FUTBOL FEMENÍ

Tetiana Kitaieva, d’Ucraïna a jugar a Lleida: «Que aquest terrorisme rus, aquesta guerra, s’acabi ja»

La migcampista fitxa per l’AEM Lleida amb l’ajuda del seleccionador ucraïnès, Lluís Cortés

Entrevista a Lluís Cortés: «Abans la meva prioritat era alinear les meves jugadores; ara, que estiguin vives»

Tetiana Kitaieva és molt culer i la setmana passada va complir un dels seus somnis: visitar el Camp Nou. Però va ser una sensació agredolça. Aquesta futbolista ucraïnesa va visitar el temple blaugrana i va veure un partit del Barça de bàsquet al Palau poques hores després d’haver arribat a Barcelona fugint de la guerra a la seva Ucraïna natal. Als 26 anys s’havia passat mitja vida al mateix equip, el Zhitlobud-2 de Khàrkiv, i no s’imaginava defensant una altra samarreta. Però, al veure que la invasió russa no s’atura, va acceptar l’oferta del seleccionador ucraïnès, Lluís Cortés. Des de la setmana passada ha estat vivint a Balaguer a la masia familiar de l’extècnic del Barça femení, abans de ser presentada aquest dimecres amb el seu nou equip, l’AEM Lleida, de la segona divisió espanyola.

«Si la guerra s’atura, tornaré al meu país per ajudar el meu equip, el meu país i la meva gent»

«No he triat deixar Ucraïna i jugar en un altre país. Si la situació fos normal, seria al meu país. Si la guerra s’atura, tornaré al meu país per ajudar el meu equip, el meu país i la meva gent», comenta. Després de guanyar la Turkish Cup, el primer títol per a la selecció femenina ucraïnesa en 30 anys, tornava amb tren a Khàrkiv quan va rebre una trucada. «Un amic em va trucar a les cinc del matí per dir-me que la guerra havia començat. Vaig anar a recollir les meves coses el més ràpid que vaig poder i me’n vaig anar». Tot just va tenir uns minuts per recollir les seves pertinences a Khàrkiv, una de la primeres quatre ciutats atacades per les tropes russes, i anar-se’n cap a l’oest a casa d’una amiga.

Cortés, que va viure també una odissea per sortir del país, s’havia ofert a intentar treure del país les internacionals que ho volguessin. «Al principi de la guerra em vaig posar a la seva disposició per ajudar les que eren al país a buscar-los un equip perquè poguessin tenir diners i ajudar les seves famílies», explica el tècnic. «En principi cap volia marxar, perquè pensaven que el conflicte duraria poc i podrien tornar a jugar amb el seu equip en unes setmanes. Però al veure que anava empitjorant i les seves companyes anaven trobant opcions de futur van anar acceptant».

Tetyana Kytayeva. Dijous va arribar a Barcelona com a refugiada i ahir va complir el seu somni: Camp Nou🏟 + museu @fcbarcelona (🏆🏆🏆 @fcbfemeni ) + victòria @fcbbasket 🏀
Avui ha signat per la @SEAEM_1925 i podrà tornar jugar a futbol després de 25 dies de calvari.
Seguim💪🏻🇺🇦 pic.twitter.com/R80cXWu0lq
— Lluís Cortés (@Llcortes14) 19 de marzo de 2022

L’AEM Lleida li havia ofert a Cortés la possibilitat d’ajudar alguna internacional ucraïnesa. «M’havien dit que volien donar un cop de mà i fitxar, si pogués ser, una migcampista». Precisament la posició que ocupa la Tetiana. «És molt treballadora, una migcampista de perfil més defensiu, recuperadora. Compensa la seva poca envergadura sent molt dinàmica i intensa en totes les accions», analitza el seleccionador. Amb l’ajuda de la UEFA van organitzar la sortida per carretera, nou hores fins a poder arribar a Varsòvia, des d’on dijous passat va agafar un vol fins a Barcelona.

La primera nit la va passar en un hotel, des d’aleshores viu a casa del seu seleccionador a Balaguer, fins que es pugui instal·lar en un dels pisos que l’AEM Lleida té per a les seves jugadores. A l’espera de ser presentada aquest dimecres, entrena amb el Jordi, el germà de Cortés, i el seu «segon entrenador», com diu amb un tímid somriure. Al principi, explica, estava molt nerviosa i li costava dormir però a poc a poc s’ha anat adaptant a la seva nova normalitat: alimentació saludable i planificada, entrenar, dormir. El mateix que feia fins fa un mes, però en un país i un idioma diferent.

Només una internacional segueix al país

El pitjor per ella havia passat, tot i que segueix pensant en el seu país. «Cada dia penso en la guerra, en els meus amics, en aquesta situació. Vull que això s’acabi. Cada dia penso, que pari, que pari, que pari tot això». Parla diàriament a través de WhatsApp amb els seus i mostra especial preocupació per un dels seus amics que està combatent al front de Kíiv.

Notícies relacionades

«Jo no puc lluitar però puc ajudar explicant que passa al meu país», apunta la Tetiana. «Els països occidentals ajuden molt, ens donen molt recolzament. Però si tanquessin el cel sobre Ucraïna ens ajudaria molt perquè Rússia està bombardejant tot el dia Kharkiv, Kíiv, tot el país... Els dono moltes gràcies, però si tanquessin el cel seria el millor. Vull que aquest terrorisme rus, aquesta guerra, s’acabi ja. Cada dia demano això».

En l’actualitat, només una de les seves companyes de selecció segueix al país: la portera Irina Sanina ha canviat la xarxa de la porteria per les xarxes de camuflatge que fa per a l’Exèrcit.