‘Martinator’ colpeja, Márquez impressiona

Expliquem tres històries de la primera carrera (a l’esprint, 13 voltes, ¡quines 13!) del GP de França, on desenes de milers d’aficionats, tots experts, ¡som a Le Mans, carai!, van disfrutar de valent, fins i tot, sent tan francesos, del triplet espanyol amb un contundent Jorge Martín (Ducati), un impressionant Marc Márquez (Ducati) i un pillo Maverick Viñales (Aprilia).

Com que va ser el guanyador, com que és el líder, comencem per Martinator, que va estar colossal. Va ser el més veloç poleman vertiginós i, és clar, quan es va apagar el semàfor, va volar. Cert, el va perseguir Marco Bezzecchi (Ducati), el fill de Valentino, però des de lluny, res que el madrileny no pogués controlar en 13 voltes. Doncs això, brillantíssim Martín. Ja treu 28 punts al segon, l’italià Enea Bastianini, la Bèstia.

Capítol II. Un altre italià, tot un bicampió, Pecco Bagnaia, que com explicava en aquest diari l’immens Randy Mamola: "Ja sap que aquest any el títol ha pujat de preu". I és que Bagnaia se’n va adonar, en la volta de formació de la graella, que la seva Desmosedici no anava fina. Tan espatllada estava, que no van poder esbrinar, en hores, què li havia passat. Pecco sortia segon i, després de la primera volta, era 15è. I es va retirar. "Era molt perillós continuar corrent en aquestes condicions", va assenyalar el campioníssim.

I, ¡tatxiiiiiin! Arriba el moment cabdal, capítol III: la sortida estratosfèrica, única ("en l’època nova de MotoGP, no recordo una cosa igual, sí, és cert"), fulminant, vertiginosa, apoteòsica ¡fins i tot per a ell!, de Marc Márquez Alentà, ¡visca la mare que el va parir!, que del lloc 13è de la graella ("he fallat estrepitosament en la quali del matí, no tinc perdó") va tancar la primera volta en ¡quarta posició! I va començar a treballar-se un espectacular, merescut i prometedor podi, fins a acabar segon.

"No, impossible preparar una sortida així. Ni tan sols imaginar-la", va explicar Márquez a EL PERIÓDICO, però sí que la va explicar, sí, malgrat no imaginar-se-la. "Primer de tot convicció, creure, concentració. Això, concentració. Si fas patinar bé l’embragatge, si reacciones en mil·lèsimes de segon, si t’aferres al manillar, si ets intens d’inici, apareixen els forats. Si surts malament i et passen alguns, oblida-te’n, ja no hi ha espais".

¿I després?, no és tan fàcil. "¿Després?, instint, determinació. I, no ens enganyem, que apareguin els espais també és cosa de sort. No molta sort, però sort, sí". ¡Home!, alguna cosa més caldrà fer per arrencar el 13è i, en una volta, a només 4.185 metres, ser quart. "Doncs sí, no patir contratemps aliens a tu. Per exemple, que no et facin un entrepà com el que he estat a punt de patir jo, quan Pecco (Bagnaia) i Enea (la Bèstia Bastianini), sense voler, és clar, ¡és una sortida!, per poc m’aixafen".

"Sense ser ciència-ficció"

Passa tot això "sense ser ciència-ficció ja que, de vegades, la somies, la prepares i no surt res d’això". Ja som quarts. Per davant, Aleix Espargaró (Aprilia), que serà sancionat per haver-se avançat en la sortida. Vinga, tercers. I a partir d’aquí, apareix el ritme, la velocitat, unes dècimes per volta més ràpid que Bezz, que va segon sense poder atrapar Martinator, que fa la seva.

Notícies relacionades

El militar que lluita per l’or

Moyá fa saltar les alarmes sobre la presència de Nadal a París

I quan Márquez intensifica, ¡compte! Perquè, en aquest puny, hi ha vuit títols mundials. "Sí, crec que hagués atrapat Bezz, però ha caigut i ja no he hagut d’arriscar més del compte. He de confessar que, sota el casc, no les tenia totes amb mi. ‘Tranquil, Marc, pots passar-lo, però ser tercer, havent sortit el 13è, no està gens malament’. Ho pensava i just Marco ha caigut davant meu. Crec que ho hagués intentat. Frenava millor que ell, però... Això, millor no saber-ho". ¿Si haguessis sortit des de la primera fila, hauries guanyat, et veies capaç de coronar-te a Le Mans? "¿La veritat?" Com sempre, vostè sempre diu la veritat. "Doncs no, crec que aquest cap de setmana, Jorge (Martín) i Pecco (Bagnaia) estan un pas petit per davant".

Però ¡compte!, que diuen que avui potser plou i, llavors, tornen a repartir-se les cartes.