Múnic, quilòmetre 0 del fenomen Lamine

La nit del 9 de juliol del 2024 la previsió meteorològica no advertia del perill de pluges a Múnic. La jornada havia sigut calorosa i l’espera per a la semifinal de l’Eurocopa entre França i Espanya especialment tediosa. Unes declaracions en la prèvia del francès Adrien Rabiot mirant de desestabilitzar el jove Lamine Yamal, que comptava encara amb 16 anys, va ser el més picant dels prolegòmens. «Si Lamine Yamal vol jugar la final haurà de fer més coses de les que ha fet fins ara», va advertir desafiador el gal a l’aclaparadora sala de premsa de l’Allianz Arena abans del xoc. Yamal no va reaccionar a les paraules del francès. «Està tranquil, no entrarà en el joc dels francesos», confirmava un whatsap procedent del cor del vestidor de la selecció.

La pròspera Múnic, capital industrial de Baviera on estan assentades les seus de BMW i Siemens, no travessava pel seu millor curs futbolístic. El cartesià Bayern havia acomiadat Nagelsmann al març i al maig anunciava que Vicent Kompany substituiria Thomas Tuchel, que va acabar la temporada en tercera posició per darrere del Leverkusen de Xabi Alonso i de l’Stuttgart. Als atapeïts carrers de Múnic s’entremesclaven els turistes amb els aficionats francesos i espanyols que convivien amb naturalitat regant la seva visita de la popular cervesa de blat bavaresa.

Lamine i el gol de Pelé

La semifinal no havia començat bé per a Espanya, ja que als vuit minuts Kolo Muani va avançar els gals rematant al segon pal un centre de Mbappé. De la Fuente va assenyalar el rellotge i va demanar «cap» als seus. I llavors tot va canviar a les 21 hores i 21 minuts. Dani Olmo va mirar de filtrar una pilota entre línies a Morata, l’esfèric va ensopegar en Saliba i va acabar als peus de Lamine. El de Rocafonda es va trobar amb la pilota en una posició centrada i va mirar de girar-se cap a la banda per resetejar la jugada. No obstant, en l’últim instant va reconèixer davant seu Rabiot i va decidir que era el moment de fer que s’empassés les seves paraules. El seu cos va realitzar el moviment natural per sortir cap al carril sense tocar la pilota, i en l’últim instant va canviar d’idea amb un moviment indesxifrable per al francès, que ja li havia comprat el pas cap a la banda. Lamine va tocar lleument la pilota una primera vegada i immediatament va fer amb l’esquerra un xut de fora cap endins que va tocar al pal de Magniat, a qui li va ser impossible aturar-la. En aquell precís instant Lamine Yamal Nasraoui Ebana es convertia en el golejador més jove de la història del futbol en un gran torneig, matinant als seus 16 anys i 362 dies l’anterior rècord del mateix Pelé (17 anys i 239). Lamine, com va demanar Rabiot, va fer «més coses de les que havia fet fins aleshores» anotant aquest gol i ho va celebrar deixant-se lliscar de genolls davant la banqueta espanyola, a escassos metres de la francesa, on les cares eren de sorpresa.

Lamine ja havia donat mostres de maduresa en el partit de quarts contra Alemanya a Stuttgart, la ratera de la Mannschaft. Luis de la Fuente i Pablo Amo havien aconseguit que interioritzés que al patir situacions d’inferioritat pels ajuts defensius havia de buscar la zona on hi havia superioritat dels seus companys. «Tu atrau a la banda els defenses amb la pilota perquè sempre aniran a fer l’ajuda al teu lateral. I quan vegis que la defensa s’aboca cap a tu, treu la pilota ràpida d’allà que jo estic sol o en un contra un», li insistia el seu ‘bro’ Nico Williams. Passaven 51 minuts de partit de quarts amb els alemanys quan Lamine va rebre una pilota que va aguantar amb paciència per donar temps als seus companys. El seu lateral va rebre l’ajuda de Tah, que es va acostar a la seva zona, mentre Morata es va involucrar en la jugada acostant-se a Yamal, cosa que va obligar Kroos a quedar-se amb ell i descuidar el front de l’àrea. Fabian i Nico se’n van anar al segon pal, fet que va obligar Rudiger i l’altre lateral a tapar aquesta zona. Llavors Lamine va aixecar la vista i va descobrir un forat al centre de l’àrea on va posar una passada rasa deliciosa per a un Dani Olmo que va empènyer l’assistència a la xarxa. Va ser el precedent del que passaria a Múnic.

Notícies relacionades

Vollering destrossa la Volta femenina tot just començar

L’Unicaja apallissa el Barça i l’arrossega al tercer partit

El xut d’esquerra a l’Allianz es va convertir en part de l’imaginari futbolístic del país. I en la primera fogonada del naixement del mite de Lamine. Com aquell gol de Pelé als suecs a la final del 58 quan va baixar un centre a l’àrea amb el pit, sense deixar-la caure va fer un barret a un defensor i abans que toqués el terra va fer una volea a la xarxa. Hi ha jugades fundacionals, punts d’inflexió, primeres frases que trenquen la por del foli en blanc, quilòmetres 0... I el de la llegenda de Lamine arrenca a Múnic, aquell dissabte a les 21 i 21 d’una nit que va acabar en tempesta.

Perquè la nit del 9 de juliol del 2024 el cel es va esquinçar a mitjanit descarregant una tromba d’aigua descomunal en el precís instant en què la premsa espanyola recorria el quilòmetre que dista l’Allianz Arena de l’estació de metro de Frttmaning, a la línia U6 direcció a Garching-Forschungszrum. Aquest xàfec inesperat va posar el colofó a una jornada que va acabar amb el següent missatge de Lamine a les seves xarxes: «Mou-te en silenci, parla només quan és moment de dir escac i mat». Va ser la nit que el món va descobrir Lamine a Múnic, el quilòmetre zero de Yamal.