La Marta i el Lluís, 33 anys viatjant "vivint la vida d’altres"

Lluís Anglada recorda que quan fa 33 anys la seva família va començar a intercanviar la casa per les vacances era "ideal" perquè tenien dos nens petits i això sempre comporta "bastanta dificultat", ja que es busquen horaris còmodes i més confort. I es van adonar que anant a la casa d’una altra família ho tenien tot a mà, era més senzill, sobretot en el cas que els petits es trobessin malament.

"Llavors teníem coneguts que ho havien fet i semblava que era fàcil, com un amic que et deixa casa seva", assenyala aquest reconegut bibliotecari, actualment jubilat, que continua fent d’assessor al Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC) de la Universitat de Barcelona.

Es van apuntar a Intervac Home Exchange, la plataforma pionera d’intercanvi de cases, fundada l’any 1952 per un grup de mestres d’Alemanya i Holanda que buscaven maneres econòmiques de viatjar per les vacances. Simultàniament, les famílies es prestaven l’habitatge. Els contactes es feien per correu postal, una cosa que el Lluís i la seva dona, Marta Tort, també van fer quan van començar: "Havies de dedicar-hi un temps, havies d’acordar les dates, vacances d’estiu, Pasqua...".

Gràcies a l’agència, que té més de 530 inscrits a Espanya i milers en nombrosos països, han viatjat als EUA i nombroses destinacions a Europa: d’Islàndia a Suïssa, Alemanya o França. El Lluís i la Marta es van convertir en uns apassionats d’aquesta manera de viatjar i en l’actualitat ho continuen fent una o dues vegades a l’any, i no només perquè resulta molt econòmic –tan sols comporta el pagament de la quota anual de 125 euros–, sinó sobretot perquè "viatges amb més comoditat i tranquil·litat: si un dia plou no surts i et quedes a casa llegint o mirant una pel·lícula".

"És que no tens cap pressió. A l’hotel, per exemple, passen a netejar en determinades hores. Encara que sigui una casa petita, té més comoditats que un hotel", destaca el Lluís, que assenyala que han arribat a convidar a la casa de vacances amics que estaven de ruta pel lloc. També destaca que amb aquest mètode es poden emportar el gos, una cosa que segurament no podrien fer en hotels o pisos turístics: "Viatja amb nosaltres". El fet de tenir l’allotjament d’aquesta manera permet que al final "gastis el que tu vols gastar i prou, en menjar o a fer coses extraordinàries, com portar els nens al London Eye si ets a Londres".

"Un contacte molt humà"

Viure en una casa d’altra gent és com si et fiquessis a les seves sabates, viure la vida dels altres, i després d’una llarga experiència el Lluís assegura que no ha trobat gaires diferències entre cultures o maneres de fer: "Se suposa que és gent com tu. De vegades els horaris són diferents o la recollida d’escombraries funciona de manera diferent, però és un aprenentatge de comprensió dels altres".

Notícies relacionades

Estafadors telefònics simulen que són Endesa i ‘multen’ els clients

Els astronautes reivindiquen com n’és d’"especial" el nostre planeta

Alhora, com que al centre d’Europa es viu "més en cases que en pisos", es veuen beneficiats de moltes cases amb jardí, que és "una cosa sorprenent". Fins i tot en una escapada a una zona de Catalunya van intercanviar la casa amb un pagès que "tenia hort i flors" que ells van haver de cuidar. El que també han après és que sovint l’intercanvi serveix per solucionar problemes que tenim quan marxem un temps. "Per exemple, a la gent que té piscina li permet mantenir-la". "Hi ha un contacte molt humà: és una cosa correcta, però no t’estàs trucant tota l’estona. Quan has arribat a l’acord de deixar la casa et pregunten on es menja bé o, si vas amb nens i es posen malalts, on poden anar. Coses així", assenyala.

Un altre dels aspectes positius del home exchange és que, "a diferència dels hotels, totes les cases són diferents": és una aventura. "Aquí tu entres a casa d’algú i algú entra a casa teva, sense morbositat, sense curiositat. Ets en un lloc que no és casa teva, i de vegades potser no és el millor lloc, hi ha més soroll que no et pensaves, però és una experiència que s’acabarà, és temporal, i t’hi adaptes".