Natació en aigües obertes: cada braçada una aventura

Quan es parla de natació en aigües obertes, probablement vinguin a la ment les gestes del nedador sabadellenc David Meca. Va ser el primer home a unir nedant l’illa d’Alcatraz amb la badia de San Francisco, amb grillons, temperatures extremes, forts corrents i taurons, desafiant la història sobre la impossibilitat d’escapar-se de la presó. A més, ha travessat en diverses ocasions el canal de la Mànega, i l’estret de Gibraltar, i en el seu currículum s’hi acumulen gestes sobrehumanes. Però més enllà de les seves aventures, la natació en aigües obertes és cada vegada un esport més practicat a les nostres costes. 

En aquesta disciplina, el cronòmetre no ho és tot. El mar és un entorn on augmenten les variables a controlar. A diferència de la natació en piscina, en què les condicions són sempre les mateixes i els temps es poden mil·limetrar, al mar, el llac o el riu, cada braçada és una aventura. Els corrents, la temperatura, les criatures, les onades... Tots aquests factors fan que l’experiència sigui totalment diferent al mateix recorregut en moments diferents. 

«És diferent de la piscina i el meu cas n’és la prova. «Jo no havia nedat mai en piscina i no sé fer un gir en piscina, per exemple. Tenia molt mala tècnica, però al mar m’hi sento molt a gust perquè hi ha altres coses que importen. A més de la tècnica, com saber esquivar onades, tenir bona orientació, la flotabilitat...», explica Lourdes Alsina. És nedadora amateur, té 52 anys, i fa més d’una dècada que participa en les proves Marnaton que tenen lloc a les costes catalanes i balears. 

Esport «d’equip»

La Lourdes va començar a nedar fa gairebé 15 anys quan es va afegir un dia a uns veïns que sortien habitualment al mar. «Soc carn de Marnaton», resumeix. «Havia nedat ocasionalment i tot i que sempre m’havia agradat molt el mar –feia submarinisme de jove– mai m’ho havia pres seriosament. A Cadaqués uns veïns meus sortien sempre a nedar. Eren dos senyors una mica més grans que jo i un dia vaig anar a acompanyar-los. Em va agradar moltíssim la sensació i vaig anar sortint amb ells a nedar més habitualment després», recorda. En aquella època, s’enlairava la iniciativa Marnaton i va ajuntar evidències: «M’agrada el mar, volia aprendre a nedar, vaig començar a entrenar més seriosament i vaig decidir posar-me un objectiu. Des d’aleshores no fallo», assegura. 

La natació en aigües obertes, a més, és un esport «d’equip» per a molts dels practicants. A més de la seguretat, mai s’hauria d’anar a nedar al mar en solitari, és important aprendre a nedar en grup. Trobar-se al mig del mar envoltat d’altres nedadors que llancen puntades de peu i braçades a l’aigua pot generar una mica d’ansietat al principi, però com tot, és qüestió d’entrenar. «No és un esport solitari, tot i que sí individual. Nedes tu sol, però sempre acompanyat i empès pel teu equip», apunta la Lourdes. 

Aquest aspecte social de la natació és una cosa en què coincideix Rafa Cabanillas. El nedador i entrenador, set vegades campió de la copa Marnaton, compta al seu equip d’atletes amb gent de diverses edats. «És una disciplina que permet estar en contacte amb el medi natural i aquesta sensació no es pot explicar amb paraules», assenyala com a principal atractiu. 

Entrenament dins i fora de l’aigua

Per ser un bon nedador d’aigües obertes un s’ha d’acostumar a nedar llargues distàncies. «Les proves d’aquesta disciplina acostumen a ser de més distància, per la qual cosa l’entrenament sol acumular un volum més alt que un nedador de piscina», explica Cabanillas. Més enllà de l’entrenament a l’aigua, un bon nedador haurà de portar a terme exercicis també «en sec». «L’entrenament d’un nedador fora de l’aigua és principalment el core, lumbar i gluti perquè la posició, quan es neda és molt important i poder controlar el teu cos a l’aigua també», explica l’entrenador. A més, l’articulació que més es lesiona és l’espatlla i és recomanable treballar molt la prevenció de lesions en aquesta zona.

Tot i així, la natació en aigües obertes, igual que en piscina, és un esport molt recomanable per a un ampli espectre de persones donat el seu caràcter sense impacte. Principalment es treballa l’articulació de l’espatlla, però és un exercici molt complet que ajuda a tonificar tot el cos. «En les braçades principalment es treballen els músculs que integren l’articulació de l’espatlla: el pectoral major, el dorsal ampli, el subescapular i el rodó major en el cas de la rotació interna i el rodó menor i l’infraespinós en el cas de la rotació externa», explica Montserrat Pujol, doctora en Fisioteràpia adscrita al Col·legi de Fisioterapeutes de Catalunya i fisioterapeuta a la Unitat d’Esport i Salut del Consell Català de l’Esport. 

Per evitar descompensacions entre els dos tipus de musculatura i millorar en la natació, «s’ha de treballar amb exercicis de força explosiva i d’alta velocitat», recomana Pujol, que apunta que és un esport molt complet i sense impacte «sempre que es faci amb bona tècnica». 

Edat avançada

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Per això la mitjana d’edat dels participants en aquesta mena de proves és més alta que en altres esports. «Vaig arribar als meus millors resultats amb 27 anys, que no és habitual al món de l’esport», explica Cabanillas, que assegura que en les últimes travessies, a més, s’hi veuen moltes més dones que abans. «Al ser un esport que no és gaire lesiu, moltes més persones s’atreveixen a participar-hi i s’allarga molt la carrera esportiva, per això també hi ha gent més gran. Per exemple, en les travessies en què hi ha més nivell per categories és a partir de 50 anys, almenys en l’àmbit amateur», assegura. 

Els últims anys, ha crescut moltíssim la participació en aquestes proves. «Des de fa uns 10 anys tenim gairebé mil participants per prova a la Marnaton», explica l’entrenador de natació. La natació en aigües obertes és disciplina olímpica des dels Jocs de Pequín 2008.