"No aniré al Dakar a passejar"

Amb 16 anys, Pau Navarro (Girona, 2004) jugava al videojoc del Dakar com qualsevol altre adolescent que es diverteix a tota velocitat entre dunes virtuals. Per a Pau, però, això no era un joc sense més ni més. Era la seva manera de preparar-se per debutar en la prestigiosa prova. Fa dos anys, es va convertir en el participant més jove en la història del Dakar en un camió com a copilot. Després de dos anys de navegant, es va posar al volant en l’edició de l’any passat, en un vehicle lleuger (T4). Va aconseguir quedar novè i, amb 19 anys i ja sense la L de novell, s’estrenarà avui en la categoria reina del Dakar (T1+), a l’Aràbia, amb un Mini.

El que més troba a faltar Pau és poder veure el Dakar. Des que participa en la prova, no pot asseure’s al sofà amb el seu pare per veure’l com havia fet des que té ús de raó. El seu pare, Santi Navarro, ha competit en el ral·li en cinc ocasions, i és el propietari de l’equip FN Speed. Pau era ajudant i aprenent al taller quan li van proposar l’aventura dakariana. El copilot és el responsable de guiar el pilot, interpretant el llibre de ruta i donant instruccions. Com que era època de pandèmia, no hi havia carreres on poder practicar, però en va tenir prou amb un comandament i una consola.

Guanyar experiència

"Mentre jugàvem, el meu pare m’anava explicant les diferències entre el joc i la realitat, i la veritat és que la navegació és molt real en el joc. M’explicava què faria ell amb el seu copilot en cada situació que ens trobàvem jugant, he après molt amb el videojoc", explica.

Sense gairebé més experiència que la virtual, es va plantar al Dakar, sent el participant més jove de la història. "La primera sensació a sobre del camió va ser una mica rara, però m’hi vaig adaptar bé. Fer el Dakar amb un camió tan pesat en dues edicions m’ha servit molt, m’ha donat perspectives diferents per implementar a la meva conducció", expressa. Van haver d’abandonar en les dues ocasions, però aquestes experiències li van servir per quan, després, es va posar al volant.

Pau es va treure el carnet de conduir el juny de l’any passat. Aquella mateixa setmana, va competir en el ral·li-raid d’Itàlia i va quedar tercer. La seva primera victòria va arribar a la Baixa Andalusia. En l’última etapa, estava tres minuts per darrere de Gerard Farrés i només quedaven 100 quilòmetres. Va remuntar i va aconseguir el triomf. "En aquella etapa el meu cap va desconnectar, vaig entrar com en un túnel... Tornant estava tremolant i havia d’anar al lavabo cada deu minuts per la tensió acumulada. M’encanta aquesta sensació", explica amb total serenitat.

El pilot de Llagostera és un noi tranquil. Ho transmet a l’instant. Pel seu to de veu calmat, pels seus gestos i pel seu somriure amable. Escolta molt els que l’envolten: "No he pogut entrenar gaire, però he escoltat el que he pogut i ho he anat implementant. Sempre he escoltat tot el que em deia el meu pare, també tots els pilots que m’han anat acompanyant".

En el debut al Dakar en categoria T4 amb un cotxe lleuger (SSV) va quedar entre els deu primers amb la seva L de principiant enganxada a la part del darrere. Aquest mes d’octubre ha sigut clau per arribar a la categoria reina de la mà de Mini X-Raid. Pau va guanyar el Ral·li del Marroc en categoria T1.1 (cotxes de roda petita) i es va proclamar campió d’Europa de Baixes en T4. Per X-Raid, l’estructura alemanya, han passat els millors pilots de la prova pel desert, com el vigent campió, Al-Attiyah, Peterhansel i Carlos Sainz, que va guanyar el seu últim tuareg (2020) en aquest equip.

Entre els 10 primers

"Els primers dies m’ho prendré amb calma. Encara no tinc el feeling amb el cotxe, no he pogut practicar...", comenta. La diferència respecte al cotxe de l’any passat és significativa. El cotxe de la categoria reina té canvi de marxes seqüencial –el T4 no té marxes– i pesa 1.000 quilos més. Malgrat això, és ambiciós: "Un molt bon objectiu seria quedar entre els deu primers. No vaig allà a passejar", admet, portant a col·lació el seu caràcter competitiu.

Tampoc l’intimida lluitar de tu a tu contra autèntiques llegendes de les dunes. "Una vegada et poses el casc, tots som iguals. Els meus mecànics diuen que entre el volant i el seient hi ha una junta, si la junta és bona el cotxe funciona i si no, doncs no".

Notícies relacionades

Alcaraz baixa al fang per sobreviure al gegant Struff

El Barça s’engeganteix per pintar la sèrie al seu favor

Pau és un pilot 100% de ral·li raid, no ha conegut cap altra modalitat que no sigui anar camps a través, on l’orientació és un aspecte fonamental, clau. Altres pilots joves porten des de molt petits conduint en diferents modalitats. Ell ho va intentar en kàrting amb 5 anys, però no li agradava. Preferia jugar a futbol amb els seus amics. "¿Hauria estat bé començar a conduir abans? Potser sí. Però de petit no tenia les ganes de guanyar, de superar-me i de treballar que tinc ara. No era competitiu, preferia passar-m’ho bé", admet.

Ara, als seus 19 anys, Pau s’ho passa bé patint al volant, maleint cada vegada que es troba una duna, suportant el dolor que li recorre de la punta del dit a l’espatlla a l’estar canviant de marxa constantment. Aquesta tremolor a l’haver acabat una etapa exigent li dona vida. "Cada dia somio amb guanyar un Dakar", conclou.