poden dedicar exclusivament al pàdel. Però encara n’hi ha algunes que no poden deixar les seves feines per dedicar-se a l’esport. I més tenint en compte el calendari, que viatgem per tot el món i que si perds en primera ronda has de pagar unes despeses que són difícils de pagar. Encara han d’apujar els preus perquè es cobreixin aquestes despeses, però això és una roda i era necessari que ens n’anéssim a jugar a Llatinoamèrica o a altres països perquè hem de fer que l’esport evolucioni en altres llocs.

¿Quina és la distància amb el masculí?

Notícies relacionades

Del Barça de l’1-0 al Barça menjaboles

El Baxi Manresa deixa el Baskonia fora del ‘play-off’

La part positiva és que quant a condicions esportives, pràcticament, estem igual que els homes. S’està assemblant més a la igualtat en aquest aspecte, tot i que en els premis encara no. Només hi ha dos tornejos on tenim el mateix premi que ells. Espero que en un futur pròxim aconseguim la igualtat. El que volem és que es vagin fent passes cada any. Que ens anem acostant.

¿Com és la vostra organització?

Tenim l’IPA, que és l’organització de jugadores, i aquí comptem amb Maria Teixidor, que és la nostra advocada, i ens està ajudant molt. Estem confiades que lluita pels nostres drets. Tenim una junta directiva de la qual formo part. La majoria som veteranes i cada dilluns tenim una reunió amb ella on s’explica com van les negociacions amb Premier Pàdel. Ella i el seu equip són les que viatgen a molts tornejos i lluiten per nosaltres. Abans no teníem l’associació i era molt més complicat.