Un xeic emiratí a l’«equip més racista d’Israel»

El conflicte batega sempre a Jerusalem. Ni tan sols la pilota és capaç d’escapar-ne. El canvi ha arribat, a més, des dels despatxos del Beitar Jerusalem, a qui alguns dels seus seguidors el descriuen com l’«equip més racista del país». Presumeixen que en els seus 85 anys d’existència no hagin fitxat mai un jugador àrab. Fa unes setmanes, la compra del 50% del club per part d’un xeic emiratí va fer tremolar els fonaments d’una identitat de la que reneguen la majoria dels seus fanàtics. 

«Purament dels àrabs». Així és com el grup popularment conegut com ‘La Família’ vol que es mantingui el club Beitar Jerusalem. Pocs s’imaginaven que els Acords d’Abraham de què es vanagloriava el primer ministre israelià Benjamin Netanyahu els afectarien. Però aquests hooligans s’equivocaven. El recent acord de normalització entre Israel i els Emirats Àrabs Units, el primer pacte entre l’Estat jueu i un país àrab en més de 25 anys, ha tocat a tots els àmbits de la societat israeliana. 

Començant per l’esport. «Estic encantat de ser soci d’un club tan gloriós del qual he sentit parlar tant i a una ciutat tan gran, la capital d’Israel i una de les ciutats més sagrades del món», reconeixia el xeic Hamad Bin Khalifa Al Nahyan, fent al·lusió a un fet ja per si mateix discutit en el conflicte israelianopalestí, la capitalitat de la ciutat santa. Al seu costat, el copropietari Moshe Hogeg somreia. «La religió no serà un factor per fitxar nous jugadors», anunciava per primera vegada a la història del club.

A historic and exciting day for Beitar Jerusalem. This afternoon (monday) a partnership agreement was signed between Mr. Moshe Hogeg and Sheikh Hamad bin Khalifa Al Nahyan >> https://t.co/xJlNJChIGV pic.twitter.com/CPC5f3F1pF

— Beitar Jerusalem FC (@fcbeitar) 7 de diciembre de 2020

«Per descomptat que hi ha un conflicte aquí, perquè el copropietari és musulmà», admet Yager Simchi, president de ‘Beitar Jerusalem’s fan club’. «Una petita part dels seguidors de Beitar s’oposen a l’acord a causa de la religió del xeic, però la majoria de l’audiència –el 95%– està a favor de la mesura», reivindica. El xeic Khalifa té la intenció d’invertir al voltant de 90 milions de dòlars en el club durant la pròxima dècada per aconseguir més èxits al camp i renovar la seva imatge, molt feta malbé per la seva base de fanàtics de l’extrema dreta. 

Esport polititzat

A un país com Israel, on el futbol està molt polititzat, hi ha moltes «majories silencioses». «Tota societat té els seus extrems als marges però la qüestió és quin és l’espai que reben a l’escenari», defensa Maya Zinshtein, directora del documental ‘Forever Pure’ sobre el fitxatge de dos jugadors musulmans el 2012. «El Beitar s’identifica amb els moviments del Likud, l’actual partit governant», analitza Zinshtein. «Qualsevol polític del Likud que vulgui arribar al Parlament passa per l’estadi Teddy». 

El Beitar és un dels clubs més grans d’Israel. Ha conquerit sis campionats, l’últim va ser el 2008 per la qual cosa el seu domini a la gespa ja no és tan evident. Abans de la pandèmia reunia unes 11.000 persones al camp. La majoria dels seus aficionats, no obstant, no viuen a Jerusalem. «La identitat de l’equip no té res a veure amb la ciutat per si mateixa», explica Zinshtein, «representa molt més». Gran part dels seguidors són mizrahims, jueus d’ascendència àrab que han patit discriminació sistemàtica al país. 

L’equip de Bibi

«Es veuen com els altres, els oblidats, els oprimits», reflexiona la documentalista, «per a ells, el Beitar representa que, abans, eren els altres i ara es consideren l’equip d’Israel». Amb el primer ministre Netanyahu i el president israelià Reuven Rivlin entre els seus fanàtics, recreen «l’estructura interna d’Israel». A partir de la dècada dels 70, la majoria dels equips de futbol van començar a fitxar jugadors àrabs. Avui en dia, fins i tot l’equip nacional compta amb esportistes pertanyents a aquest 20% de la població israeliana. «La idea de no fitxar cap jugador àrab o musulmà es va convertir en part de la identitat del Beitar», lamenta Zinshtein. 

Aquesta idea d’un Beitar pur està fortament arrelada a ‘La Família’. «Entenem on està l’oposició d’alguns dels seguidors que no volen un propietari musulmà, perquè l’Estat d’Israel en general i el Beitar Jerusalem en particular tenen un conflicte de llarga durada amb els àrabs i musulmans del país», reconeix Simchi. «Però aquí hi ha una excepció, perquè quan ve un propietari –musulmà o no– que vol invertir per amor i ganes, no podem deixar que les petites veus arruïnin aquest tracte», conclou. 

El futbol no guanya

Un conflicte similar es va donar el 2012 quan el llavors propietari del club Arkadi Gaydamak va fitxar dos jugadors musulmans txetxens amb la intenció de, com ell va dir, «mostrar a la societat israeliana el seu veritable rostre». Quan un d’ells va marcar un gol, la tribuna aquest del Beitar, llar de ‘La Família’, es va començar a buidar, i la violència va escalar amb un incendi provocat a les oficines del club. Zinshtein va seguir els dos jugadors durant tota la temporada al seu documental ‘Forever Pure’, mereixedor d’un Emmy. «Tenia l’esperança que el futbol guanyés», reconeix. 

View this post on Instagram

A post shared by מועדון אוהדי בית״ר ירושלים (@beitar_fans_club)

Notícies relacionades

El partit entre un club de futbol que representa la ultradreta jueva i un altre que enquadra jugadors àrabs aixeca passions

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

Però no ho va fer. «Llavors, tota aquesta majoria silenciosa es va mirar al mirall i es va dir a si mateixa: «no vull estar connectada a una cosa tan horrible»; se sentien avergonyits després de veure el documental» presentat el 2016, explica Zinshtein. En aquests cinc anys, més veus antiracistes s’han fet sentir. Gràcies a un canvi gradual, la compra per part del xeic ha sigut acceptada per la gran majoria dels fanàtics. «Estimo el futbol, i vaig pensar que era l’oportunitat de comprar aquest club i solucionar aquest problema racista», reconeix el copropietari Moshe Hogeg a Associated Press, «podria fer alguna cosa més gran que el futbol».

«Vaig buscar un soci que tingués la mateixa visió de mostrar al món, mostrar a la infància, mostrar a tots que els musulmans i a tots els jueus poden treballar junts i construir coses precioses junts», defensa Hogeg. «Crec que el futbol és la millor plataforma per a això», reivindica des de les instal·lacions del club a la ciutat santa. «El Beitar Jerusalem està prenent una altra direcció», conclou Zinshtein, «l’esport té l’habilitat de connectar les persones».