PIVOT UCRAÏNÈS DEL CB PRAT

Gritsak, un pivot d’Ucraïna al Prat: «La meva nòvia i jo estem fotuts. Ella té estrès posttraumàtic»

L’Andrí explica l’angoixa que va patir fins a retrobar-se amb la seva nòvia
Viuen a prop de l’aeroport i quan la Tatiana sent els avions pensa que són caces

FERRAN NADEU

Andrí Gritsak jugava a bàsquet al Budivelnik de Kíev i durant l’aturada de seleccions se’n va anar a Madrid, on ha viscut mitja vida. Aquest ala pivot de 21 anys s’havia format al planter de l’Estudiantes i el 2018 Chema Berrocal el va fer debutar. L’actual tècnic del Club Bàsquet Prat havia entrenat a Ucraïna i havia fet campió el Budivelnik el 2012. Ara buscava un pivot per al que quedava de temporada i al saber que Gritsak no estava tenint gaires minuts el va convèncer perquè es tornés a posar a les seves ordres. L’Andrí, que havia aprofitat per anar a Madrid a veure la seva família, va acceptar sense imaginar-se el que passaria després en la que fins fa un parell de setmanes era casa seva.

[FIXATGE] 🔀

L'ala-pivot ucraïnès @grytsak_andriy, incorporació d'última hora a l'equip.https://t.co/NK2flUp0wr #EsPotablava #Welcome pic.twitter.com/uUgjRQzxWE
— Club Bàsquet Prat (@CBPrat) 2 de marzo de 2022

«El 25 de febrer a les 5 del matí em va trucar la meva nòvia dient que la guerra havia començat», recorda amb precisió. En els seus primers dies en el seu nou club va viure amb l’angoixa el que pogués passar al seu país natal, en general, i a la seva parella, en particular. «Intentava pensar en el bàsquet però estava preocupat que ella sortís». La Tatiana, de 20 anys, va estar els dos primers dies a Kíev i els tres següents als afores de la capital ucraïnesa. «Jo li vaig dir que per estar allà sense saber què passaria a l’hora següent millor que vingués. Va tornar a Kíev, on va poder agafar un tren fins a Ternópil. I des d’allà va anar fins a la frontera amb Hongria. Allà un bus de la Creu Roja la va portar a Budapest i des d’allà va agafar un vol».

«Qualsevol petard li recorda una bomba»

La Tatiana va arribar divendres al Prat i viu al pis que Andrii comparteix amb tres companys d’equip. «Ella està psicològicament i moralment molt malament. Té estrès posttraumàtic, qualsevol so d’avió li recorda un avió de caça, qualsevol petard li recorda una bomba», explica l’ala pivot. «Estem fotuts per la situació, especialment ella, que té la seva família a la zona conflictiva en aquests moments i que ha estat en aquesta situació de guerra. Jo estic una mica apagat per tot el que passa al meu país però dono gràcies de tenir l’oportunitat de ser a Espanya. Amb el bàsquet pot desconnectar una mica. Per a mi no ha sigut tan difícil. Quan la veig plorant cada dia més d’una vegada sento impotència i li dic que és com jo em sentia quan ella era allà».

Ell havia tornat al seu país natal el 2020, per jugar primer al Zaporíjia i després en el Budivelnik. «Tots dos tenim familiars allà. Ella té més amics que jo, perquè ha estat gairebé tota la vida a Ucraïna. Té amics a Mariúpol i ara no hi pot contactar, perquè hi ha problemes amb les comunicacions. Amb la seva mare i la seva germana sí que està en contacte. Estan en un búnquer més o menys habitable a Zaporíjia, al costat de la central nuclear. Tenen llits, dutxes per a neteja... Mentre arribi aigua diuen que estaran bé». La seva nòvia, que va estar treballant una temporada a Rússia, també té un amic que ha sigut reclutat per combatre amb l’exèrcit rus i que li diu que és «una bogeria, que tot el que els diuen és mentida i que els envien a la guerra sense informació».

Emotiu debut

Notícies relacionades

L’Andrí va debutar amb el Prat a Melilla diumenge passat. Abans de l’enfrontament es va guardar un minut de silenci pels morts a Ucraïna i els jugadors, amb Gristak i el seu compatriota Pavlov al capdavant, van desplegar una bandera ucraïnesa i cartells de ‘Stop war’. «Em va emocionar molt. Vaig haver de centrar-me en el partit i tal però va costar. Vull donar gràcies a tothom que s’està preocupant per ajudar».

Respetuoso minuto de silencio el que se acaba de vivir en el Javier imbroda por los muertos en la guerra de Ucrania y con la presencia de Pavlov (Melilla), Grystak (@CBPrat ) y la jugadoras del @TorreblancaFS1 pic.twitter.com/skG2o0rArV
— Melilla Sport Capital - Club Melilla Baloncesto (@melillabcto) 6 de marzo de 2022

«És una adaptació difícil. No el va agafar per poc la normativa que impedeix als homes de 18 a 60 sortir del país. Va estar molt inquiet fins que la seva nòvia va poder arribar. Són només tres mesos però intentem ajudar com es pugui», explica Berrocal. El tècnic, després de tornejar-se al planter blaugrana i ser assistent de Svetislav Pesic, Dusko Ivanovic i Xavi Pascual al primer equip del Barça, va tenir a Ucraïna la seva primera experiència fora d’Espanya, abans d’entrenar també a Irlanda del Nord, Grècia, Turquia, Bahrain i Ucraïna. Va guanyar la Superlliga Ucraïnesa amb el Budivelnik Kíev el 2012 i un parell d’anys després va entrenar el Donetsk. «Hi ha més guerres, però quan hi ha gent que coneixes directament t’impacta més. És molt bèstia. Miro les notícies i només penso en això, la resta de coses m’és igual. Em sembla tot tan superflu», reconeix l’entrenador.