L’intercanvi de cases per a les vacances es quintuplica des del 2020

Aquell estiu, fa set anys, Laura Antuñano i Jordi Jordà, periodistes, tenien planejat viatjar amb els tres fills a Galícia, però un dia una família de San Francisco va triar la seva casa de Barcelona a la plataforma d’intercanvi de cases de Home Exchange. "Era una casa victoriana increïble; a més, a les fotos, vam veure que tenien un cartell de sant Fermí, i jo soc de Pamplona", recorda la Laura sobre aquesta picada d’ullet del destí. Van començar a parlar-hi i tot va acabar quadrant: "Hi vam estar 10 dies. Va ser impressionant".

La Laura, el Jordi i els tres fills són una família enamorada de l’intercanvi de cases per passar les vacances, un fenomen imparable a Espanya. Amb la inflació i els preus dels hotels i allotjaments cada vegada més cars, és un refugi al qual cada vegada va més gent per passar unes vacances sense preocupar-se per la butxaca i que té molts al·licients personals. El mètode, que retratava la pel·lícula The holiday, protagonitzada per Cameron Diaz i Jude Law, és molt simple: tu em prestes la casa i jo et presto la meva. Sense intercanvi monetari, sense registres, només pagant la quota de la plataforma que s’utilitza [oscil·len entre 115 i 200 euros anuals per família].

Des de fa vuit anys, la Laura i el Jordi han fet 43 intercanvis sumant els seus propis viatges –ben aviat aniran a Chicago– i les vegades que han rebut altres membres de la plataforma a casa seva. "És veritat que no val per a tothom: t’ha de ser igual que algú vingui a casa teva. Has de ser una mica generós en aquest sentit. És com si vingués un amic", explica el matrimoni. "La motivació no és només econòmica; és una altra manera de viatjar: en comptes d’anar a un Airbnb, que són tots iguals, de l’Ikea, vas a la casa d’algú, veus quins llibres llegeix, què menja... Vius la vida dels altres".

Tots dos afirmen que la gent "és molt respectuosa", que no fan res d’especial tret de deixar-ho tot en ordre a casa seva –faciliten jocs de llençols i tovalloles, això sí– i endreçar els habitatges de destinació quan se’n van. Han estat a Budapest, Berlín, Sicília, París o Venècia, que són llocs de vegades inabastables tants dies si hi haguessin anat d’hotel. "Solem buscar cases de famílies amb nens. La casa és molt important: s’ha de buscar bé, dedicar-hi temps i de vegades trobes que tenen billar, jardí o una piscina. És emocionant", assenyala el matrimoni, que com la resta de membres fa de cicerone de la seva ciutat fent recomanacions als seus guests d’on poden anar o què poden menjar. "No s’hi entaula amistat, però la relació va més enllà de l’intercanvi". D’entre el que més destaquen és l’experiència que viuen els fills, ja que aprenen a "adaptar-se, a tenir flexibilitat per viatjar i a respectar les coses dels altres".

Cada any el creixement d’aquest microsector és més alt. "Feia 30 anys que creixíem, però la pandèmia va canviar moltes coses", explica Pilar Manrique, portaveu de Home Exchange a Espanya, sobre el boom dels últims anys, impulsat per la "crisi econòmica" que va provocar la covid i que va fer que "arribés molta gent atreta per aquesta manera de viatjar més flexible, que permet estalviar i ofereix confiança i seguretat. La gent et donava informació de què passava a les seves destinacions, com podies evitar llocs massificats...".

"Com a casa teva"

L’intercanvi de cases, diu, et permet "conèixer" barris, ciutats o pobles "on no t’hauries plantejat mai d’anar" i et fa "sentir com si fossis a casa", sobretot en el cas de famílies que tenen nens petits. "Hi pots trobar joguines, trones: això és molt còmode", apunta Manrique, que també destacar que és una manera de "viatjar més responsable i sostenible en un model que no fomenta l’especulació immobiliària", amb referència a la gentrificació que provoquen els pisos turístics.

El 2025 hi va haver 1.908.768 pernoctacions de Home Exchange a Espanya, un 34% més que el 2024. El 2026 ja se n’han comptabilitzat 751.381, cosa que representa un increment del 40% respecte al mateix període de l’any anterior. Catalunya és la comunitat on hi ha més inscrits (17.000), seguida d’Andalusia, el País Valencià i Madrid. "Barcelona és, de fet, la ciutat número u del món per a intercanvi de cases", apunta Manrique sobre una destinació "perfecte" perquè és una "ciutat molt internacional, amb platges, molt cosmopolita: Catalunya té una cultura molt hospitalària, en general com a tot Espanya".

Pis amb vista al mar

Entre els usuaris hi ha perfils de tota mena. Des de la Marta i el Lluís, que fa tres dècades que intercanvien cases, fins a parelles més joves. La majoria són famílies amb nens que troben en aquest model flexibilitat i estalvi. "Nosaltres estem molt contents", admet la Clara, que al costat del seu marit i els seus dos fills –de 10 i 13 anys– fa vuit anys que fan intercanvi de casa durant les vacances. Ells deixen el pis amb vista al mar del barri barceloní del Guinardó i se’n van a conèixer Anglaterra, Holanda o Itàlia o altres ciutats espanyoles. "És una manera de viatjar molt còmoda que et permet conèixer la ciutat com un veí més i no com un turista. I és molt econòmica, és clar: amb la quota anual, que és el que costa una nit d’hotel, viatges tant com vulguis".

Notícies relacionades

Estafadors telefònics simulen que són Endesa i ‘multen’ els clients

Els astronautes reivindiquen com n’és d’"especial" el nostre planeta

El perfil més estès és el de famílies amb nens petits o adolescents, ja que són a prop del 40%. Els nens, diu la Clara, són els que s’ho passen més bé. "A Europa hi ha moltes cases amb jardí i amb llit elàstic, i això als meus els encanta. A més hi ha cases impressionants, de tres o quatre pisos, amb piscina. Pagar per això en un hotel seria impossible".

"Jo soc ambaixadora de Home Exchange i és veritat que hi ha molta gent reticent a fer-ho: et diuen que hi tenen objecció perquè són les seves coses, el seu llit, etc., però jo sempre els dic: ‘¿I al llit de l’hotel on vas quanta gent hi ha dormit?’", indica la Clara, que recorda que han tingut experiències que no haurien viscut d’una altra manera: des de passejar gossos amb veïns a Londres fins a veure guineus a la porta de la cuina o cuidar una minigranja "amb conills i cabres" a Itàlia. "És molt autèntic", apunta la Clara.