La tribuna
L’Iran i Veneçuela
Anem cap a un món on els poderosos imposen els seus interessos de seguretat nacional, utilitzen la força i menyspreen el dret internacional
Actualment l’atenció mundial està centrada en l’Orient Mitjà, on els americans i els iranians competeixen per veure qui s’arronsa primer. Però no hem d’oblidar Veneçuela. Ja tenim algunes coses clares:
1. Washington mai va pretendre el canvi de règim a Veneçuela o la instauració d’una democràcia a l’Iran.
2. Ni el narcotràfic ni la il·legitimitat de Maduro justifiquen portar a terme un atac militar, i tampoc a l’Iran hi havia interessos vitals americans en joc.
3. Si es tracta de drogues, més n’arriben des de Mèxic. Si de falta de legitimitat, més ganes li té l’electorat de Miami a Cuba. A l’Iran s’han imposat els interessos de seguretat d’Israel.
4. A Veneçuela, la raó principal de l’atac sembla ser el control del petroli pesant que Washington necessita per a les seves refineries de Texas, mentre evita la seva exportació a la Xina, que el paga en renminbis. A l’Iran, Trump ha donat explicacions diferents, de vegades el mateix dia, sobre la raó última de l’atac.
5. El dret internacional ha sigut violat en els dos casos, tot i que això no importa als EUA, on en el cas de Veneçuela només s’ha criticat que no tingués autorització del Congrés, convertint l’assumpte en un problema purament domèstic. I a l’Iran, Trump ha esquivat la necessitat de comptar amb l’aval del Congrés.
6. Anem cap a un món on els poderosos imposen els seus interessos, utilitzen la força i menyspreen el dret internacional.
7. La irrellevància europea ha quedat en evidència en els dos casos, al no ser capaç de donar una resposta ferma per por que Trump ens deixi sols davant Rússia.
8. Només Espanya ha condemnat amb fermesa la violació del dret internacional, tant a Veneçuela com a l’Iran.
9. L’Iran no és Veneçuela. L’operació fàcil de Caracas ha envalentit Donald Trump i l’ha portat a ficar-se amb l’Iran, on en lloc d’una Delcy ha trobat un altre Kim Jong-un.
10. El moviment MAGA, confiat en les promeses de Trump d’acabar amb les guerres que hi ha i no ficar-se en d’altres, està indignat.
11. La popularitat de Donald és més baixa que mai i això i el preu de la gasolina anuncien problemes en les eleccions de midterm, on els Republicans poden perdre el Congrés.
12. Trump ha optat per blanquejar Delcy Rodríguez per assegurar el manteniment de l’ordre i la lleialtat de les Forces Armades. Però no ha pogut repetir l’operació a l’Iran i s’adona tard que Netanyahu li ha venut una moto gripada. L’Iran és un os dur de rosegar.
13. El blanqueig de Delcy és sentit com una traïció per molts veneçolans, que desitgen una democràcia dirigida per Corina Machado, marginada per Washington.
14. La ja coneguda com a Doctrina Donroe augura un activisme nord-americà més gran a les Amèriques. Com menor sigui el seu èxit a l’Iran, més gran serà la probabilitat que Trump fixi les seves atencions en Cuba.
15. Rússia i la Xina guanyen perquè tot i que hagin perdut o vegin debilitats els seus aliats, Veneçuela i l’Iran, tenen els EUA empantanegats a l’Orient Mitjà, on esgota els arsenals militars, Ucraïna i Taiwan perden atenció i ajuts, i constaten que europeus i americans es distancien. A més, qui no hagi criticat aquestes intervencions militars tampoc podrà condemnar les apetències del Kremlin sobre Ucraïna, o de la Xina a Taiwan.
16. El bloqueig d’Ormuz i la destrucció d’infraestructures al Golf ha produït una restricció d’oferta que deixa Washington en posició dominant, i en aquests moments d’alts preus li va bé quedar-se amb el petroli de Veneçuela i evitar que tant aquest com el de l’Iran vagin a la Xina.
17. D’altra banda, la infraestructura de PDVSA està destrossada i faran falta anys i molts diners perquè Veneçuela torni a produir 3 milions de barrils/dia, com als anys 90. ¿Com inspirar confiança als inversors, si els corruptes segueixen en el poder?
18. Maduro i la seva dona, il·legalment segrestats, esperen judici a Nova York mentre el món els oblida a poc a poc, i els aiatol·làs que sobreviuen porten camí d’eternitzar-se a l’Iran fins que els facin caure no els americans, sinó el seu aïllament i incompetència econòmica.
Notícies relacionades19. L’OTAN i la relació transatlàntica en surten molt tocades.
20. No està clar quant aconseguiran sobreviure el chavisme i la teocràcia iraniana, però ha quedat clar que, lamentablement, per ara la democràcia no treu el cap darrere dels horitzons de Veneçuela i l’Iran.
