Un partit per canviar una era

Quan Joan Laporta, embotit en el seu vestit i vambes de sola blanca, amb l’orgull i el melic al davant, va anar a trobar l’entrenador Xavi Hernández en l’entrenament previ al duel capital contra el PSG davant desenes de periodistes i càmeres a la Ciutat Esportiva Joan Gamper, el president, que sempre ha volgut apropiar-se del missatge, va saber com visualitzar la transcendència del partit a Montjuïc. I ho va fer sol, sense subordinats ni aplaudidors. Perquè aquest Barça supeditat a les exigències dels inversors, que continua buscant noves oportunitats de negoci –tot i que per ara li costi trencar amb Nike–, i encara a l’exili olímpic mentre el nou Camp Nou va prenent un xic de forma, ha redescobert els últims dies el poder de l’optimisme i l’esperança en una indústria tan volàtil i enemiga del fracàs com la del futbol.

Els blaugrana juguen un partit d’un altre temps contra els parisencs, amb l’oportunitat de tornar a unes semifinals de la Champions cinc anys després (l’última vegada que va trepitjar aquesta ronda va ser amb Ernesto Valverde a la banqueta, Leo Messi al camp, i el Barça capitulant a Anfield una temporada després del naufragi de Roma). I tot i que allò del cercle virtuós hagi quedat ja massa antic, a l’entitat es té la sensació que seguir endavant en el torneig suposaria, ara sí, començar a deixar enrere les misèries viscudes i nascudes en el triplet que va consagrar Josep Maria Bartomeu el 2015. Sí, quan aquell govern encara judicialitzat visualitzava la construcció d’un Barça imperial, el dels «1.000 milions d’ingressos», per acabar convertint-lo en ferralla.

El Barça va superar el PSG dimecres passat al desagradable i artificial Parc dels Prínceps en l’anada dels quarts de final (2-3) en el millor partit de l’era Xavi. I va ser tan alt el nivell demostrat –quant a la preparació tàctica i física que va permetre desactivar Mbappé, la solidaritat defensiva, la maduresa mostrada en la breu apagada en l’inici del segon acte que va permetre el conat de remuntada francesa, el nivell de compromís dels vells rockers i la irreverència i valentia dels púbers Cubarsí i Lamine Yamal-, que el club se sent preparat per fer un pas més en la seva recuperació. Fins i tot sent conscient que aquest PSG al qual la teocràcia de Qatar vol convertir una vegada per totes en campió d’Europa continua sent un rival massa perillós.

Malgratque els que van sortir reforçats d’aquella estimulant nit van ser els jugadors del Barça, els mateixos a qui Xavi insisteix a posar en el focus. «Això va de futbolistes, no d’entrenadors», insistia el tècnic des d’aquest púlpit mediàtic que encara intenta controlar. Però va ser el mateix Xavi Hernández que més va guanyar en aquella prova, malgrat que encara hagi de concretar-la en el duel de tornada. Des de la pissarra, un dels seus punts febles des que va agafar les regnes de la banqueta blaugrana, va saber superar Luis Enrique, el mateix que va tornar a elogiar després de quedar presumptament superada la crisi de l’apropiació de l’ADN Barça. Per molt que l’asturià llancés una pulla soterrada, recordant com Ter Stegen es va encarregar de trencar les línies de pressió a base de cops de pilota cap a un Lewandowski pletòric a París.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Xavi trobarà a faltar els seus dos futbolistes sancionats: Christensen, autor del gol del triomf en l’anada i que estava cridat a ocupar aquest lloc de pivot que continuarà quedant-se un masegat De Jong–, i Sergi Roberto, el capità, que arrossega el record de la remuntada davant el PSG del 2017 (6-1). Per contra, Pedri, el mateix que va obrir el cel de París a Raphinha, se sent preparat per tornar a l’onze.

Luis Enrique podrà tramar una alineació molt més convencional que en l’anada, ja amb Achraf Hakimi al lateral dret, la tornada de Marquinhos al lloc de central i potser amb Zaïre-Emery (18 anys) i Barcola (21) com a còmplices de Dembélé, a qui l’espera una rebuda hostil després de celebrar el seu gol de l’anada com un boig, i d’un Mbappé que va marcar tres gols (febrer del 2021) l’últim cop que va visitar el Barça. «Ens hi deixarem la pell i la vida», va prometre Xavi. Ell, com Laporta, sap que, en aquest cas, la classificació pot marcar el destí del club. D’aquí l’abraçada. D’aquí la necessitat que ho veiés tothom.