Amants de la velocitat se citen diàriament al vell Nürburgring

Tot a Nürburgring està pensat perquè el visitant disfruti de l’olor de competició que encara es respira en aquesta zona, malgrat que les carreres, ara, en aquest mític i vell traçat són ja el que menys importa. «El gran de Nürburgring és, per descomptat, posar-se al circuit i córrer, el màxim possible, en els 20,8 quilòmetres de recorregut, derrapar o traçar amb l’habilitat que puguis, sàpigues o t’ensenyin, els 154 revolts del traçat», diu el Jorge, que ve de València, però que prefereix mantenir-se en l’anonimat «perquè no tots els meus saben que soc aquí». Per al Jorge, no només és córrer al màxim durant uns minuts al circuit i córrer al seu nivell, ni més ni menys, córrer com no pot córrer en el seu dia a dia, «sinó també disfrutar l’ambient de Nürburgring i els seus voltants, la seva gent, les seves botigues, els seus garatges, els seus preparadors, l’organització, el poble d’Adenau, on tot, tot, està pensat per als amants del motor, de la conducció, del pilotatge, dels cotxes, de les carreres, i això et crea un pessigolleig especial al llarg dels dos o tres dies que passes allà».

Nürburgring ofereix, a determinades hores del dia, ja que hi ha jornades i hores en què la pista està llogada per fàbriques i preparadors d’alta competició per provar els seus prototips, la possibilitat de rodar amb el teu cotxe per euros la volta i, per descomptat, el recinte està envoltat d’empreses, garatges i preparadors que t’ofereixen els millors modelts i els més competitius de carrer, preparats per córrer, per lloguers alts, sí, depenent de la gamma, i, per descomptat, deixant un important dipòsit per si de cas xoques. Córrer amb prudència

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

«És evident que un cop ets al circuit has d’anar amb tacte i el comportament dels pilots és, senzillament, exquisit», explica el Mateo, un altre espanyol, de Santander, que ha vingut a disfrutar de la seva jornada preferida en la primera part de les seves vacances. «Tothom mira d’anar al màxim, però en el ‘seu’ límit, ja que cal tenir en compte que t’hi trobes tota mena de conductors, fins i tot tres amics que s’hi han ficat amb la seva furgoneta. I tots, tots, compleixen les regles més elementals del sentit comú: no picar-se, separar-se a la dreta per deixar passar, mirar pel retrovisor i saber quan algú ve molt més de pressa que tu... el truc, la gràcia, l’experiència és anar ràpid, però el més ràpid que tu saps o puguis, no mirar de fer animalades, simplement perquè ets en un circuit».

Si tens un accident, la broma et pot sortir per una molta pasta. I ja no cal dir res si algú s’atreveix a llogar un Porsche GT3 RS, a deixar un dipòsit de 18.000 euros i a pagar, en cas de destrossar-lo, 150.000 euros. Segons el Jorge, «el circuit té els seus comissaris de pista, que observen que tot sigui correcte i, per descomptat, et multen si fas una cosa inadequada. I, si tens un accident, has de pagar la grua, l’hora dels comissaris, els desperfectes que has causat al traçat, els danys del cotxe... i, també, és clar, les hores en què has immobilitzat tot el circuit. Total, millor que no en tinguis cap». Hi ha gent a la zona, treballadors de tot tipus, que paguen un passi permanent, no sé si són uns 1.000 euros a l’any i, finalitzada la seva jornada laboral, entren amb el seu cotxe particular i fan una volta per aquest traçat mític. És com tenir un circuit propi al jardí. O gairebé.