Digues que sí, Rubiales, pels teus collons

Escriuré només dos detalls abans de posar-me a dir barbaritats sobre l’altiu, empoderat i soberbi Luis Rubiales i així m’afegeixo a les centenars, milers i milions de veus, de textos, de crits que en demanen la dimissió que, curiosament, hauria d’haver presentat el mateix diumenge dels fets, tot i que, llavors (fins i tot ara), ni tan sols sap què li va passar.
Bé, això sí que ho sap: es creu amb poder i autoritat per fer el que li doni la gana. En el fons, com molt bé va demostrar, també a la llotja de l’estadi de Sydney, Rubiales ho fa tot, tot, fins i tot totes les coses que es coneixen d’ell i que haurien hagut de propiciar, fa ja molts mesos, la seva dimissió i/o destitució, perquè li surt dels collons.
Hi insisteixo, per a mi (sento no coincidir amb milions de crítics) va ser més greu, impropi, impresentable i inadequat tocar-se els ous per expressar i dir que aquestes noies són campiones del món pels seus o pels meus collons, que la morrejada.
Doncs això. Amb perdó, segueixo. Hi ha dos detalls que no em van agradar, ho repeteixo. Un, hi va haver molts/es, bé, bastants, periodistes i articulistes que van escriure i van publicar abans (ja ho saben, en temps de xarxes, publicar és un instant i escriure, també, també) el seu comentari i crítica contra el gest (el de dur-se les mans al paquet es va descobrir més tard) l’article contra Rubiales que l’article elogiant l’enorme, tremenda i, potser, irrepetible gesta del futbol (i de l’esport) femení espanyol. Això, la veritat, no em va agradar. Primer, el primer.
I, dos, potser com a conseqüència d’això, es va acabar produint un efecte dòmino en el qual la morrejada d’un ésser que estava fora de si, és a dir, absent, ple de prepotència i masclisme, es va convertir en la notícia més valorada per sobre de l’èxit de les noies.
El mal que se’ls ha fet a les campiones a escala mediàtica no sé si els compensarà com a dones, ja que fins i tot Jeni Hermoso li va restar transcendència al petó. Però va arribar tard, els tous dels dits ja volaven sobre les tecles.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Odissea blaugrana "És desesperant com ens tracten"
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Violència política als EUA Detingut el presumpte assassí de Charlie Kirk, un jove de 22 anys de Utah
- Món del cor Les Mamarazzis tindran programa en català a La 2
- salut pública Alerta a Badalona pel desallotjament d’un edifici amb casos de tuberculosi
- Natura L'espectacular poble de conte a només 30 minuts de Vic
- Estudi de l’Institut de Salut Carlos III El soroll és el contaminant que més afecta els nens: els experts apressen a limitar el trànsit al voltant de les escoles
- ACTUALITAT BLAUGRANA Tractament conservador per al genoll de Gavi, de moment
- Violència política als EUA Detingut el presumpte assassí de Charlie Kirk, un jove de 22 anys de Utah
- Trànsit aeri Barcelona-el Prat firma el millor estiu de la seva història amb més de 16,5 milions de passatgers entre el juny i l’agost