Va, vinga, diguem-ho d’una vegada: 1.255 milions d’euros contra 55

Així que comencem a posar-nos les mans al cap. No crec, no, que Joan Laporta, que no volia Xavi Hernández perquè estava verd, estigui començant a «carregar-se de raons», com deia Josep Lluís Núñez quan començava a atipar-se de Johan Cruyff, perquè els seus dubtes sobre el tècnic de Terrassa comencen a ser reals. Seguirem.

Dos, siguem sincers, ¡carai!, i sense ser un menyspreu envers ningú i menys cap a un club d’obrers com el Rayo Vallecano, estem parlant del Rayo, ¡sisplau!, de Vallecas, del club més modest de tota la Primera Divisió.

¿En volen més? Mirin, el pressupost del Rayo és de 55 milions d’euros, i el del Barça, de gairebé 1.255 milions. De debò, no demano que això es vegi reflectit sobre la gespa. O sí, ¡carai!, sí. ¿Volen conèixer l’alineació del Rayo?:Dimitrievski, Balliu, Lejeune, Mumin, Ciss, Espino, Unai López, Ratiu, Valentín, Trejo, Pérez, Palazón, De Frutos, Bebé, Isi, Camello i Falcao.

Sense excuses, vaja

¿Els repeteixo els noms?, només conec Isi i Falcao. De debò, ¿quants d’aquests jugadors serien titulars al Barça? ¿Un equip així pot tutejar, maltractar, lligar, manipular, assetjar inquietar, gairebé guanyar el Barça mateix, el Barça que està a mig camí del millor Barça de la història? De debò, és molt lamentable tot. I si creuen que no tinc raó, pensin que aquest partit i aquest ridícul ja es va produir en dos altres feus modestíssims: Getafe i Granada.

Tres i encara pitjor, molt pitjor. L’entrenador, a qui li han caigut 1.348 garrotades per passar-se el dia buscant excuses per justificar aquests ridículs, ja no s’atreveix a tant, és a dir, per un dia arracona les excuses, per rubor, per sentiment de vergonya.

I deixa anar la bomba, que és, sí, una qüestió de la seva màxima responsabilitat: falta mentalitat d’anar a guanyar el partit des del minut u. ¿De debò? ¿De veritat l’entrenador del Barça, acabat de renovar, junt amb les seves diverses dotzenes d’ajudants (algun psicòleg hi deu haver), diu que no sap com fer-los entendre a aquests nois que han de sortir endollats des del minut u? Pitjor encara: ¿cal dir-los a aquests milionaris que han de jugar amb intensitat i voler guanyar des del minut u?

Els he dit que parlaríem, perdó, escriuríem i llegirien coses serioses. Si això de la mentalitat és així, i ho és, entre altres coses perquè ho denuncia qui ha d’injectar aquesta voracitat als seus jugadors ¡i no ho aconsegueix!, tenim un problema de discurs, o tenim un problema de plantejament, o tenim un problema de credibilitat davant els futbolistes o tenim un problema de comunicació. I si tenim un problema tan, tan, tan complicat, és a dir, una mica de tot, llavors els que manen, Laporta, Yuste, Deco i Echevarria (mai Masip), s’han de posar les piles i prendre decisions.

Notícies relacionades

El truc de Guillermo Peinado, la gran promesa espanyola de l'escalada: “El focus el poso a escalar bé i gaudir, no en els resultats”

Comença la nova era de Xavi al Barça (segona part)

Hi ha una cosa que comença a sonar massa alt en aquesta ciutat com per continuar fent-se el desentès a aquesta cançó. No és que el Girona es passegi per Espanya i sigui líder jugant el futbol que hauria de jugar el Barça i que ha quedat desterrat de la seu culer, no, no, és que Romeu, que era déu (o gairebé) al Girona, ara és el jugador més criticat de la plantilla blaugrana i Eric Garcia, que estava en venda al Barça, és déu a Montilivi, entrenat per Míchel.

D’acord, d’acord, un altre dia parlarem de l’entrenador.