Illa crida Catalunya i Aragó a superar "desacords i desconfiances"

El president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa, va protagonitzar ahir un esmorzar informatiu organitzat per El Periódico de Aragón, EL PERIÓDICO i el seu grup editorial, Prensa Ibérica, en què, sota el títol Prosperitat compartida, va analitzar algunes de les qüestions d’actualitat que incumbeixen a totes dues comunitats autònomes. Interessos comuns que van quedar demostrats fins i tot abans del fòrum, amb una reunió privada entre Illa i el president del Govern d’Aragó, Jorge Azcón, al Pignatelli, la primera trobada entre els líders de tots dos territoris des de 2016, quan Javier Lambán i Carles Puigdemont es van reunir.

En l’esmorzar, Illa va abordar alguns d’aquests interessos comuns i va cridar a "superar reticències, desacords i desconfiances" entre Catalunya i Aragó. Un d’aquests interessos en comú entre totes dues autonomies, això sí, el va deixar pràcticament descartat. Va ser el referit a una possible candidatura conjunta entre Aragó i Catalunya per organitzar uns Jocs Olímpics d’Hivern en el futur, una possibilitat que ja va ser sobre la taula la legislatura passada, que finalment va caure per diverses raons i que va ser recuperada per Pilar Alegría durant la seva posada de llarg com a secretària general del PSOE aragonès, precisament, en presència d’Illa.

Quant a això, el dirigent català va remarcar que "no és sobre la taula de la Generalitat", de manera que va cridar a treballar en "altres opcions de futur". El president va recordar que en el primer intent entre totes dues comunitats, amb Javier Lambán i Pere Aragonès com líders autonòmics, "van fallar moltes coses", però va admetre que sí que va ser "una oportunitat". Illa, que es va estimar més deixar de banda la creació d’un gran esdeveniment esportiu de manera conjunta, va demanar a totes dues administracions "enfocar-se més en altres àmbits de futur", per evitar els que "en el passat no van tirar endavant", i va destacar les infraestructures com a "punt de connexió" entre tots dos territoris i també amb les regions del sud de França. "Estic obert a col·laborar i estrènyer relacions", va insistir Illa, que va presentar "molts punts en comú" en aquest assumpte entre Osca i Lleida.

"Vull treballar amb Aragó i amb totes les comunitats autònomes", va concretar el president català. I és que, més enllà d’altres qüestions menors, si hi ha un tema que incumbeix a totes dues comunitats de manera directa és el de la reforma del model de finançament autonòmic. En el seu discurs inicial, precedit d’una presentació per part de la ministra Alegría en què l’aragonesa va destacar, per sobre de la resta de coses, el seu tarannà, el seu diàleg i les seves formes, Illa va asseverar: "Catalunya i Aragó hem de superar reticències, desacords i desconfiances".

Un símil futbolístic

Després d’aquest primer discurs, Illa va mantenir un diàleg amb el director de El Periódico de Aragón, Ricardo Barceló, en què el debat sobre el finançament va ser un dels punts clau que el president va resumir amb una frase d’allò més futbolística: "No vull cap privilegi per a Catalunya; vull un partit d’11 contra 11 i amb un àrbitre neutral". En primera instància, Illa va assenyalar que veu Catalunya "tornant a liderar econòmicament Espanya", però va deixar clar: "Espanya som tots". La seva idea no passa per anar "contra Aragó", va voler assenyalar, "contra Madrid ni contra ningú".

El líder català també va valorar la reforma del finançament autonòmic impulsat pel Govern central. El finançament privilegiat per a Catalunya o la condonació del deute marquen un debat en què Illa ho entén "tot" i està disposat "que es parli de tot". "De sanitat, d’immigració o d’educació", va afegir el president, que va demanar "altura de mires i un esforç per fugir de la confrontació". Una iniciativa sustentada per la seva pròpia experiència al capdavant del Ministeri de Sanitat, durant la pandèmia, quan li va tocar treballar "cada dia" amb els executius autonòmics. "No hi ha tantes diferències en la gestió", va reblar.

Illa va avançar que la seva intenció és "explicar i visitar" la resta de comunitats autònomes per compartir models de gestió. "No dic tenir raó, però que m’escoltin", va incidir.

Els béns de Sixena

Notícies relacionades

El gir copernicà de González Amador

Imputats dos excàrrecs del Govern de Madrid per la covid en residències

Respecte als béns de Sixena, a l’espera de la resolució final del Tribunal Suprem, Illa va ressenyar que no s’ha d’abordar el tema "de forma política", sinó "tècnica", de manera que caldrà esperar a la pròxima interlocutòria judicial per saber quins seran els passos següents.

La d’ahir no serà l’última trobada entre Illa i Azcón, que es tornaran a veure les cares el 6 de juny vinent, en la Conferència de Presidents a Barcelona. Segons l’opinió del president, l’habitatge ha de ser el "factor principal" de la conferència, sense defugir la possibilitat de parlar sobre les qüestions concretes com el finançament autonòmic. El desafiament ara és enllaçar els interessos de Catalunya amb els de la resta de comunitats autònomes, en un moment de tensió política i territorial. La recepta, segons Illa, és la de la "solidaritat"..