El Shambhalla de Salvador Illa
En època de Maragall es va encunyar l’epítet de Dragon Khan. Doncs bé, un 12 de maig s’inaugurava Shambhalla, una atracció de Port Aventura encara més trepidant. Més veloç i sense subjeccions. Entres al vagó, que puja lentament, cosa que dona pas a un descens de vertigen que et llança al buit. I a això sembla encaminar-se la legislatura que acaba de néixer, amb un Parlament fragmentat i amb unes hipotètiques majories que grinyolen.
Cert que Illa ha guanyat clarament en vot popular. I en escons. Sense discussió. El que no va passar el febrer del 2021, quan republicans i socialistes van empatar en electes. Però això no significa que ho tingui fàcil per ser investit president.
De fet, fa dues legislatures que guanyar les eleccions a Catalunya o a Barcelona importa més aviat poc. Colau va ser alcaldessa, malgrat caure derrotada, gràcies a treure partit d’una majoria de rebuig del republicà Ernest Maragall. Una majoria a la qual no va unir res més que un plantejament a la contra. I que, per descomptat, va ser tan efímera com determinant. Però inútil per a la governabilitat. Una cosa semblant va passar amb Collboni en les últimes municipals. El de Collboni és encara un govern amb una minoria tan exigua com la que ha tingut Pere Aragonès des que Puigdemont va tallar d’arrel el suport de Junts. També, al Parlament, es va relegar a la força més votada. I així van accedir a la presidència tant Torra com Aragonès en absència dels líders naturals de les seves respectives formacions. Tot i que, en aquest cas, les majories d’investidura sí que tenien una lògica. D’altra banda, la majoria independentista s’ha quedat tan lluny com desangelada. La CUP s’ha deixat més de la meitat dels escons.
Notícies relacionadesLes negociacions es preveuen rocoses i incertes. A priori difícilment pot haver-hi una entesa d’Illa amb Puigdemont ja que aquest ha fonamentat tot el seu credo en la denominada restitució. El líder plenipotenciari de Junts, el "president legítim", segons els seus pròxims, és el més interessat a forçar la repetició electoral. Ha aconseguit desgastar ERC, que era un dels seus objectius. Els republicans es deixen més d’un terç dels diputats que van obtenir el 2021. La guerra sense treva de Junts contra ERC forma part de l’ADN de Puigdemont en l’exili. Però el resultat final és un fracàs. S’apunta Puigdemont quatre diputats més, escassa renda, però la majoria independentista s’ha volatilitzat i el seu afany a polaritzar amb el PSC, apartant ERC, explicaria també la folgada victòria d’Illa.
L’anomenat tripartit suma amb prou feines, els Comuns també han sucumbit a l’avanç electoral que van provocar. Malgrat la greu pèrdua de diputats, els republicans tindran un paper determinant. Sense ells, Illa ho té cru. Els Comuns es dona per descomptat que estarien en aquesta equació. El que és difícil és que pugui ser-hi ERC, que, sense tenir cap incentiu per anar a una repetició electoral, tampoc en té cap per investir Illa.
