Cinc futbolistes de l’Alhama confessen haver vist «barbaritats», sofert «vexacions» i sentit «por»

Les víctimes de Randri García han alçat la veu. Després que EL PERIÓDICO informés a inicis d’aquesta setmana dels comportaments del tècnic, en els quals s’hauria dirigit de manera sistemàtica amb insults i crítiques cap al físic i orientació sexual de les futbolistes, uns fets agreujats per l’enviament per part del preparador d’una fotografia de contingut sexual a tota la plantilla. Aquest divendres, cinc futbolistes de la plantilla i una exjugadora del club s’han pronunciat públicament i han explicat situacions traumàtiques viscudes amb Randrí García.

La plantilla de l’Alhama consta de 24 jugadores. En un inici, i després que el club defensés Randri García mitjançant un comunicat hores després que es fessin públiques aquestes conductes, 17 futbolistes de l’Alhama van iniciar un comunicat via AFE. Al cap de poques hores, 15 van publicar un vídeo on afirmaven no haver-se sentit assetjades. En aquest no desmentien cap de les situacions viscudes i reclamaven no considerar el seu tècnic com un «assetjador sexual».

Ara, les afectades, han donat un cop sobre la taula. A través d’Europa Press han volgut sincerar-se i expressar com s’han sentit al vestidor en relació amb el seu entrenador. Les cinc futbolistes que s’han pronunciat –però no han volgut donar els seus noms– han confessat la seva «decepció» amb la resta de companyes i han confirmat haver vist «barbaritats», sofert «vexacions», ser «humiliades» o sentides «pors», tal com va explicar EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

FutPro, el sindicat majoritari de les futbolistes, anuncia accions legals pel tracte vexatori a les jugadores de l’Alhama

Cas d’assetjament a la Lliga femenina: Insults i tracte vexatori a l’Alhama de Múrcia

Una afirma que el temps que va estar a la plantilla de l’Alhama va ser com «una presó/dictadura». Malgrat que era conscient que el que passava no era normal, admet que «òbviament», no podien denunciar res «quan el teu assetjador és el teu cap». Randri García, fill del president del club, és considerat en l’entitat com una persona amb molta influència tant dins del club com en part del poble. «El pitjor de tot això està sent l’acceptació de la decepció que sento amb el meu entorn. Mai vaig pensar que podria viure moments tan vergonyosos de falta d’empatia i dignitat», assegura la futbolista.

Un element en el qual els cinc testimonis coincideixen és en la decepció cap a les seves companyes de professió que han defensat el tècnic. A més, critiquen que es troba «enfrontat» a les mateixes jugadores «com si es tractés de dos bàndols», i que sembli que tinguin «la culpa de tot». «No tinc res del que defensar-me, bastant m’he callat», incideix, opinant que el fet que el club hagi «promogut la creació de l’esmentat comunicat per part de les jugadores només corrobora la contínua coacció que es viu aquí».