La tornada a casa
"Al club no li importem"
Les obres de l’estadi van forçar a tancar alguns establiments de la zona del Camp Nou i d’altres van arribar a reduir els ingressos a "menys
de la meitat". "Som morralla", es queixen.
La mudança del Barça a Montjuïc va suposar una clatellada per als establiments i comerços de la zona del Camp Nou, indefensos durant dos anys i mig davant la marxa de turistes que omplien bars i compraven souvenirs.
Tot i que alguns d’aquests comerciants i restauradors assegurin que "no viuen del Barça", n’hi ha d’altres que es van veure obligats a tancar per la disminució dels clients. Un dels establiments que ha aconseguit sobreviure aquests dos anys és El Cargolet Picant, un restaurant situat al carrer de la Riera Blanca, on asseguren que no han patit excessivament les conseqüències de l’exili blaugrana. "També hi ajuda que hi havia bàsquet, handbol, hoquei, futbol sala. Aguantem bàsicament amb això", assenyala un treballador del restaurant. Les reduccions en plantilla han sigut inevitables per a tothom, i és que a El Cargolet han vist que els seus guanys s’han reduït fins a menys de la meitat.
La incertesa que ha generat la tornada, amb constant canvi de dates, ha sigut el que més ha preocupat alguns dels bars. Al bar El Rellotge, un treballador encara no acaba de fiar-se’n. "Ara ja estem en el punt de pensar que acabin el camp quan els doni la gana. Ja ens n’hem cansat. Fins que dissabte no obri i l’àrbitre xiuli l’inici, no m’ho creuré".
Tampoc els estranya que el Barça no s’hi hagi interessat. I admeten: "No els incumbeix i prou feina tenen ells amb els seus bars i restaurants allà dins. Nosaltres som la morralla al voltant del camp, com aquells peixets que es mengen els taurons".
El Barça ha anunciat que els preus de les entrades oscil·len entre 199 i 1.500 euros, xifres que han generat descontentament entre l’afició i entre els locals dels voltants: "Em sembla una barbaritat. Si els són igual els aficionats, ¿com els hem d’importar nosaltres?", assenyala un treballador d’El Rellotge, on calculen que la facturació normal d’un dia creixi per quatre, cinc o sis.
Notícies relacionades"M’és igual si obren"
Joan Català és propietari de La Pepa, un local de tapes, i confirma: "Es va notar molt el declivi d’ingressos en els dies de partit i hem hagut de trencar-nos les banyes per poder explotar al màxim la nostra activitat". Van aguantar gràcies a la clientela habitual i a un bon pla de tresoreria: "Si obren o no, m’és igual. Aquí estem molt contents amb la gent que tenim. En aquesta zona et pots guanyar la vida sense haver de dependre del turisme, del partit del Barça o de qualsevol element extern. El superàvit en temps de Barça era molt superior al d’ara, però, tot i així, ens continua arribant per pagar a final de mes. I parlo per mi i per la majoria dels comerciants de la zona".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Una efemèride crucial On són els Franco (i els seus diners)
- Judici al fiscal general El Suprem condemna a dos anys d’inhabilitació el fiscal general per revelació de dades reservades
- MEDI AMBIENT Catalunya elimina l’"interès públic" dels projectes de renovables
- La defensa europea Espanya entra en la carrera pel GaN per multiplicar la seva potència armamentista
- Els joves se senten molt lluny del que va comportar el franquisme
- El Govern nega tenir responsabilitat per no haver detectat la trama
- La xacra de la corrupció Les acusacions populars demanen 30 anys de presó per a Ábalos i Koldo
- Un judici inèdit Una condemna "simbòlica"
- Ayuso: "Avui el món sap què passa a Espanya"
- Un judici inèdit Feijóo afirma que García Ortiz va ser el peó d’una operació política
