I vet aquí un gos i vet aquí un gat...

I vet aquí un gos i vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat. Llestos, a preparar un altre projecte i, si pot ser, a no enganyar tant la gent. Vinga, ara encara sentirem ecos que Joan Laporta vol convèncer Xavi Hernández perquè es quedi, empès pel seu cunyadíssim Alejandro Echevarría i pel vicepresident Rafa Yuste, però això sembla que ja no té continuïtat. Perdre la Champions i la Lliga en una mateixa setmana és massa. El 0 de 4 pronosticat per molts, per molt que li faci mal a Xavi i posi les demandes que vulgui a la premsa, es veia venir quan el Barça havia de jugar contra dos dels millors equips d’Europa, el PSG i el Reial Madrid.

Si no va poder el Manchester City de Pep Guardiola, menys podrà el Barça de Xavi Hernández que, a tot estirar (i és molt poc, sens dubte) té el consol d’exclamar, com va cantar el de Santpedor, "que collonut és perdre així". Doncs això, que collonut és perdre la Lliga així, però, contra un Reial Madrid a mig gas, a veure-les venir, destrossat físicament, el Barça no va saber tirar el partit endavant, ni tan sols avançant-se dues vegades.

Sant tornem-hi ha aconseguit un cop més el que volia de la manera més mesquina, amb el mateix plantejament de l’Etihad Stadium, amb la mateixa sort i, sobretot, amb Javier Tebas, el president de LaLiga, al seu favor. ¡Quina casualitat! I és que Tebas, per tal d’estalviar-se quatre milions d’euros ("total, només es produeixen quatre o cinc visionaments per temporada", va dir una vegada) li va birlar un gol claríssim al Barça.

Però, oblidin-se, el Barça, aquest Barça de Laporta i Xavi, el de "jugarem millor que l’any passat i guanyarem títols", no es queda a zero pels àrbitres, no es queda a zero per l’absència de l’ull de falcó. Es queda fora perquè el projecte, l’equip, els entrenaments, l’staff tècnic, l’estratègia, fa setmanes, mesos, que el relat està esgotat i, com sempre hem dit en aquestes línies, s’aguantava agafat amb pinces.

Notícies relacionades

El Barça sotmet el Wolfsburg i posa un peu a les semifinals

L’olimpisme escull el seu futur

El problema ha sigut sempre que ni a la llotja ni a la banqueta hi ha hagut pla. Si guanyaven al Bernabéu, es quedava Xavi; si perdien, se n’anava. ¿I si empataven? Laporta llançarà una moneda a l’aire i potser cau de la cara de Rafa Márquez. Ni hi ha diners per a un altre, ni n’hi ha un altre que vulgui venir.

PD: Per cert, quin error, quin immens error, substituir Lamine Yamal contra el PSG, ¿oi? Cert, una decisió nefasta.