salt solidari
Britanni Coury, de l''snowboard' a la infermeria contra el coronavirus
La nord-americana, campiona paralímpica, abandona la planxa per incorporar-se a un hospital de Utah
zentauroepp52947609 brittani coury200327180239
«L’‘snowboard’ és el que em va inspirar a voler ser infermer i la infermeria és el que em permet fer ‘snowboard’». Aquesta frase resumeix la vida de la nord-americana Brittani Coury, que ha decidit deixar de banda l’esport per ajudar a «salvar vides» a l’hospital de Utah en plena pandèmia global de coronavirus.
Coury (Nou Mèxic, Estats Units; 1986) va començar a practicar ‘snowboard’ el 1999. Quatre anys després, el desembre del 2003, va caure i es va trencar el turmell dret, i es va haver de sotmetre a una cirurgia per extreure esperons ossis el 2006 que no va sortir bé i que la va portar a passar diverses vegades més per la sala d’operacions fins que no li va quedar més remei que decidir que li amputessin la cama per sota del genoll el 2011.
Infermera de professió, els últims temps es dedica a l’‘snowboard’. Va guanyar una medalla de plata als Jocs Paralímpics de Pyeongchang (Corea del Sud) el 2018 i quan va començar la pandèmia global de coronavirus era a Noruega competint a la Copa del Món.
De tornada als Estats Units ha penjat el vestit de competició i s’ha posat la bata d’infermera. L’objectiu, ajudar a «salvar vides».
«M’encanta ser infermera»
«M’encanta ser infermera, és la meva altra passió i en moments com aquest, si tens un títol, especialment en atenció mèdica, has de posar-lo en pràctica, sortir de casa i ajudar. No crec que pogués viure amb la meva consciència si em quedés a casa sense fer res», confessa.
Si no fos per la pandèmia que afecta tothom, Coury estaria competint i entrenant-se amb els seus companys de l’equip de Utah fins a l’estiu, però la seva nova tasca és n’una altra.
El dilluns 30 de març començarà els seus torns com a infermera a l’Hospital de la Universitat de Utah. A la infermeria no hi va arribar per vocació, sinó al veure com treballaven les infermeres que la van atendre al llarg de tots els anys que va haver de passar per diferents sales d’operacions.
«Quan era adolescent somiava convertir-me en una ‘rider’ professional de ‘snowboard’. Mai vaig considerar anar a l’escola d’infermeria, però això va canviar quan em vaig lesionar i vaig haver de sotmetre’m a vuit cirurgies en dos anys i mig. Durant totes les meves cirurgies vaig tenir infermeres increïbles que em van impactar de tal manera fins a voler convertir-me en una d’elles», declara. «Amb aquesta feina pots fer coses per la gent», assenyala Coury, que va començar a estudiar infermeria el 2011, arran de l’amputació de la cama dreta.
Tornar a començar
Tres anys després, al veure els Jocs Paralímpics de Sotxi (Rússia) el 2014, va començar a sospesar la idea de tornar a provar a fer l’‘snowboard’. «Va ser difícil tornar a començar perquè no tenia cotxe per anar a la muntanya i tampoc tenia diners per a material». «Quan em vaig graduar el 2016 ja tenia decidit que volia tornar a la neu. Em vaig prometre fer una carrera. Si fallava no passaria res, però si no ho feia sabia que viuria la resta de la meva vida amb aquesta pena», destaca.
Aquell mateix any de la seva graduació com a infermera, Coury va participar en la seva primera carrera de ‘snowboard’ paralímpic. Va fer el seu debut al circuit americà Dew Tour el desembre, només 12 dies després d’aprendre a anar-hi amb una pròtesi.
Notícies relacionadesLa seva progressió la va portar a guanyar una medalla de plata als Jocs de PyeongChang en eslàlom i poder dedicar-se més professionalment a l’‘snowboard’, tot i que continua treballant d’infermera durant l’estiu. «Ara, en aquest temps complicat, cal tenir una mentalitat positiva. No tinc por d’anar a treballar. No visc la vida amb por i crec que tot el que passa és per una raó», apunta.
La seva nova missió, recalca, «no és guanyar una medalla, sinó salvar vides». L’‘snowboard’ pot esperar, l’important és la salut.
