Un Barça al caire de la bogeria

Els cors, en realitat, mai es trenquen. Però sí que es paren. Mai ho fa el del Barça de Flick, que prefereix viure en una arrítmia sense fi i veure fins on arriba. Contra aquest Inter d’Inzaghi tan pertorbador com s’esperava van tornar els blaugranes a explorar les fronteres de la bogeria, sense importar-los que encara era el partit de semifinals de la Champions, amb la tornada a disputar dimarts a Milà. Va encaixar tres gols el Barcelona per culpa d’un vell enemic, Dumfries, i va respondre marcant-ne tres més en una nit en què va barrejar el millor i el pitjor d’una proposta que, sí, és addictiva.

Perdre la por al barri et prepara per a les hòsties, sobretot, les de l’herència social, que són les que fan més mal. Lamine Yamal, que es tenyeix de ros i s’encartona els cabells perquè, quins nassos, té dret a ser boig i adolescent, és igual l’ordre, deia en la vigília que pot venir el que sigui, que ell ja va perdre la por en un parc de Mataró. Per això, quan alça el cap i es posa a jugar, no ha de preocupar-se perquè el mirin. Va néixer sentint-se observat. És lliure per desenvolupar el seu talent i firmar obres d’art com la completada en el primer acte contra l’Inter.

Queia el Barça 0-2 quan només s’havien jugat 21 minuts. Un avantatge impossible d’aixecar contra un equip tan rocós, tan sacrificat, tan seriós i tan italià com l’Inter, que dirien els axiomes del futbol. Per això l’exhibició en aquest tram de Lamine adquireix tant valor. Corromp els relats de sempre.

Lamine, que havia inquietat l’afició de Montjuïc al retirar-se abans de temps de l’escalfament, va demostrar que anava com un tret. I que, als 17 anys, però amb 100 partits a la seva esquena com a blaugrana, seria ell qui aixequés el Barça i assegués una estona un Inte que havia marcat dos gols en dos xuts. En el primer, als 30 segons, Marcus Thuram va anotar de taló aprofitant una relliscada d’Iñigo Martínez; en el segon, Acerbi va guanyar el duel a Gerard Martín en un córner perquè Dumfries exercís d’acròbata sense que Olmo, discret, s’acostés massa a la rematada aèria del carriler.

El llampec que necessitava el Barça el va provocar Lamine amb un gol que donava sentit al futbol com a espectacle de masses. Va agafar una pilota en una d’aquelles zones en les quals res acostuma a passar. Però ell és diferent. Es va centrar, va avançar, es va trobar envoltat per cinc rivals i, en comptes d’atabalar-se o parar-se a pensar en el pròxim moviment, va enroscar la pilota cap a la xarxa. El veterà Sommer es va quedar de pedra, i Montjuïc va entrar en combustió.

Els següents 10 minuts de Lamine Yamal van ser un malson per a Dimarco. El defensor no es rendia, no canviava el gest i abaixava el clatell com si estigués preparat per guanyar-li el duel al davanter de Rocafonda. Però aquest responia accelerant, amagant-li la pilota, i fent-lo caure a terra en la línia de fons amb una retallada com si jugués amb una capa als turmells. Sommer va posar les mans i va portar la pilota al travesser.

En plena efervescència, Ferran Torres va acabar fent l’empat després que Pedri trobés Raphinha al segon pal i aquest despengés per a la rematada franca de l’orgullós substitut de Lewandowski.

Les lesions abans del descans de Kounde, l’heroi de la Copa, i Lautaro, la bandera de l’Inter, van portar el partit a una treva, sobretot psicològica. Flick va refer el seu equip col·locant Eric Garcia de lateral dret, i després Iñigo Martínez a la vora contrària, incrustant així Araujo en l’eix d’una defensa de quatre centrals.

I allò es va convertir en un intercanvi de cops en què Dumfries va guanyar una altra vegada la partida a Olmo –que va enviar a pastar Flick quan el va canviar– i a Raphinha marcar l’empat definitiu amb ajuda de Sommer i després que Lamine els enganyés a tots deixant passar la pilota.

A Mkhitaryan li van anul·lar un gol per fora de joc, però Lamine va tornar a intentar-ho amb el travesser una altra vegada com a última frontera. Raphinha va tornar la joventut a Sommer. I el Barça va fosquejar atacant com si no hi hagués un demà. Com si la vida calgués devorar-la cada nit. Mai un s’ha de fiar d’aquells que diuen que sempre surt el sol.

Barcelona 3 - 3 Inter

BARCELONA: Szczesny (4); Kounde (6), Cubarsí (7), I. Martínez (6), G. Martín (5); De Jong (6), Pedri (7), Olmo (4); Lamine Yamal (8), F. Torres (7) i Raphinha (7). Tècnic: Hansi Flick (6). Canvis: E. García (6) per Kounde (m. 42); Araujo (5) per G. Martín (m. 46); Fermín (6) per Olmo (m. 67); Christensen (6) per Cubarsí (m. 83); Gavi (6) per Pedri (m. 83).

INTER: Sommer (7); Bisseck (6), Acerbi (7), Bastoni (6); Dumfries (8), Barella (6), Çalhanoglu (6), Mkhitaryan (6), Dimarco (4); Lautaro (6) i Thuram (7). Tècnic: Simone Inzaghi (7). Canvis: Taremi (6) per Lautaro (m. 46); C. August (6) per Dimarco (m. 55); Frattesi (6) per Çalhanoglu (m. 71); Zielinski (6) per Thuram (m. 81); Darmian (6) per Dumfries (m. 81).

GOLS: 0-1 (m. 1), Thuram; 0-2 (m. 21), Dumfries; 1-2 (m. 24), Lamine Yamal; 2-2 (m. 38), F. Torres; 2-3 (m. 64), Dumfries; 3-3 (m. 65), Sommer, en pròpia porteria.

ÀRBITRE: Clément Turpin (6), francès.

Notícies relacionades

Ens falta un punt

El Barça apel·la al coratge per forçar el quart partit

T. GROGUES: Çalhanoglu, Cubarsí.

ESTADI: O. Lluís Companys. 50.314 espectadors.