La història del cicló Adama: el camí del treball

Nascut a la Maternitat de Barcelona, al costat del Camp Nou, el seu primer equip va ser la Florida, d’allà a l’Hospitalet i gairebé immediatament al Barça, encara amb 7 anys. Gairebé deu anys després va debutar amb el primer equip, en un partit de LaLiga davant el Granada el novembre del 2013. «He sentit un gran orgull després de tants anys treballant a La Masia», explicava després del seu primer partit amb el Barça en un català natiu. 

Els seus pares havien arribat a Catalunya des de Mali a treballar, en els primers anys dels 80. Es van instal·lar a Barcelona, la mare va fer de treballadora de la llar, el pare de mecànic i la família va créixer. El germà gran, Moha Traoré, ha fet carrera a Segona B després de passar pel planter de l’Espanyol i enfrontar-se amb l’Adama, llavors al del Barça.  

Canvi físic, sense pesos

Ja a La Masia destacava la seva verticalitat constant, la seva velocitat i desimboltura, però encara no el seu espectacular físic que ha treballat amb els anys per resoldre els problemes musculars, de pubis i tendinitis, que el van ser un llast en els primers anys en l’elit. 

L’extrem amb potencial que se’n va haver d’anar del Barça, amb 19 anys, a la Premier per 10 milions d’euros, va haver de prendre la decisió de créixer físicament per enfortir el seu cos amb treball específic per minimitzar les lesions, guanyar potència i no perdre velocitat. «De peses exactament no en faig, amb la meva genètica guanyo ràpid molt volum, però sí que faig molt treball fora del terreny de joc per millorar físicament», va explicar.

It doesn’t mater how you are today, or where you are, if you know who you want become. pic.twitter.com/q7iwg2CbX1

— Adama Traoré Diarra (@AdamaTrd37) 29 de junio de 2019

Oli lubricant

El seu primer any a Anglaterra no va ser fàcil, el seu contracte de cinc anys amb l’Aston Villa es va rescindir en el primer. No va trobar continuïtat fins a la temporada següent al Boro de Karanka, amb què va pujar a la Premier League. Després va arribar l’oferta del Wolverhampton i l’eclosió d’un huracà alimentat pel joc ràpid i de transició que proposa el seu equip. 

Tal és la seva capacitat de desbordament, que es lubrificava els braços amb oli per evitar les agafades dels defenses: «Això era un secret, per les faltes que em fan i perquè he tingut problemes d’espatlla», va reconèixer l’internacional espanyol.

L’any passat va marcar els primers gols de la temporada en una victòria aclaparadora a casa del City de Guardiola. «Sempre busco les ocasions, jugui de davanter, d’extrem o de lateral carriler», deia dies després en una entrevista amb EL PERIÓDICO. 

Velocitat i desbordament

Quan es va col·locar a la banda a esperar el canvi, moments abans de debutar amb la selecció absoluta i després de dos intents fallits per lesió i pel protocol Covid, la seva imatge semblava la d’un jugador de la selecció de rugbi de Samoa infiltrat en l’equip de Luis Enrique. Quan va saltar al camp, com ve fent cada setmana amb el Wolverhampton de la Premier, era gairebé poètic veure moure’s amb una rapidesa vertiginosa aquesta massa ingent de múscul i fibra. «La velocitat és una part de mi i del meu joc, algun dia faré una prova de córrer els 100 metres», va confessar mig rient. 

En els seus primers minuts amb la selecció espanyola va complir amb rigor el paper d’encarador. Cada vegada que va agafar la pilota es va llançar amb determinació a superar el seu marcador i va ser el generador de perill més gran de l’equip. Un buf d’aire fresc entre el toc, la combinació i la triangulació que prioritzen els altres internacionals. 

És l’antítesi física de Jesús Navas, però un dels pocs seleccionables espanyols que comparteix amb el sevillà aquesta capacitat de desbordar. Luis Enrique li demostra confiança i no deixa passar l’oportunitat de dedicar-li un elogi, amb insistència en el missatge que Adama és una arma que atrau molts recursos defensius del rival i que pot generar constants desequilibris. 

Reunió de La Masia

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

En la selecció ha està compartint vestidor amb molts productes de La Masia: Busquets, Dani Olmo, Èric Garcia o Sergi Roberto, però s’ha vist que es fa especialment amb l’incipient Ansu Fati, amb el focus en el Barça i també amb Espanya. «Ja ens vam conèixer fa temps al planter del Barça, ens avenim i parlem de tot, els dos hem estat molts anys al club».

Els intents de Mali per reclutar-lo per a la seva selecció nacional han sigut nombrosos i insistents, però Adama ja venia sent un internacional recurrent en les categories inferiors d’Espanya i augurava el seu futur. «Jo soc d’aquí i la meva intenció és jugar amb Espanya. Tant de bo es pugui complir algun dia», deia Adama el 2012 en una entrevista al diari ‘As’, en una concentració d’Espanya sub-16.