Un jutjat investiga per corrupció el president de la Federació Catalana

Els Mossos van escorcollar ahir durant hores la seu de la Federació a Barcelona per ordre judicial. Agents de paisà van arribar a primera hora i van impedir l’entrada d’alguns treballadors mentre van confiscar els mòbils d’altres que eren dins per impedir que es comuniquessin amb l’exterior.

Dins de la seu, en la qual hi havia Joan Soteras, així com membres del gabinet jurídic, la policia va estar buscant des de primera hora del matí documentació relativa al procés electoral. A més, es van emportar informació que hi havia als ordinadors i actes relacionades amb els comicis.

Denúncia de Joan Josep Isern

Fonts judicials van remarcar a aquest diari que la policia investiga un possible frau en les eleccions del 2023, en les quals va ser reelegit Soteras. L’actuació judicial parteix d’una denúncia davant els Mossos de l’aspirant Joan Josep Isern, que ja ha portat davant la justícia els responsables de la FCF.

El jutjat té una causa oberta, en secret de sumari, pels delictes de falsedat documental, falsedat en document privat i administració deslleial. També la fiscalia de Sabadell està personada en el procediment per aquest presumpte cas de corrupció. El tramita un jutjat de Sabadell perquè el notari que va avalar els vots de les eleccions es troba en aquesta ciutat, tot i que ha arribat a declarar que l’havien enganyat.

El febrer del 2023, dies abans de les eleccions, Isern va denunciar davant els Mossos que podria existir una possible irregularitat. Assegurava que des de la direcció general de la FCF s’havia demanat a la Secretaria de l’Esport la llista dels directius dels 1.220 clubs federats. Per a Isern aquesta petició podria trencar la neutralitat electoral, ja que considerava que beneficiava Soteras, i ser un delicte d’usurpació de funcions.

A l’abril, Isern va presentar una querella contra Soteras per injúries i calúmnies. El 22 de maig del 2022 es van celebrar les eleccions a la FCF, però les va anul·lar el Tribunal Català de l’Esport (TCE), al constatar que els resultats estaven adulterats per la manipulació i falsificació de 175 vots.

La repetició va ser el 13 de febrer del 2023 i va guanyar Soteras, però Isern va tornar a impugnar els comicis davant el TCE, per possibles irregularitats com falsificació d’actes de delegació de vot. "No hi ha ni una sola acta falsificada, totes han passat per un notari. Si ho fes jo podríem dir que les he falsificat, però ho ha fet un notari", va arribar a dir Soteras. El procés està al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

Tot just conèixer-se la impugnació, Soteras va acusar Isern de tenir "interessos personals" i de crear aquest conflicte com a "cortina de fum" per tapar els seus problemes judicials, ja que va assegurar que està "investigat" en el cas Soule. Isern va assegurar que és "testimoni" en aquest procediment i no "investigat" i per això es va querellar contra Soteras per injúries i calúmnies contra el president de la FCF.

Notícies relacionades

Una Vuelta femenina per a Demi Vollering

Un Espanyol abonat a l’empat no en té prou amb Braithwaite

No obstant, diversos clubs van denunciar a diverses comissaries presumptes falsificacions d’actes notarials amb el vot delegat. Presumptament apareixeria una firma que no correspondria amb la persona que va emetre el document, segons fonts de la investigació. Els Mossos han recopilat aquestes denúncies més la inicial d’Isern per possible frau electoral i la van portar al jutjat de Sabadell que indaga les suposades irregularitats.

La posició de Soteras continua sent molt delicada al capdavant de la FCF. A l’estiu, es va mostrar molt tebi en el cas Rubiales, admetent fins i tot les disculpes de l’expresident de la federació espanyola pel seu petó no consentit a Jenni Hermoso. El Govern va cridar a l’ordre Soteras, a qui va reunir amb la consellera de Presidència, Laura Vilagrà, per demanar-li explicacions. Posteriorment, la portaveu Patrícia Plaja va arribar fins i tot a demanar la seva dimissió, afirmant que no era la persona "adequada" per exercir el càrrec per no haver tingut ni la contundència ni les formes [en la censura a Rubiales], ni haver representat el sentir majoritari de la societat". Fins i tot el president Pere Aragonès li va reclamar més contundència contra Rubiales.